La UAB i la UB posen de manifest la importància de la col·laboració interuniversitària en l'àmbit sanitari

Aquesta trobada va aplegar professionals vinculats a les institucions sanitàries on la UB i la UAB formen el seu alumnat de l'àmbit de les ciències de la salut. L'activitat s'emmarca dins de l'acord de col·laboració entre les dues universitats de referència a Catalunya en la formació de personal sanitari: la UAB i la UB formen, als principals hospitals del país, el 60% dels futurs metges i metgesses graduats a les universitats públiques catalanes. El setembre de 2023, ambdues universitats van signar un acord per cooperar en la formació dels futurs professionals del sector tot sumant les forces de les dues institucions capdavanteres en aquest àmbit.

El rector Guàrdia va manifestar: "Aquesta segona edició de la Trobada és decisiva per a analitzar la presència de les tecnologies més avançades en l'àmbit sanitari; tecnologies d'última generació que van molt més enllà de la IA i que ja estan revolucionant la realitat hospitalària. La coordinació interuniversitària UB-UAB en l'àmbit sanitari és la demostració de la importància d'avançar en la cooperació entre universitats". Per la seva banda, el rector Lafuente va agrair als deganats de les facultats d'ambdues universitats el fet de facilitar l'acord per treballar conjuntament en ciències de la salut i va afirmar: "Gràcies a la col·laboració entre les dues universitats de referència en l'àmbit de la salut, si el país necessita que s'incrementi el nombre de persones titulades en Medicina, nosaltres estem disposats a fer un pas endavant i donar resposta a les necessitats de la societat".

Dos temes cabdals

El programa de la jornada va incloure dues xerrades sobre sengles temes cabdals per al desenvolupament del sector sanitari present i futur. En primer lloc, una conferència titulada «Intel·ligència artificial amb bata blanca: aliada o substituta», en què Aura Hernández, sotsdirectora de Gènere i Relacions amb Secundària de l'Escola d'Enginyeria de la UAB, i Jorge Bernal, professor del Departament de Ciències de la Computació de la UAB i investigador al Centre de Visió per Computador, van reflexionar sobre què és efectivament la intel·ligència artificial i quin paper pot jugar en el desenvolupament de la carrera dels professionals de la salut. Va moderar la xerrada Ricardo Casaroli, adjunt per a la coordinació amb la xarxa d'institucions sanitàries de la UB.

Seguidament, va tenir lloc una taula rodona titulada «Salut mental en la població: el paper de les facultats de medicina» moderada per Salvador Navarro, degà de la Facultat de Medicina de la UAB. Mireia Forner, coordinadora de Psicologia de la Salut de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i Josep Maria Haro, director de Docència, Recerca i Innovació, Parc Sanitari Sant Joan de Déu, van parlar sobre l'estigma que encara acompanya els problemes sde salut mental i sobre la importància de treballar en educació emocional des de la infància i dels factors amortidors com ara el contacte social. Narcís Cardoner, director del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va apuntar la importància d'integrar el concepte de la salut mental de manera transversal en el currículum de l'alumnat de ciències de la salut. I Antoni Trilla, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, va reflesionar sobre els problemes d'estrés de l'alumnat de medicina, que sembla assumir el desgast emocional com "una part de la normalitat".

Prop de 700 titulats per any

La Facultat de Medicina de la UB, la més antiga de Catalunya, i la de la UAB han format la bona majoria dels metges i metgesses del país, i estan sempre situades al capdavant del conjunt de facultats de Medicina de l'Estat i dels rànquings internacionals. De les facultats de medicina i de ciències de la salut de la UAB i la UB, surten cada any prop de 680 titulats és a dir, més del 60 % dels facultatius graduats del sistema públic d'universitats catalanes (s'ofereix en total 1.100 places d'estudis de medicina a Catalunya).

La UB i la UAB es caracteritzen per vincular l'activitat de formació i recerca en ciències de la salut a les principals institucions sanitàries del seu entorn. En l'actualitat, la UB té cinc hospitals universitaris i dotze hospitals i centres associats, mentre que la UAB en té cinc d'universitaris (i cinc unitats docents hospitalàries, comptant amb la del campus de Bellaterra) i sis hospitals associats. Entre aquests, figuren els hospitals universitaris més importants del país, com són el de Bellvitge, el Clínic, Sant Joan de Déu, la Mútua de Terrassa, el Moisès Broggi, el Vall d'Hebron, el de la Santa Creu i Sant Pau, el Germans Trias o el Parc Taulí. Recentment, el mes d'abril passat, l'Hospital de Mataró va ser designat oficialment Hospital Universitari gràcies al concert signat entre el Consorci Sanitari del Maresme, el Departament de Salut i la UAB.

En conjunt, els hospitals universitaris de la UB i la UAB tenen una població assignada per a tasques assistencials que s'aproxima als quatre milions de persones però, alhora, són centres de referència d'alta complexitat per a pacients, en determinats procediments, d'arreu de Catalunya i d'Espanya. Són, a més, institucions capdavanteres a l'Estat en recerca biomèdica.

Gràcies a l'acord de col·laboració entre les dues universitats, a més de les dues trobades organitzades, el 2024 va tenir lloc la primera edició de la UAB & UB Med Summer School, una escola d'estiu que aplega estudiants d'entre tercer i sisè curs del grau en Medicina d'ambdues universitats.

L'acord preveu, a més d'activitats formatives conjuntes com aquesta escola d'estiu, l'intercanvi de places de pràctiques en hospitals i centres sanitaris per a l'alumnat de sisè curs del grau en Medicina. Cada any, els dos centres oferiran un nombre determinat de places per a aquest intercanvi i qui hi vulgui optar haurà de seguir un procés de selecció. D'aquesta manera, els estudiants, a més de tenir com a possibles destinacions de pràctiques els hospitals i centres sanitaris de la universitat on estan matriculats, també tindran l'opció de sol·licitar-ne una de l'altra institució que pugui ser més adient de cara a la seva carrera professional especialitzada. Així mateix, es preveu posar en marxa noves assignatures optatives conjuntes amb personal docent d'ambdues facultats.