La prohibició dels patinets elèctrics al transport públic tindrà poc impacte en l'ús del cotxe privat
La prohibició temporal d’accés dels patinets elèctrics al transport públic no comportarà un augment significatiu dels viatges en cotxe privat i de les consegüents emissions de gasos contaminants, però tindrà importants conseqüències socials. Així es desprèn d’un estudi dut a terme per l’ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb motiu de l’entrada en vigor el passat dimecres dia 1 de febrer d’aquesta regulació adoptada per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) durant sis mesos.
L’estudi, basat en una enquesta a més de 300 usuaris de patinet i transport públic durant la setmana anterior a l’entrada en vigor de la mesura, analitza l’impacte de la prohibició i posa de manifest que només 1 de cada 10 desplaçaments que fins ara es feien en patinet serà substituït per un mitjà de transport privat, la qual cosa confirma estudis preliminars del grup investigador que constaten que els usuaris de micromobilitat (patinets i bicicletes elèctriques) no es troben entre els usuaris potencials del transport privat. De fet, només un 26 % dels entrevistats declara tenir accés al cotxe particular.
El perfil més habitual de persona que fins a l’1 de febrer introduïa el patinet al transport públic era el d’un home (63 %) de menys de 40 anys que es desplaça en patinet i transport públic per anar a treballar (84 %). La majoria dels desplaçaments afectats per aquesta prohibició són desplaçaments en RENFE Rodalies (60 %), seguits pels metro (24 %) i l’autobús (8 %), i tenen una escala marcadament metropolitana amb origen o destí fora de Barcelona.
La mesura, però, suposarà un impacte significatiu en la qualitat del viatge dels usuaris afectats, que majoritàriament hauran de dedicar més temps de viatge, en substituir el patinet per desplaçaments a peu, o hauran de fer rutes més complexes i intricades afegint-hi altres mitjans de transport públic.
Més transport actiu i més distàncies en transport públic, les alternatives.
Preguntades per com adaptarien el seu desplaçament després de la prohibició, més d’un 40 % de les persones enquestades van respondre que farien l’etapa que fins ara cobrien en patinet elèctric en mitjans actius (31 % caminant i 10 % en bicicleta pròpia), un 16 % optaria per més transport públic i només un 9 % va declarar que faria el viatge en cotxe. D’altra banda, tot i que 9 de cada 10 persones enquestades afirmava conèixer la intenció de l’ATM de prohibir els patinets al transport públic, un 12 % d’elles admetia encara no saber com s’hi adaptaria, i un 12 % addicional confessava que seguiria introduint el patinet a l’interior del transport públic. Els investigadors destaquen que, en contrapartida, el nombre d’usuaris que substituirà el patinet per transport actiu permet albirar un augment de l’activitat física derivada de la mobilitat quotidiana.
Els usuaris que fins ara combinaven l’ús de patinet i de transport públic valoren molt satisfactòriament l’ús del patinet (7,8), mentre que la seva opinió sobre el transport públic es queda en un 6 sobre 10. És per això que, davant la perspectiva de no poder pujar-hi el patinet, un 86 % es declara entre insatisfet i molt insatisfet amb aquesta mesura. Malgrat que bona part dels usuaris considera que el transport públic actualment es troba suficientment preparat per pujar-hi el patinet (48,5 % d’acord o molt d’acord), la majoria també afirma sentir que són una molèstia per a la resta dels viatgers. Al mateix temps, un 49 % dels enquestats declaren estar d’acord o molt d’acord amb la idea que, si tinguessin una alternativa, preferirien no pujar el patinet elèctric al transport públic.
En els pròxims mesos caldrà seguir de prop l’impacte i l’evolució de la mesura, sobretot en relació amb els canvis de mitjà de transport, els temps de desplaçament i els nivells de satisfacció, indicadors que ajudaran a entendre millor tant la sostenibilitat ambiental com la sostenibilitat social de la prohibició.