Més de la meitat dels conflictes armats de 2025 es van dur a terme mentre hi havia processos de pau en marxa
L’Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB ha publicat Negociacions de pau 2025. Anàlisi de tendències i escenaris, el seu informe anual sobre la situació mundial de les negociacions de pau. L’anàlisi reflecteix que el 2025 es van registrar 53 processos de pau, la xifra més alta dels últims anys. A més, en el 55 % dels conflictes armats vigents (22 de 40) hi havia processos de diàleg i negociació. Tot i aquest increment de negociacions, es va detectar un augment de la conflictivitat en un context d’increment dels conflictes armats i les tensions arreu del món.
L’estudi de l’ECP-UAB estableix que 2025 va ser un any de rècord: es van comptabilitzar 53 processos i negociacions de pau, la xifra més alta des que el 2017 l’ECP-UAB va començar a utilitzar la classificació actual. Aquesta tendència, però, no va anar acompanyada de menys conflictivitat i violència, sinó que es va produir en un context global d’increment dels conflictes armats i una tendència ascendent en el nombre de tensions: durant 2025 es van registrar fins a 40 conflictes armats actius, la xifra més alta des de l’any 2011, segons l’informe Alerta! també elaborat per l’ECP.
Pel que fa als processos de pau, l’informe destaca que van estar presents en el 55 % dels conflictes armats actius el 2025. La distribució geogràfica mostra que un 36 % de les negociacions estaven en marxa a l’Àfrica; un 23 %, a la zona d’Àsia i el Pacífic; un 15 %, a l’Orient Mitjà, i el mateix percentatge (13 %), tant a Amèrica com a Europa. Entre tots els processos de diàleg l’estudi analitza, entre d’altres, la represa de les negociacions entre Rússia i Ucraïna, tot i que amb múltiples obstacles; les negociacions sobre el programa nuclear iranià que van registrar alts i baixos i es van veure afectades per la guerra de 12 dies entre Iran, Israel i els EUA; les negociacions entre Tailàndia i Cambodja sobre el conflicte armat que va començar el 2025 al voltant de la seva històrica disputa fronterera, i el procés del Diàleg Nacional Inclusiu a Moçambic per respondre a les grans protestes populars i crisis socials que van sacsejar el país.
Processos amb dificultats
La majoria d’aquestes negociacions van afrontar bloquejos, obstacles i dificultats, i en alguns casos fins i tot retrocessos, com en el cas de Colòmbia, amb la suspensió oficial de les negociacions amb l’ELN a principis de 2025, o el Iemen, amb el bloqueig del procés de pau afectat per les dinàmiques de convulsió regional i la interrelació dels conflictes.
L’anuari destaca un altre aspecte dels processos de pau del 2025 i és la participació d’actors externs en funcions de mediació o suport al diàleg: en 48 de les 53 negociacions van participar governs de tercers països, organitzacions intergovernamentals i també organitzacions religioses i actors de la societat civil. En línia amb la tendència consolidada en anys anteriors, l’ONU va ser la principal organització intergovernamental que va participar com tercera part en suport a processos de pau.. Tot i això, el seu paper es va reduir lleugerament respecte a anys anteriors. Molts estats es van involucrar com a terceres parts en processos de negociació, sovint en un context de projecció d’interessos nacionals en una conjuntura internacional de disputa per l’hegemonia entre potències. Per exemple, Turquia, Qatar, EAU i Aràbia Saudita van tenir un paper actiu com terceres parts en diferents negociacions a l’Àfrica.
D’altra banda, l’estudi posa de manifest les dificultats persistents patides per les dones per participar en les negociacions i per incorporar la perspectiva de gènere en els processos de pau. Amèrica va ser l’única regió en la qual es va constatar la participació i el lideratge de les dones en gran part de les negociacions de pau, específicament a Colòmbia, però sense que aquesta participació impliqués que les agendes de gènere tinguessin un espai preeminent.. L’ECP-UAB subratlla que tot i la seva exclusió de la majoria de processos, les organitzacions de dones de la societat civil es van mobilitzar reclamant la seva participació en les negociacions de pau, plantejant demandes, exigint altos el foc i implicant-se en múltiples iniciatives com les respostes d’emergència als conflictes.