La humanitat viatja una mitjana de 78 minuts al dia, independentment del nivell de vida
Les persones viatgen per molts motius, com ara arribar al lloc de feina, dur a terme la feina o comprar, i el temps dedicat a desplaçar-se varia d’un dia a un altre i d’una persona a una altra. Tanmateix, sorprenentment, les persones tendeixen a viatjar unes 1,3 hores al dia (78 minuts), sense importar a quina part del món es trobin o com de riques siguin.
Així ho demostra un nou estudi internacional de l’ICTA-UAB i de la Universitat McGill (Canadà) que conclou que la clau per reduir el consum d’energia a nivell poblacional rau a dissenyar comunitats que fomentin baixos nivells de consum energètic durant aquests 78 minuts diaris de viatge.
Malgrat que els avenços tecnològics han fet que els vehicles siguin més eficients, el consum energètic global del transport continua creixent. L’estudi, publicat recentment a la revista científica Environmental Research Letters, suggereix que l’energia utilitzada per hora de viatge —i no l’energia utilitzada per quilòmetre recorregut— és el factor que determinarà el consum energètic futur.
L’anàlisi es basa en dades de desplaçaments personals i laborals a 43 països que representen més de la meitat de la població mundial. Els resultats confirmen indicis previs que apuntaven a què les societats tendeixen a estabilitzar el seu temps total de viatge diari al voltant d’1,3 hores (78 minuts) al dia, amb una variabilitat de 0,2 hores (12 minuts). En altres paraules, les poblacions dediquen, de mitjana, entre 66 i 90 minuts al dia a desplaçar-se d’un lloc a un altre, sense importar el mode de transport ni la distància recorreguda. Aquest rang convergent de temps de viatge no depèn de si les persones caminen, van amb bicicleta o condueixen, i sembla que sorgeix d’un desig psicològic profund d’observar l’entorn, combinat amb límits personals pràctics que impedeixen que la gent dediqui massa temps a viatjar.
«La troballa més important és que les persones no viatgen menys quan augmenta la velocitat o l’eficiència; en canvi, viatgen més lluny», explica Eric Galbraith, autor corresponent de l’estudi.
Els investigadors sostenen que aquesta convergència del temps de viatge ofereix una eina sòlida per predir com les societats respondran a canvis tecnològics o a les polítiques de transport públic, fins i tot si aquests impliquen canvis de comportament complexos. Atès que el temps total de viatge es manté constant, els canvis de comportament acabaran alterant com es distribueix aquest temps entre els diferents modes de transport i, amb això, la despesa energètica.
Per exemple, una ciutat organitzada al voltant del ferrocarril, on cada persona passa una mitjana de 40 minuts diaris i camina la resta del temps, consumirà previsiblement cinc vegades més energia que una ciutat on tots els desplaçaments es facin a peu. Així mateix, una ciutat basada en cotxes amb motor de combustió pot gastar fins a 100 vegades més energia per persona que una ciutat de vianants, encara que els vehicles són relativament eficients per quilòmetre recorregut.
L’estudi emfatitza que els responsables polítics i els planificadors urbans tenen un paper essencial en la reducció del consum d’energia en el transport. Per exemple, podrien promoure modes de desplaçament amb baix consum d’energia per hora, com ara caminar, anar amb bicicleta o utilitzar transport públic elèctric.
«Com que el temps total de viatge és gairebé constant», afirma William Fajzel, coautor i estudiant de doctorat a la Universitat McGill, «les polítiques que permetin a les persones triar modes de transport amb baix consum d’energia per hora seran les més eficaces per reduir la demanda energètica del transport».
Article de referència: Majdi Hunter-Batal et al. 2025. Energy use per hour is key determinant of future transport energy consumption. Environmental Research Letters. 20 114045. https://doi.org/10.1088/1748-9326/ae1246