Les VIII Jornades d'Innovació Docent obren un espai de difusió i intercanvi d'iniciatives

Segons Muñoz, "la innovació docent només creix quan vosaltres la feu créixer" i ha manifestat que les accions i recerques en aquest terreny són "la prova que la UAB es renova des de la base". El vicerector ha valorat que s'estan consolidant les iniciatives institucionals en matèria d'innovació docent, com ara aquestes jornades o els premis d'excel·lència docent -que, enguany, incorporen una modalitat col·lectiva-, i ha anunciat que els continguts de la trobada seran recollits en una publicació. A més, ha agraït la "tasca imprescindible" de la Unitat de Formació i de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB en l'organització de les jornades.

Per la seva banda, la coordinadora acadèmica de formació i innovació docent de la UAB, Carme Ruiz, ha assegurat que la trobada ha de ser "un espai per a la difusió d'iniciatives i per a l'intercanvi d'experiències" amb l'objectiu d'avançar cap a "un canvi metodològic cap a un ensenyament més vivencial", "més connectat amb l'entorn" o "més vinculat amb els objectius de desenvolupament sostenible". Ruiz ha comentat les línies generals dels continguts de les jornades, entre els quals, destaca l'impacte de les tecnologies en el procés d'aprenentatge i, molt especialment, la necessitat de posar èmfasi en la informació contrastada, crítica i responsable davant l'auge de la intel·ligència artificial.

Precisament, la primera conferència de les jornades ha tractat sobre com incorporar la intel·ligència artificial a la docència universitària. Mariona Grané, professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona, ha reflexionat que el problema no és la tecnologia sinó la situació social. "Necessitem -ha afirmat- que l'estudiant sigui responsable del seu propi aprenentatge" i, en aquest sentit, "l'entorn social influeix molt". I, pel que fa a la docència, Grané ha assegurat que cal "treballar la qualitat" i ha proposat sis estratègies concretes, com ara dissenyar tasques on la IA "sigui un assistent del pensament, no un substitut" o "fer de l'avaluació el dispositiu que garanteixi l'aprenentatge, no que l'aniquili".

Seguidament, Mercè Gisbert, directora d’AQU Catalunya, i Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la UAB i exministre d’Universitats, han mantingut un diàleg sobre els nous reptes de l'educació superior. Subirats va posar èmfasi en els canvis que s'estan donant en el col·lectiu de l'alumnat, on hi ha "trajectòries vitals" diferents a les dels estudiants d'èpoques anteriors. En la seva opinió, caldrà atendre més a aspectes com el vincle amb els alumni o avançar cap a "arquitectures docents híbrides" on la part presencial sigui "molt potent" i aprofundeixi en les "soft skills" que cada cop es valoren més al mercat de treball. Perquè, segons ha reflexionat, "o som capaços de resignificar el valor afegit d'anar a la universitat, o tenim un problema".

Gisbert ha incidit en les inquietuds que generen la IA i les noves tecnologies per afirmar que "el problema no és el xip a l'orella sinó l'avaluació". Segons ha dit, davant la gran quantitat d'informació a l'abast de l'alumnat, "no podem avaluar demanant respostes que poden trobar a qualsevol lloc". I, sobre el model d'educació superior, ha reflexionat que "una universitat no és una expenedora de títols sinó una formadora de persones" amb determinats valors i habilitats. En aquest sentit, Gisbert ha criticat que els rànquings universitaris i altres mecanismes d'avaluació parin molta més atenció en la recerca que en la docència, tot apuntant que, justament, les universitats més destacades a nivell mundial tenen cura d'oferir la millor docència per atreure estudiants d'elit.