La UAB presenta una col·lecció inèdita de fanzins digitalitzada i oberta a la ciutadania

Es tracta d'una col·lecció amb publicacions que daten de 1970 a l'any 2000, amb un pes específic de les obres produïdes durant la dècada dels vuitanta, on sobresurten continguts dedicats a música, creacions literàries, còmic i moviments socials. També cal destacar el component de creació artística que presenten i el valor dels seus collages, muntatges (foto)gràfics i il·lustracions, sovint realitzats a mà i amb un procés per obtenir-ne còpies fora del sistema tradicional d'impressió.

Segons el gestor de l'Hemeroteca General de la UAB, Oskar Hernández, que ha presentat aquest fons de la UAB a la taula rodona de l'Instituto Cervantes, "aquests 849 títols presenten diversitat de temàtiques, idiomes i autories, però tenen tres característiques comunes. D'una banda, són publicacions autoeditades i realitzades amb pocs mitjans. En segon lloc, si bé alguns fanzins són de producció individual, el gruix de la col·lecció està format per obres de creació col·lectiva. Finalment, la tercera característica és que els continguts són heterogenis, però comparteixen el fet d'abordar fenòmens i de visibilitzar actors que no apareixen en d'altres mitjans de comunicació de l'època".

La dedicació del professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB Eugeni Giral per preservar aquest tipus de publicacions, sovint efímeres, i l'esforç de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General per a digitalitzar-les permet que a partir d'ara qualsevol persona pugui consultar aquestes publicacions periòdiques i pugui també analitzar i interpretar les seves formes d'expressió que han estat, al mateix temps, un punt de trobada de persones i col·lectius.

Per a Giral, és important recordar que els fanzins no es distribuïen seguint circuits estàndards comercials com les llibreries o els quioscos, sinó que en general se'n feien poques còpies i es podien localitzar en locals nocturns, entorns de trobada de jovent o entitats alternatives, on ell anava expressament a comprar-los. Els autors de fanzins no dipositaven còpies en biblioteques o arxius municipals perquè es poguessin preservar i molt sovint, quan la persona que iniciava una sèrie de fanzins decidia no seguir, la sèrie deixava d'existir.

L'Instituto Cervantes ha convidat el Servei de Biblioteques de la UAB per explicar l'experiència en la digitalització de la col·lecció de fanzins com a cas rellevant de preservació del patrimoni i retorn de les expressions culturals a la ciutadania en una taula rodona emmarcada en les activitats del Laboratori Bibliotecari 2023. La presentació d'aquesta col·lecció inèdita de fanzins de la UAB permet donar una visibilitat pública internacional que no havia tingut fins ara i consolida els fons de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, estretament vinculats amb la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, la institució degana dels estudis universitaris de comunicació a Catalunya, fundada l'any 1971.