La UAB ret homenatge a la trajectòria acadèmica i a la recerca econòmica de Matthew O. Jackson

El rector Lafuente ha destacat que amb aquest reconeixement a Jackson «volem honorar la seva aportació decisiva a la comprensió de com les relacions entre les persones condicionen les oportunitats, modelen els comportaments i influeixen en els resultats tant individuals com col·lectius». El rector ha subratllat que la recerca del doctor Jackson ens recorda «que les persones no actuem de manera aïllada, sinó que formem part d'un entramat de vincles que condicionen sovint les nostres decisions i possibilitats». «Aquest enfocament ha permès una comprensió més rica i profunda dels mecanismes que estructuren la vida en societat i dissenyar polítiques públiques més eficaces per avançar cap a una societat més justa, cohesionada i equitativa».

Lafuente ha dit que Jackson «ha construït un marc teòric que permet comprendre millor fenòmens tan rellevants com la persistència de les desigualtats, la transmissió de conductes i valors, la difusió del coneixement i la innovació, o la capacitat de les societats per generar cohesió i afavorir la mobilitat social». El rector ha acabat destacant que el professor Jackson és «un exemple excel·lent de com el coneixement avança gràcies a les xarxes de cooperació acadèmica i als llaços de confiança i d'amistat entre el personal investigador».

L'homofília i la desigualtat social

«Rebre aquesta distinció és molt especial pels forts vincles que m uneixen a la UAB», ha dit Jackson a l'inici de la seva lliçó. «Un reconeixement així adquireix més valor quan prové d'una comunitat que aprecio profundament i admiro». 

El catedràtic de Stanford ha presentat evidències científiques que demostren com l'homofília —la tendència humana a relacionar-se amb persones d'entorns similars— i la manca de «connectivitat econòmica» són factors determinants en la persistència de la desigualtat i la manca de mobilitat social. Segons les seves investigacions, l'accés a xarxes d'amistat de diferent nivell socioeconòmic és el factor determinant perquè els joves de famílies amb menys recursos puguin prosperar. Les xarxes no només faciliten oportunitats laborals i referències, sinó que transmeten informació clau, referents i normes de comportament. Per a Jackson, la relació entre les amistats de la infància i la joventut i l'èxit futur és directa i causal: «Aquestes amistats importen, en el seu conjunt, més que l'estatus socioeconòmic dels pares», ha afirmat.

Un fenomen global que explica la desigualtat

L'anàlisi realitzada en diversos entorns —des de dades massives de xarxes socials als Estats Units fins a comunitats rurals en 46 països d'arreu del món— demostra que aquest no és un fenomen exclusiu de les grans potències econòmiques, sinó una dinàmica social profunda. Així mateix, ha revelat que la manca de connexió entre classes socials es produeix per dos motius principals: la falta d'exposició física (segregació en barris o escoles) i el biaix d'afinitat (friending bias), per la qual tendim a buscar amics similars a nosaltres fins i tot quan tenim l'oportunitat de relacionar-nos amb perfils més diversos.

Noves polítiques públiques

Jackson ha proposat reorientar el disseny de les intervencions públiques i educatives. D'una banda, ha remarcat la necessitat de fomentar espais de convivència real: «El currículum educatiu s'ha de dissenyar perquè hi hagi un contacte sostingut i una interacció profunda que fomenti les amistats.» De l'altra, ha defensat la necessitat de focalitzar els recursos en lloc de dispersar-los: «Distribuir les intervencions de manera uniforme pot ser menys efectiu que concentrar-les en àrees on es pugui generar un impacte suficientment gran com per induir un multiplicador de la xarxa social i un canvi discontinu en els comportaments». El professor ha conclòs la seva intervenció recordant la rellevància d'aquestes troballes per al futur del disseny polític i econòmic.

Un referent en el seu camp

En la glossa dels mèrits del doctor honoris causa, el seu padrí, Xavier Vilà, ha destacat la contribució científica del professor Jackson. Vilà ha dit que «combinant la formulació matemàtica rigorosa amb l'observació empírica, Jackson va desenvolupar els fonaments teòrics que el van fer ser àmpliament reconegut com el principal arquitecte de la recerca sobre el paper de les xarxes en l'economia i les ciències socials».