"Privilegiar l'anglès en la transmissió del saber és un error colossal"
Membres d'universitats franceses i locals es van donar cita a la UAB en la primera trobada sobre cooperació científica i cultural de l'euroregió Pirineus-Mediterrània. Xavier North pronunciar la ponència de cloenda, titulada "Demain, la francophonie?".
Es diu que el coneixement de l'anglès s'expandeix globalment mentre que el del francès retrocedeix. És així?
És una visió una mica reduccionista de la situació. Avui, l'anglès de comunicació internacional s'ha imposat com a llengua global perquè és parlada pel major nombre de persones al món. Però això no vol dir que les altres llengües no tinguin el seu lloc en la mundialització. El francès és la més forta de les llengües dominades per la llengua global. Hi ha un augment continu de les persones que aprenen francès com a llengua estrangera i dels fluxos de traducció. El francès tenia la reputació de ser una llengua universal però en realitat no ho ha estat mai, ja que era una llengua parlada per elits. Ni tan sols era parlada per la majoria dels francesos fins a finals del segle XIX. Parlaven les seves llengües maternes -bretó, occità, català...-, el francès per relacionar-se amb l'administració i, sovint, llengües frontereres: prop de la frontera italiana es parlava italià, espanyol prop d'Espanya, etc.
Fins quan va durar aquesta reputació?
El francès va tenir la reputació de ser una llengua universal fins a mitjan segle XX. Avui en dia, ja no és el cas perquè les pròpies elits han canviat profundament. Ja no són necessàriament elits intel·lectuals ni "socials", són elits econòmiques dominades per un liberalisme d'inspiració anglosaxona en què el francès no és la llengua, és l'anglès.
"English is good for business"...
English for business, yes. [Riu] I és un error perquè cal matisar que es pot fer negocis en francès. I, els que aprenen francès, ho fan sovint també per raons econòmiques, ja que hi ha molts pobles que el parlen.
Considera l'anglès de comunicació internacional, el globish, una amenaça per al plurilingüisme?
Ho és si ocupa el lloc de les llengües nacionals i fins i tot, eventualment, de les regionals. Però comporta també avantatges: estem molt contents de poder expressar-nos arreu del món per a necessitats immediates, per tenir una comunicació simplificada, cosa que abans no es podia fer. Des del punt de vista de la comunicació internacional, els avantatges són enormes.
Part del problema sembla ser que pensem en les llengües com una competència professional quan són en realitat molt més que això.
Considerar les llengües exclusivament com a competències ve d'una evolució en l'ensenyament de llengües estrangeres. Però una llengua és també una visió de les coses, una certa manera de desxifrar la realitat i de construir el sentit, és quelcom que et permet orientar-te en l'opacitat del món. Per això, les llengües no són equivalents o intercanviables, com demostra l'experiència de la traducció. En un sentit pràctic, les llengües han de ser traduïdes perquè tot es pot dir en totes les llengües, però les paraules no es reprodueixen mai exactament d'una llengua a una altra: river no és exactament equivalent a fleuve. De fet, en francès tenim dos termes diferents per nomenar un corrent d'aigua segons si desemboca al mar (fleuve) o no (rivière), mentre que els anglòfons només en tenen un.
Les llengües són patrimoni de la humanitat i no d'una nació o d'un col·lectiu. Li preocupa la utilització nacionalista de les llengües?
Sí, és molt perillós. La instrumentalització de les llengües per a finalitats polítiques és una temptació molt natural perquè una llengua és allò que permet conformar una comunitat. Té una funció de cohesió social molt important: perquè la llengua és una visió del món, una comunitat es reconeix en ella; i, perquè es reconeix en ella, immediatament adquireix una dimensió política.
Què fa el govern francès per promoure la francofonia?
El govern francès, sota qualsevol color polític, ha estat sempre molt atent a la francofonia perquè hi ha un vincle molt fort entre la llengua francesa i l'estat. La llengua és un assumpte d'estat des de l'ordenança de Villers-Cotterêts, en 1539, que va fer del francès la llengua de la justícia i de l'administració. I, davant l'expansió del francès pel món, el govern s'ha trobat amb un gran avantatge en poder recolzar-se sobre la francofonia per incrementar la seva influència. I aquí hi ha un altre perill, que és el perill de la instrumentalització de la francofonia per defensar la influència francesa al món.
Hi ha hagut històricament un rebuig al francès com a llengua colonitzadora?
El francès ha estat una llengua colonial, no es pot negar. Allà on s'ha arrelat, ha estat a causa de la colonització. Per tant, hi ha una herència molt pesada i cal fer-ne un avantatge. Hi ha una bellíssima expressió de l'escriptor algerià Kateb Yacine: el francès és un "botí de guerra". Vol dir que, en conquistar la seva independència, els algerians van prendre el francès com un botí i com, de fet, una arma d'alliberament, fins i tot girant-la contra la pròpia França.
I volia preguntar-li per la vitalitat actual del plurilingüisme a França.
Ha estat amagat al llarg dels segles per un monolingüisme proclamat oficialment, però la realitat profunda de França és el plurilingüisme. L'estat ha de fer un esforç voluntarista per preservar les llengües avui dia. Les llengües s'enquadren en una relació de forces i el català, davant del francès, està en una posició de debilitat. Per això, cal prendre mesures per organitzar la coexistència del català i el francès a la regió de Perpinyà. És el que fa el govern francès tractant de donar suport a l'ensenyament del català i donant-li un espai en els mitjans de comunicació per permetre que aquesta llengua continuï viva.
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània pot contribuir a una cultura més plurilingüe?
Per descomptat, ja que és una construcció que, per definició, desdibuixa les fronteres dels estats, i això permet a les llengües entrar en un diàleg entre elles. Hi ha una frase molt bona d'un escriptor anomenat Édouard Glissant que diu: "cap llengua existeix sense l'acord de les altres". Sempre cal pensar les llengües en diàleg amb les altres. Si no, no les entenem.
I creu que el medi universitari contribueix a difondre el globish o el plurilingüisme?
La universitat no està separada de la resta de la societat. Com l'anglès s'ha imposat de manera hegemònica, la gran temptació del medi universitari és fer de l'anglès l'instrument privilegiat de la transmissió del saber. És un error colossal. Cal que les llengües com l'espanyol o el català romanguin com a vectors de transmissió del coneixement perquè, com deia, mai diem exactament el mateix en una o altra llengua.