La memòria de la gent gran de Palau pren forma en un itinerari per 12 espais patrimonials
Veus de Palau ha convertit els records i coneixements recollits per persones grans del municipi en un itinerari amb recursos digitals i propostes educatives. La UAB ha acompanyat el procés participatiu i ha contribuït al disseny dels materials a través del Campus d’Innovació Social i Educativa.
Veus de Palau recupera un coneixement construït per les persones grans, el posa en valor i el fa circular de nou a través de la biblioteca, l’educació i el mateix territori.
El projecte Veus de Palau: itineraris i memòria patrimonial compartida des de la biblioteca ha permès seleccionar 12 espais patrimonials de Palau-solità i Plegamans i articular al seu voltant un itinerari que combina memòria oral, vídeos, continguts interactius i recorreguts pel municipi. El resultat parteix del treball previ de persones grans vinculades al Casal de la Gent Gran.
El projecte està liderat pel Casal i finançat per la Diputació de Barcelona en el marc de CoCrea BiblioLab. La iniciativa ha comptat amb la participació de la Biblioteca l’Alzina, l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i la Universitat Autònoma de Barcelona, a través del Campus d’Innovació Social i Educativa.
Durant anys, persones vinculades al Casal han dedicat temps a recollir informació, relats i records sobre nombrosos indrets del municipi, aportant-hi la seva experiència i els seus coneixements. Veus de Palau ha permès reprendre aquest llegat i treballar-hi col·lectivament per actualitzar-lo, fer-lo més accessible i transformar-lo en noves oportunitats per descobrir, interpretar i aprendre del territori.
Els espais seleccionats es poden explorar digitalment o visitar presencialment mitjançant codis QR, connectant els llocs amb les veus i els coneixements de la comunitat. Paral·lelament, s’ha creat una caixa d’experiències educatives que transforma el patrimoni local en propostes d’aprenentatge vinculades a la història, les festes, les masies i la vida rural, el patrimoni artístic i medieval i les relacions ecosocials. Els recursos s’articulen en una motxilla educativa que combina materials físics i digitals i afavoreix un aprenentatge situat i interactiu.
La Biblioteca l’Alzina ha estat una peça clau per donar continuïtat al projecte: ha participat en el desenvolupament dels recursos, els ha connectat amb altres materials del seu fons i ha incorporat els nous materials perquè quedin disponibles al municipi. La UAB, a través del Campus d’Innovació Social i Educativa, ha acompanyat metodològicament el procés, ha contribuït a la dinamització participativa i al disseny educatiu dels recursos i hi ha vinculat estudiantat mitjançant l’aprenentatge servei. Biblioteca, comunitat, administració local i universitat han treballat així a partir d’un coneixement que ja existia al territori per donar-li noves formes, usos i possibilitats de continuïtat.
L’experiència mostra també un model que pot adaptar-se a altres municipis: partir de la memòria i els sabers de la comunitat, connectar-los amb la capacitat de mediació de les biblioteques i transformar-los, mitjançant processos participatius, en recursos educatius oberts que permetin descobrir i interpretar el patrimoni local de noves maneres.