La pobresa laboral es concentra en llars on hi ha infants i un sol treballador

Un estudi de la UAB i el CED-CERCA, que es publica avui a la revista "Perspectives Demogràfiques", titulat "El pes de la precarietat laboral en la pobresa de les llars amb menors", ha analitzat la relació entre pobresa laboral i pobresa infantil, una relació a la qual s'havia prestat poca atenció a Espanya fins ara.

Espanya té una de les taxes de pobresa laboral més elevades de la Unió Europea. És una taxa que es manté relativament estable en el temps: entre el 12% i el 15% de les llars amb treballadors viuen en pobresa. Tot i una lleu reducció entre el 2018 i el 2020, Espanya es manté com el segon país amb més pobresa laboral, només per darrere de Romania. A més, també registra una xifra elevada pel que fa a la pobresa infantil: gairebé un de cada tres nens viu en pobresa, segons dades d'Eurostat.

En base a dades de l'Enquesta de Condicions de Vida (2017-2020), les investigadores del CED-CERCA, a la UAB, Alba Lanau i Mariona Lozano, han conclòs en el seu estudi que la pobresa laboral i la infantil estan estretament lligades. L'estudi assenyala que la pobresa laboral a Espanya es concentra en llars amb menors, i particularment a les llars amb nens i un sol treballador: el 32% viuen en pobresa laboral. "Hi ha llars, sobretot les que tenen nens, on tot i que algun dels seus membres treballa, segueixen sent pobres", alerta la investigadora Alba Lanau.

Segons l'estudi, "la pèrdua o disminució d'ingressos d'un adult incrementa el risc de pobresa en un context en què dos salaris són sovint necessaris per evitar la pobresa", alhora assenyalen que "nombrosos estudis científics han destacat les dificultats que experimenten les mares per entrar o mantenir-se al mercat laboral, així com la vinculació entre maternitat i menors salaris".

Com sortir de la pobresa?

La probabilitat de sortir de la pobresa per a llars sense menors i on la persona responsable de la llar té un contracte fix és del 43%, mentre que la xifra es redueix al 26% per a llars en la mateixa situació on viuen menors, i al 21% a llars amb menors on el responsable de la llar té una feina temporal. I aquesta dificultat arriba al 8% en el cas de famílies nombroses.

"No obstant, els canvis en la situació laboral són més rellevants que els canvis en la composició de la llar per entendre la pobresa laboral i infantil", assenyalen les autores. Tot i que l'augment del nombre de nens i nenes a la llar incrementa la probabilitat d'entrar en pobresa laboral, només una petita part de les entrades, el 4%, s'hi associa.

En contrast, un 39% de les entrades a la pobresa laboral coincideixen amb una disminució del nombre de treballadors a casa; el 37% amb una disminució d’ingressos sense que canviï el nombre de treballadors (per exemple, per un període temporal de desocupació); i el 29% experimenta una reducció en la prestació de desocupació. "Aquesta darrera xifra suggereix que un nombre important de llars entra en pobresa després de no poder compensar la pèrdua d'ingressos després d'esgotar o veure reduïda la prestació de desocupació", destaca la investigadora Alba Lanau.

Per a les autores de l'estudi, aquesta situació suggereix que "s'han de reforçar els ajuts a aquestes llars i buscar estratègies per reduir la pobresa laboral millorant els salaris i reduint la precarietat". I en aquest sentit, assenyalen com el Programa de Garantia Infantil, recentment anunciat pel govern, que té per objectiu millorar les condicions de les llars amb menors en situació de pobresa severa, té potencial per reduir tant la pobresa infantil com la laboral.

ARTICLE:

"El pes de la precarietat laboral en la pobresa de les llars amb menors", Alba Lanau i Mariona Lozano. Revista “Perspectives Demogràfiques”, num. 27. 2022. Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona.