La intel·ligència artificial ajuda a descobrir una obra desconeguda de Lope de Vega
L'Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura, que edita el Grup d’ investigació-CER PROLOPE de la UAB, publica en l'últim número la troballa d'una nova comèdia de Lope de Vega, La francesa Laura, descoberta en els fons manuscrits de la Biblioteca Nacional d'Espanya per investigadors de les universitats de Valladolid i Viena. Per a la seva detecció ha estat essencial la utilització d'eines informàtiques, els resultats de la qual han estat totalment corroborats per les anàlisis filològiques. Els investigadors i PROLOPE difondran pròximament l'edició crítica de l'obra juntament amb l'Editorial Gredos.
En els últims anys la intel·ligència artificial (IA) s'ha convertit en una eina de gran rendiment en nombroses tasques i recerques. La recerca historicofilològica més rigorosa també està aprofitant aquests nous recursos. Així ha succeït en el cas del descobriment de La francesa Laura, una obra teatral desconeguda de Lope de Vega (1562-1635), després d'una intensa labor que conjumina l'ús de tècniques informàtiques avançades amb la recerca filològica tradicional.
La troballa ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) amb el projecte «ETSO: Estilometria aplicada al teatre del segle d'or», dirigit per Álvaro Cuéllar (Universitat de Viena) i Germán Vega (Universitat de Valladolid), els investigadors responsables del descobriment, i que compta amb fins a 150 col·laboradors dedicats a l'aplicació d'anàlisis informàtiques a la literatura teatral del segle d'or per desentranyar llurs problemes d'autoria; el grup PROLOPE de la UAB, amb la seva ingent tasca d'edició i estudi de l'obra de Lope, que ha proporcionat els textos; l'eina Transkribus, que ha facilitat la preparació dels materials necessaris per als experiments, i les universitats a què pertanyen els autors de la recerca.
La nova comèdia ja és accessible des de la Biblioteca Digital Hispànica de la BNE. I l'article científic que explica la troballa apareix en l'últim número de la revista Anuario Lope de Vega. Text, literatura, cultura de la UAB, sota el títol «La francesa Laura. El hallazgo de una nueva comedia del Lope de Vega último». L'edició cuidada i anotada de l'obra veurà la llum els pròxims mesos gràcies a l'editorial Gredos i PROLOPE.
IA per a la recerca historicofilològica
L'ús de la IA ha estat crucial en el descobriment de la relació amb Lope de Vega d'aquesta obra conservada anònimament en un manuscrit de fins del segle XVII, molts anys després de la mort de l'escriptor, que es conserva a la BNE, juntament amb molts altres encara per atribuir, dins del riquíssim fons de manuscrits teatrals de la institució. Cap document antic o modern, ni cap lopista d'ahir o d'avui, fins ara no l'havien relacionat amb el conegut en la seva època com el Fènix dels Enginys.
En primer lloc, l'obra va ser transcrita automàticament emprant tècniques d'IA a través de l'eina Transkribus, que permet transcriure de manera acurada manuscrits antics amb un alt grau de precisió. L'eina va ser entrenada amb uns tres milions de paraules correctament identificades, i a continuació es van processar unes 1.300 obres teatrals del segle d'or, tant impreses com manuscrites, que van quedar transcrites en tot just unes hores.
En una segona fase es van classificar les obres per autor, mitjançant processos d'aprenentatge automàtica, capaços de classificar obres com a escrites o no per Lope de Vega amb encerts superiors al 99%, com demostren estudis recents . Entre les 1.300 comèdies transcrites automàticament, La francesa Laura es va classificar com a escrita per Lope de Vega en tota la seva extensió. Els usos lèxics de l'obra s'alineaven estretament amb els seus i no ho feien amb els dels altres 350 dramaturgs de l'època amb què es comptava en l'experiment.
Confirmació per mitjà d'estudis filològics tradicionals
Després de la classificació informàtica de l'obra, els investigadors van emprendre intensa una tasca de recerca per determinar si podia ser realment una comèdia de l'insigne dramaturg, aquesta vegada amb recursos tradicionals de la recerca filològica: la versificació, l'ortologia i, molt especialment, l'estudi dels denominat ecos lopescos, és a dir, la coincidència tant en idees, assumptes i motius com en estructures lèxiques concretes entre l'obra i altres textos del dramaturg pròxims al temps de la seva escriptura. Totes les proves van coincidir en el que apuntaven els experiments inicial amb IA : l'obra encaixava com un guant en la producció teatral de Lope de Vega.
Primera pàgina del manuscrit anònim de La francesa Laura (BNE. MSS/16946).
Digitalització a càrrec de la BNE
http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000216882
Una comèdia a l'altura artística de l'etapa final de Lope
Tot indica, assenyalen els investigadors, que es tracta d'una nova comèdia genuïna del dramaturg, escrita cinc o sis anys abans de la seva mort. La presència i el tractament afalagador de les coses franceses, que ja destaca el títol, semblen indicar que es va compondre en el curt període en què la corona del país veí es va aliar amb l'espanyola contra l'anglesa a finals dels anys vint, posant en pausa la tensió entre nacions que marcava la guerra dels Trenta Anys.
La francesa Laura és una obra teatral notable, amb una força dramàtica esperable d'un Lope de Vega madur, destaquen els experts. La trama transcorre a França i gira entorn de Laura, filla del duc de Bretanya i casada amb el comte Arnaldo. Tot i que fruit del seu temps, presenta en la seva arrencada una decidida defensa de la dona, de la qual poden extreure's aquests versos: «Fuera de que a las mujeres/les sobran tantas hazañas/que en las armas y las letras/envidia a los hombres causan».