Just a l’inici de les vacances de Nadal va morir als 72 anys el professor Pedro Luis Cano Alonso, catedràtic jubilat de Filologia Llatina del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana.
Cano pertanyia a les primeres generacions de professorat que es van incorporar a la UAB a inicis dels anys setanta del segle passat. Llicenciat en Filologia Clàssica a la UB va entrar al Departament de Filologia Clàssica seguint l’estela de Eduard Valentí Fiol. Es considerava deixeble de Lisardo Rubio, que li va introduir l’afecció per la sintaxis estructural. Fou precisament arran de l’estudi dels enfocaments estructural i generativista de la gramàtica que va impulsar, juntament amb Carme Laura Gil, J. Martínez Gázquez, M. Llarena i J. Carbonell, la renovació de l’ensenyament universitari de la llengua llatina a mitjan dècada dels setanta, amb l’edició de dos volums titulats Introducció al Llatí (ICE UAB 1982). Fou així com la UAB va esdevenir des d’aleshores un referent en la renovació de la didàctica d’aquesta llengua.
La seva afició al cinema el va conduir a la recerca de la tradició clàssica en el pèplum, tema al qual va dedicar ja la tesi doctoral i ha estat un dels que ha conreat fins als darrers dies; també en això fou pioner. Igualment ha estat un excel·lent coneixedor de la literatura llatina elegíaca i traductor dels poemes priapeus i dels Carmina de Properci, que va editar a la col·lecció Erasmo de textos bilingües (Bosch 1984).
