La Facultat de Veterinària i el Consell de l’Advocacia Catalana reforcen la seva col·laboració per avançar cap a un control ètic de la població de senglars
En el marc del II Congrés de Drets dels Animals organitzat pel Consell de l’Advocacia Catalana a Mataró aquest divendres 9 d'octubre, la Facultat de Veterinària de la UAB i el Consell de l’Advocacia Catalana han reforçat la col·laboració per avançar cap a models de gestió de la fauna salvatge basats en criteris científics, ètics i sostenibles. Les dues institucions han signat un conveni marc de col·laboració en matèria de protecció i benestar animal que, entre altres àmbits, donarà suport a l’estudi i la promoció de mètodes ètics de control de les poblacions d’animals salvatges, amb especial interès en la problemàtica dels senglars urbans i periurbans.
El conveni recupera i actualitza la línia de col·laboració que la UAB i el Consell de l’Advocacia Catalana ja van iniciar l’any 2016 precisament per promoure la recerca i l’estudi de mètodes ètics de control de les poblacions de senglars urbans i periurbans, així com donar suport institucional a iniciatives orientades a superar sistemes basats exclusivament en l’eliminació dels animals. En virtut del nou acord, la UAB compartirà amb el Consell els avenços, els estudis i els resultats de les línies de recerca desenvolupades en aquest àmbit, mentre que el Consell prestarà assessorament jurídic i institucional i donarà suport a les iniciatives conjuntes. L’acord també preveu l’intercanvi d’informació científica, jurídica i tècnica, l’elaboració de propostes i recomanacions i la interlocució amb les administracions públiques per afavorir polítiques basades en mètodes ètics i sostenibles.
El degà de la Facultat de Veterinària, Manel López-Béjar ha assenyalat que «la col·laboració amb el Consell és especialment interessant perquè permet incorporar la dimensió jurídica i institucional a la recerca científica i afavorir que els resultats es puguin traslladar al debat sobre les polítiques de gestió de la fauna».
El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Rogeli Montoliu, ha dit que considera que «la col·laboració amb la UAB ens permet posar el coneixement jurídic al costat de la recerca científica i facilitar que els resultats d’aquesta recerca puguin contribuir, quan sigui possible, a l’elaboració de polítiques públiques de llarg termini».
Creixement de la població de senglars
Eliminar animals pot ser necessari en una emergència sanitària, però no és la manera sostenible de gestionar la sobrepoblació de fauna salvatge, segons ha dit López-Bejar. El degà ha pres com a punt de partida la crisi de la pesta porcina africana, que va començar el novembre de 2025 quan se’n va detectar el primer focus a Cerdanyola del Vallès. Des de llavors s’han analitzat a Catalunya més 13.541 senglars, dels quals 400 han donat positiu. «En una situació d’emergència sanitària, reduir la densitat de població era necessari», ha destacat López-Béjar, però hi ha afegit que «hem de ser conscients dels límits d’aquesta estratègia: el senglar no té depredadors i, a prop de les ciutats, troba aliment i aigua amb molta facilitat. La població es recupera ràpidament i, si no fem res més, sempre haurem de tornar a fer batudes».
Segons López-Béjar, l’entorn urbà afavoreix el creixement de la població de senglars. L’abundància de recursos millora la condició corporal d’aquests animals, n’avança la pubertat i augmenta la supervivència dels garrins. Quan es redueix la població només abatent animals, els que queden disposen de més recursos i es reprodueixen més, i hi arriben exemplars d’altres zones. Això genera un cicle que comporta un cost ètic, econòmic i social recurrent.
Actuar sobre les causes
Com a alternativa, el degà ha proposat actuar sobre les causes. Les mesures que ha plantejat són limitar l’accés als residus i a l’aliment, evitar que la ciutadania alimenti la fauna, adaptar l’entorn urbà i adoptar mètodes no letals com el control de la fertilitat. La UAB, en col·laboració amb Vets & Wildlife, diversos ajuntaments i centres de recerca del Regne Unit i dels Estats Units, va aplicar entre 2017 i 2021 una vacuna immunocontraceptiva a senglars de Matadepera, Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Vacarisses. Els resultats indiquen que les femelles vacunades abans de la pubertat van romandre infèrtils durant tot l’estudi. A les zones de vacunació intensiva, les queixes veïnals van baixar un 80 % i no es va registrar cap accident de trànsit amb senglars.
Una projecció a deu anys basada en aquestes dades apunta que, combinant la vacunació sostinguda de femelles joves amb un control de base, la necessitat anual d’abatre animals es podria reduir prop d’un 64 %. «No es tracta de deixar d’actuar d’un dia per l’altre, sinó de reduir progressivament la dependència de l’abatiment», ha explicat.
El degà també ha subratllat el paper del dret en aquest debat: «Cal un marc normatiu i un finançament estable que facilitin els mètodes no letals i una coordinació real entre administracions, ciència i ciutadania. La gestió de la fauna urbana ha de ser ètica, científica i a llarg termini. Convivència, no només control», ha conclòs López-Béjar.