"Per fer un Doctorat, l'edat ajuda perquè ho assumeixo amb molta serenitat"
Maria Mercedes Hermida Lucena, de 79 anys, és l'estudiant de Doctorat de més edat matriculada fins ara a la UAB. Després de defensar la seva tesi a l'ICTA-UAB, torna a Argentina, on resideix, amb la intenció de continuar col·laborant amb l'Institut en projectes postdoctorals.
Professora de Química Estomatològica i Física Biològica i investigadora jubilada a la Universidad Nacional de Rosario (Argentina), assegura que mai no es tard per iniciar un projecte com el del Doctorat, i destaca la necessitat de no deixar mai de formar-se.
- Per què amb la seva edat es va plantejar fer un Doctorat?
- Jo vaig viure la meva vida dedicada a la docència però vaig enviduar jove amb tres fills petits i vaig haver de mantenir la meva família, sense temps per dedicar-me als meus interessos personals. Vaig ser professora titular de la Càtedra de Química de la Facultad de Odontología de la Universidad Nacional de Rosario (Argentina) i de les àrees de Química Estomatològica i Física Biològica, així com a investigadora del Consell d'Investigacions de la universitat. Vaig fer un mestratge, una especialització i molta formació paral·lela a la meva formació acadèmica de grau, però no vaig poder agafar-me el temps necessari per fer una cosa tan seriosa com un Doctorat.
- Per què a l'ICTA-UAB?
- La meva preocupació ha estat sempre la millora de la qualitat de l'ensenyament, fonamentalment de les Ciències Naturals i intentar esbrinar per què els universitaris rebutgen ciències com la química o la física. Preocupada per aquestes qüestions va caure a les meves mans un llibre del professor de la UAB Octavi Fullat sobre filosofia de l'Educació que em va fascinar i em va situar en el camp del coneixement de la recerca en ensenyament. Per qüestions ambientals vaig contactar amb l'ICTA-UAB, que és un grup molt seriós al qual respecto i amb el qual comparteixo qüestions ideològiques molt profundes de base. Llavors vaig pensar que potser podia fer realitat la meva il·lusió, una cosa que havia vist sempre molt llunyana.
- Com es desenvolupa una tesi doctoral des de l'Argentina i a la seva edat?
- Durant gairebé cinc anys he viatjat tots els anys a Barcelona a fer seminaris i a controlar els avenços de la tesi. El problema és que durant aquest temps vaig estar força malalta, primer amb un càncer i després amb un infart. el què em va fer endarrerir una mica les coses. Quan vaig estar bé vaig començar a treballar de valent i en aquest moment estic bé, cuidant-me molt, però he aconseguit el Doctorat que era el meu desig, el meu projecte de vida.
- Quins nous projectes es planteja ara?
- Ara vull escriure tres llibres. Ja els tinc en marxa i quan hi arribi em poso a treballar. Em preocupa -tal com mostro a la tesi- la necessitat de conèixer millor la formació preuniversitària i universitària, els continguts i els processos de les ciències bàsiques biològiques com la física, la química i la matemàtica com a eines. Potser fem junts quelcom vinculat a la didàctica d'aquestes disciplines i algun manual d'estudi per als alumnes. És un gran poder interactuar amb l'ICTA-UAB, m'ha donat moltes satisfaccions i m'ha acollit en el moment de la tesi.
- L'edat ajuda a l'hora de fer un Doctorat?
- Sí perquè ho assumeixes amb molta serenitat, pensant en el coneixement mateix com a satisfacció personal, no com una qüestió personal per avançar a nivell professional. Quan estem adquirint un coneixement nou apareixen zones d'avenç però també de retrocés, però quan arribes al final ho veus tot amb gran claredat. Després d'un Doctorat una se sent així. Val la pena, l'esforç, el tornar a sentir-se així.
- Però tindrà desavantatges ...
- En el meu cas, només per problemes de salut no vaig poder desenvolupar part de la meva investigació a la zona de l'Alto Delta del Paraná perquè hi havia molt hantavirus i jo tenia molt disminuïdes les meves defenses en aquell moment i no m'hi podia exposar. Per la resta, no vaig tenir més inconvenients.
- Mai no és massa tard per continuar formant-se?
- No! Jo sempre recomano als joves que estudiïn. Tinc 7 néts d'edats diferents i sóc la mestra de tots ells. El meu discurs permanent és aquest: cal estudiar i cal aprendre perquè ningú ens dominarà mai ideològicament si estudiem; al contrari, la llibertat la trobarem sempre a través de l'estudi.