La UAB agraeix el compromís amb els valors fundacionals europeus de Koen Lenaerts

Una identitat europea que "es construeix gràcies al compromís, la solidaritat i la confiança mútua entre els estats membres" de la Unió, segons ha declarat el rector tot recollint les idees exposades pel padrí de Lenaerts, Gregori Garzón, catedràtic de dret internacional públic i titular de la Càtedra Jean Monnet ad personam de Dret de la UE. Tant el rector com Garzón han destacat que la trajectòria de Lenaerts ha deixat "una aportació molt notable en diferents àmbits de la jurisprudència i una ingent producció doctrinal de gran rellevància".

En la seva lliçó magistral, Lenaerts ha dissertat sobre el concepte de ciutadania europea, que té com a principal "raó de ser" el fet de "protegir i promoure els valors comuns europeus" i és "un component essencial de la identitat de la Unió com a ordenament jurídic comú". Valors que, a més, ha relacionat amb el tarannà de la ciutat de Barcelona, que és la "viva expressió d'una metròpoli cosmopolita, plural i tolerant" que "encarna com poques l'esperit europeu", segons les paraules introductòries que Lenaerts ha pronunciat en català a l'inici de la seva intervenció.

Segons el magistrat, la ciutadania europea comprèn tres dimensions: una relativa a l'estat de dret, una altra relativa a la democràcia i una tercera relativa a la solidaritat. Quant a l'estat de dret, Lenaerts ha fet una ferma defensa de la independència judicial: "tribunals forts i independents són els únics que poden frenar mesures proteccionistes, freqüentment associades a règims il·liberals". I ha posat un èmfasi especial en com aquesta dimensió de la ciutadania europea afecta en particular als drets de lliure circulació.

Pel que fa a la relació entre ciutadania europea i democràcia, el president del TJUE ha afirmat que "el dret de la Unió protegeix i promou les democràcies nacionals que, per la seva banda, donen impulsos democràtics al projecte europeu". Aquestes sinergies reforcen diferents vessants de la democràcia: la transparència i el retiment de comptes, la llibertat de premsa, el paper de la societat civil o la protecció de les minories.

Parlant en detall de cadascun d'aquests aspectes, Lenaerts ha declarat que "la llibertat de premsa no és un dret absolut" i la protecció de la democràcia pot requerir "que es limiti quan mitjans de comunicació participen en una campanya de desinformació i incitació a l'odi", i ha recordat l'assumpte entre la Comissió Europea i Hongria (transparència associativa) per denunciar que "impedint el finançament procedent de l'estranger, sobretot de les organitzacions crítiques amb el govern, les activitats de la societat civil poden veure's greument afectades".

I, sobre la solidaritat que implica la ciutadania europea, el nou doctor honoris causa ha fet un símil amb la cultura popular catalana en assegurar que "la ciutadania de la Unió exigeix un cert grau de solidaritat entre els europeus incompatible amb mesures unilaterals i oportunistes, igual que els castellers, que sumen esforços per construir torres humanes".

Finalment, Lenaerts ha evocat l'assumpte entre la Comissió i Malta (ciutadania per a inversors), que va establir que el programa maltès era "incompatible amb l'estatut de ciutadà de la Unió", atès que "s’assembla a una comercialització de la concessió de l'estatut de nacional d'un estat membre i, per extensió, de l'estatut de ciutadà de la UE". Per al jutge, la ciutadania de la Unió "no és una mercaderia", i ha afegit que "no es pot posar preu als valors de respecte a l'estat de dret, la democràcia, els drets fonamentals i la solidaritat".

Una universitat europeista

En la intervenció que ha tancat la cerimònia, el rector Lafuente ha destacat que aquest doctorat honoris causa és resultat de "la llarga tradició docent i investigadora que té la nostra universitat en l'àmbit dels estudis europeus", així com del "paper pioner de la Facultat de Dret en la introducció del dret europeu en la docència, i l'activitat del Centre de Documentació Europea i de l'Institut d'Estudis Europeus".

Alhora, Lafuente ha subratllat el marcat esperit europeista de la UAB, que ha integrat els valors i les institucions de la UE com "un element essencial de l'estratègia docent i de recerca". La UAB, com ha recordat, "és la universitat generalista líder a l'Estat en captació de fons europeus" i ha estat reconeguda per la Comissió Europea com "una de les deu universitats més actives" en el programa Erasmus Mundus. A més, la UAB participa en la iniciativa European Universities a través de l'ECIU University, una aliança que pretén "crear un model d'institució d'ensenyament superior pioner i innovador a escala europea".

El rector ha afirmat que "la creació de l'espai europeu d'educació superior ha estat un element important en l'exercici d'un dels drets fonamentals de la UE com és el de la lliure circulació" i, sobretot, "ha contribuït a la formació de ciutadans europeus més conscients dels valors compartits" de la UE. I ha recordat que les universitat públiques catalanes s'han pronunciat recentment en un manifest contra els "preocupants atacs" del govern dels Estats Units a les universitats i ha afegit que les institucions d'educació superior "hem de ser un baluard de la lliure circulació de les idees".