Música per mitigar el dolor col·lectiu
Al febrer del 2020, un grup de músics d’arreu del món establerts a la Xina van fer un vídeo d’una versió d’una cançó de Michael Jackson per expressar el seu suport a les famílies afectades per l’esclat de la COVID-19 i les persones que treballaven a primera línia. El vídeo es va fer viral. Ara, en un estudi fet des del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i l’Institut de Neurociències de la UAB, s’analitza per què el vídeo i la cançó van ser tan efectius.
A inicis del 2020, el virus del SARS-CoV-2 semblava un problema llunyà per a la major part dels països. No obstant això, a la Xina, el virus ja era una epidèmia i la població vivia moments molt durs. Va ser llavors quan un grup de músics que treballaven per a l’empresa Shenzhen Meifeiya Culture Communication Co. Ltd. (Shenzhen, Xina), a través del perfil del diari ShenzhenDaily a WeChat, una xarxa social que té 1.200 milions d’usuaris actius al mes, van compartir un vídeo on versionaven la cançó “You are not alone”, de Michael Jackson. En el vídeo parlaven de l’aïllament i les grans dificultats sobrevingudes, alhora que donaven suport a la gent del seu país d’acollida, transmetien un missatge positiu i d’esperança.
Ara, en un estudi publicat a la revista Behavioral Sciences, Lydia Giménez-Llort, Catedràtica del Departament de Psiquiatria Legal i investigadora a l’Institut de Neurociències de la UAB, analitza com la música, la lletra i les imatges d’aquest vídeo es combinen per mostrar empatia i transmetre un missatge de suport als ciutadans de Wuhan que commou l’espectador. “Quan vaig veure el vídeo em vaig sentir profundament tocada. Vaig empatitzar amb el patiment del poble xinès i dels cantants, per les seves expressions i per les imatges tan impactants dels hospitals, ambulàncies i carrers buits”, explica la Dra. Giménez-Llort.
El dol col·lectiu és una expressió de la maduresa, la cohesió i el respecte d’una societat. L’objectiu de l’estudi va ser identificar les característiques de la composició que permetien empatitzar tan bé amb les experiències de dol personal i col·lectiu, sentir la comprensió dels altres i posar en valor eines de resiliència individual i social. En definitiva, entendre com els elements posats en joc en reversionar un vídeo musical havien servit per mitigar una experiència traumàtica compartida.
La psicologia positiva, la música i el ‘song-writting’ (escriure cançons) són estratègies no farmacològiques que poden tenir un gran valor per regular emocions i pensaments, especialment en moments de tristor i dificultats. “Es va versionar una balada, un tipus de cançó romàntica que fa preguntes en un vers i dona respostes en el següent. I de totes, es va escollir la de ‘You are not alone’, que descriu la incomprensió d’una persona que ha perdut a la seva estimada i, a mesura que van passant els dies, va sentint el pes insuportable de la soledat, tot i estar en mig de la multitud. Per tant, hi ha un gran paral·lelisme amb la situació de Wuhan, que va afrontar tota sola l’embat de l’esclat de l’epidèmia, mentre la resta del món tancava fronteres i no feia massa res des de la distància. Però el seu principal valor és que la versió per la Xina redimensiona aquest dolor emocional a un nivell social i l’acompanya de respostes que assenyalen diversos elements de força i resiliència social. I això ho fa des de la veu de persones que són estrangeres però se senten filles adoptives, incloent la participació d’infants xinesos com a element de puresa i futur. Així la persona que l’escolta sent la comprensió dels altres i s’adona no només que té suport extern, sinó que té una gran fortalesa interior i col·lectiva, que no està sola”, explica la Dra. Giménez-Llort. De la mateixa manera, el vídeo de la versió juga canviant la cinemètrica (els tipus de plans, durada, etc.) i la comunicació no verbal per donar força quan descriu de forma empàtica la situació i quan transmet el missatge de suport.
Pel que fa al discurs, la investigadora ha pogut identificar elements d’alguns dels processos típics del dol, com les cinc etapes descrites per Kübler-Ross (negació, ràbia, negociació, tristesa, acceptació); el procés dual de Stroebe and Schut (anar transitant entre els pensaments centrats en la pèrdua i en la recuperació), el model bioecològic de desenvolupament humà de Bronfenbrenner (en redimensionar l’experiència individual a la social) o el model tend-to-befriend (que descriu com les figures femenines de l’estructura social afronten els problemes o moments d’estrès establint aliances i donant-se suport mutu a curt i llarg termini).
Finalment, el treball també analitza el paper d’altres esdeveniments musicals d’arreu del món o de cançons memorables que s’han reversionat durant la pandèmia i que han jugat un paper important per establir cohesió social en moments d’aïllament i dolor. Aquest estudi posa en valor el paper de la música i les altres arts, que a través del nostre cervell emocional i social, pot ajudar-nos a fer front de forma individual i col·lectiva a situacions sobtades i dramàtiques, mitigar el distanciament físic i alleujar el patiment humà, per sobre de les barreres culturals.
El treball forma part d’un Special Issue dedicat a ‘Noves perspectives psicològiques sobre la mort i morir: entre la normalitat i l'emergència de la COVID-19" editat per la Prof. Dra. Inés Testoni, reconeguda internacionalment pels seus ‘Estudis de la Mort i el final de la vida’ de la Universitat de Pàdua i la universitat israeliana de Haifa.
Enllaç al vídeo:
https://cutt.ly/video190522
Referència:
Giménez-Llort L. “You’re Not Alone for China”: The First Song in Times of COVID-19 to Keep the Faith in a World Crying in Silence. Behav Sci (Basel, Switzerland) [Internet]. 2022 Mar 24 [cited 2022 May 19];12(4):88. https://cutt.ly/article190522