Les habilitats de convivència i el context social, oblidats en els programes educatius de primera infància
Els programes d'educació de la primera infància descuiden les habilitats per a la convivència, que són importants per viure i treballar junts. Així ho demostra un estudi en què ha participat la UAB i que ha examinat les directrius de política educativa a més de 50 països de tot el món. L'estudi també alerta que aquests programes a penes tenen en compte la influència que el context socioeconòmic té en l'èxit educatiu dels nens i nenes.
L'estudi, publicat a la revista PLOS ONE i liderat per Katarzyna Bobrowicz, investigadora de la Universitat de Luxemburg, ha comptat amb la participació de Pablo Gracia, investigador doctor distingit del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre d'Estudis Demogràfics (CED-CERCA). També hi han participat investigadors de la Universitat Tècnica de Munic.
L’educació en la primera infància, que s'imparteix als infants de fins als 6 o 8 anys, segons cada país, pot impartir habilitats que són importants al llarg de la vida, com han demostrat nombrosos estudis internacionals. Tant per a la cohesió de les societats com per al món professional actual, és important que els infants aprenguin a cooperar, a desenvolupar una comprensió bàsica de la tolerància i el respecte i a resoldre problemes junts, fins i tot abans de començar l’escola. Igualment, les condicions estructurals en què creixen els infants són de gran importància per a l’èxit educatiu.
Tanmateix, l’equip de recerca d’aquest estudi havia observat que les habilitats de convivència, a les quals anomenen també com a habilitats ciutadanes, i que són cabdals per al funcionament d'una societat, així com els requisits educatius previs, no s’incloïen —o es feia rara vegada— en els programes d'educació infantil. En aquest estudi han investigat per primera vegada si es pot traçar una imatge global de les actituds fonamentals en les quals es basen aquests programes. Per a això, han analitzat més de 90 documents oficials de 53 països de tots els continents, així com de la Unió Europea i de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Els documents abasten el període comprès entre 1999 i 2023 i són principalment directrius, plans educatius i publicacions similars que descriuen les orientacions fonamentals de la política educativa.
Centrats en les habilitats cognitives
L'estudi mostra que els programes d'educació de la primera infància se centren en les habilitats cognitives, com el llenguatge, el processament de la informació i la consciència espacial. Per contra, les habilitats ciutadanes, que són importants per viure i treballar junts, només tenen un paper subordinat. Les habilitats socioemocionals, com el reconeixement i la gestió de les emocions pròpies i alienes, però, sí que es van incloure en els documents de posicionament de les organitzacions internacionals i d'alguns països.
Els programes consideren predominantment el talent, l'esforç i la responsabilitat personal com a fonamentals per a l’èxit educatiu posterior. A penes s'esmenten factors que no poden ser influenciats per l'individu, com condicions socioeconòmiques del seu context familiar, trets de personalitat i esdeveniments estressants com la migració forçada o la malaltia. La importància del suport de la família, els amics, els mestres i la societat també s'esmenten rarament.
Preocupació sobre els valors socials i educatius promoguts
«El nostre estudi planteja preocupacions sobre els valors socials i educatius promoguts actualment per les polítiques de l'educació en la primera infància», explica Pablo Gracia. «Es prioritzen les habilitats per a la competència individual en l'educació, com la capacitat acadèmica, mentre que les habilitats basades en la ciutadania i la comunitat reben poca atenció, i les reformes que es fan no solen reconèixer les desigualtats estructurals, com els antecedents familiars o els privilegis sistèmics, a l'hora de definir els "guanyadors" de la societat. Aquestes polítiques impulsen una mentalitat econòmica meritocràtica: l'èxit s'emmarca com una qüestió de talent i esforç, minimitzant el paper del context social», assenyala l'expert de la UAB.
Els investigadors consideren que es necessiten més estudis per explorar fins a quin punt les pautes de política educativa es reflecteixen en la pràctica de l'educació de la primera infància. «A nivell individual, els nens poden interioritzar la idea que tot es pot aconseguir amb esforç, sense entendre que l'èxit també depèn dels seus semblants o simplement de l'atzar», indica Samuel Greiff, investigador de la Universitat Tècnica de Munic i coautor de l'estudi. «A nivell del sistema, veiem el perill que, en alguns països, ja està sorgint una competència en llars d'infants sobre quines institucions inverteixen més en el rendiment cognitiu dels nens, i es descuiden altres objectius educatius. En aquesta època en què ens preocupa la cohesió social i la comprensió de la democràcia, és contraproduent no promoure les habilitats necessàries», afegeix.
«Si volem construir societats que siguin més eficients i iguals hem de promoure una àmplia varietat d'habilitats importants per a infants i adults, i transmetre a la ciutadania el fet que l'èxit s'explica en gran mesura per factors contextuals i aleatoris, i això captura en bon part el que avui s'anomena "talent" i "esforç" dins de la mentalitat meritocràtica hegemònica», conclou Pablo Gracia.
Article: Bobrowicz K, Gracia P, Teuber Z, Greiff S (2025) «The meritocracy trap: Early childhood education policies promote individual achievement far more than social cohesion». PLOS One 20(7): e0326021. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0326021