Paco Ibáñez canta poemes de Lorca, Goytisolo i Nicolás Guillén a la UAB

El 15 d'octubre, es va presentar a la UAB el projecte divulgatiu "Història de la literatura cantada: Paco Ibáñez" en un acte de reconeixement a la contribució del cantautor a la divulgació del patrimoni literari hispànic. Ibáñez va tancar l'acte amb la interpretació d'alguns dels seus temes en una sala de teatre plena de gom a gom. L'acte va ser organitzat per l'Arxiu Occità (Institut d'Estudis Medievals), la Càtedra José Agustín Goytisolo, Cultura en Viu, el Centre de Recursos Pedagògics del Prat de Llobregat i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat.

El rector de la UAB, Ferran Sancho, va inaugurar l'acte afirmant que era "un honor" per a la Universitat gaudir de la presència de Paco Ibáñez. Va recordar que "la història d'un país és la història de les seves persones" més enllà dels grans esdeveniments històrics, tot lloant la tasca divulgadora d'Ibáñez en aquest sentit.

José Enrique Ruiz-Domènec, director de l'Institut d'Estudis Medievals de la UAB, va qualificar el cantautor com "un gran entre els grans" tant perquè "ha recuperat el pols poètic sorgit als móns occitans" com perquè és "una figura clau per comprendre el que va succeir a Espanya als anys seixanta i setanta".

Tot seguit, el Cor de la UAB va interpretar la famosa versió d'Ibáñez del poema "Palabras para Julia", de José Agustín Goytisolo, i Antoni Rossell, coordinador de l'Arxiu Occità i director del projecte divulgatiu, va oferir una xerrada en què va explicar perquè la música d'Ibáñez queda a la memòria.

Segons Rossell, "música i poesia formen un matrimono on no hi ha divorci" perquè, quan hem escoltat una poesia musicada, a partir d'aquell moment, sempre estaran associats text i melodia. I, pel que fa a l'obra d'Ibáñez, va explicar que les seves cançons "respecten el ritme prosòdic" dels poemes que adapta, fet que facilita que els temes s'allotgin a la nostra memòria.

Deixeble de Georges Brassens

Després dels parlaments, Paco Ibáñez va oferir una petita selecció de poemes musicats juntament amb el guitarrista Mario Mas, que el va acompanyar als primers temes. Abans, però, Ibáñez va dedicar una paraules d'agraïment als responsables del projecte "Història de la literatura cantada" tot declarant-se "molt emocionat pel treball realitzat a les escoles". Va parlar breument dels orígens de la seva vocació, destacant que a París va conèixer "el més gran trobador de la història, Georges Brassens", figura que el va influenciar fortament.

Ibáñez i Mas van començar interpretant tres adaptacions de Federico García Lorca: Si tú vienes a la romería, Romance de la luna luna i la Canción del jinete. Tot seguit, van seguir amb Soldadito de Bolivia, de Nicolás Guillén, i el Romance de Abenámar (anònim).

Ibáñez va demanar després la col·laboració del públic per cantar, tots plegats, Érase una vez, de José Agustín Goytisolo, del qual va interpretar també Me lo decía mi abuelito. I va dedicar al seu amic Víctor Gómez Pin, catedràtic del Departament de Filosofia de la UAB que es trobava entre el públic, el tema Txoria txori, adaptació de Mikel Laboa. Finalment, va tancar l'acte amb una chacarera del cantautor argentí Atahualpa Yupanqui.