La crisi climàtica afecta l'embaràs i la criança a la ciutat de Barcelona

La recerca reclama mesures urgents per protegir la salut maternoinfantil davant la crisi climàtica.

Els resultats del projecte de recerca «Viure l’embaràs a Barcelona: dones i persones gestants davant l’emergència climàtica», desenvolupat pel grup AFIN, del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB,amb la professora Diana Marre com a investigadora principal, i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital del Mar, s’han presentat el dijous 20 de novembre.

Ha estat al Centre d’Innovació Urbana Ca l’Alier de Barcelona durant la jornada «Filles de l’emergència climàtica: Reconstruir futurs, repensar la maternitat, habitar Barcelona», que ha reunit al llarg del dia experts en salut, arquitectura, urbanisme, antropologia i polítiques públiques. Els resultats del projecte s'han publicat aquí.

L’estudi, dut a terme per les investigadores del grup AFIN Carolina Remorini, Ana Cerezuela González i Helena Montasell i Punsola, ha combinat 35 entrevistes en profunditat amb 313 enquestes a dones embarassades o mares recents residents als 10 districtes de la ciutat. S’ha fet amb l’objectiu d’entendre com els canvis ambientals i urbans influeixen en les decisions reproductives, la salut i la vida quotidiana de les famílies.

Segons les dades recollides, més del 80 % de les mares enquestades voldrien viure en un entorn més saludable. El 15,3 % de les participants ja s’ha mudat fora de Barcelona buscant un entorn més saludable i el 40,6 % voldria fer-ho però no en pot assumir el cost econòmic. El 96,5 % considera essencial evitar l’estrès derivat de condicions inadequades de la llar (calor extrema, falta d’aïllament, talls de subministrament­…) i el 64,8 % percep una manca d’espais públics adequats (ombra, fonts, llocs per donar el pit…).

Les participants assenyalen el soroll constant, la contaminació atmosfèrica, les altes temperatures, la dificultat per suportar les nits tòrrides i la manca d’espais d’ombra o d’aigua com a principals obstacles per a una criança segura i saludable. Les entrevistades consideren que la ciutat «no és friendly» per a la infància.

Les participants expressen també preocupació pels disruptors endocrins i destaquen la manca d’informació clara sobre riscos ambientals en l’embaràs.

El projecte constata que moltes dones viuen la maternitat en un context carregat d’ecoansietat, amb por per la salut futura dels fills i una sensació creixent que la responsabilitat recau excessivament en les mares, sense un suport institucional proporcional.

L’estudi assenyala que avui dia Barcelona no és una ciutat respectuosa amb la infància ni amb les cures i que les desigualtats socials i econòmiques condicionen profundament la possibilitat de protegir la salut maternoinfantil davant l’emergència climàtica.

Efectes del canvi climàtic i precarietat urbana

Les participants descriuen dificultats per mantenir una temperatura adequada a la llar, amb habitatges mal aïllats i costos elevats de climatització. La manca de zones verdes, d’espais d’ombra i de fonts públiques agreuja els efectes de les onades de calor, mentre que la contaminació acústica i atmosfèrica contribueix a l’estrès i al malestar diari.

Les investigadores remarquen que les dones despleguen múltiples estratègies de protecció, com adaptar rutines, evitar sortir a les hores més caloroses, utilitzar productes menys tòxics o fomentar hàbits sostenibles en els fills. Tot i això, les opcions d’adaptació depenen molt del nivell econòmic i de les condicions de l’habitatge, la qual cosa fa evident la desigualtat ambiental que hi ha a la ciutat. Les famílies amb menys ingressos troben més dificultats per accedir a habitatges confortables, per climatitzar els espais o per fugir temporalment de la ciutat durant els mesos més càlids.

Reclamen polítiques públiques de justícia ambiental i reproductiva

L’estudi subratlla que la maternitat en temps de crisi climàtica s’associa sovint amb culpa, angoixa i dilemes ètics davant d’un futur ambiental incert. Les investigadores reclamen polítiques públiques de salut ambiental i d’infància que abordin el problema de manera col·lectiva i estructural, i que no deleguin tota la responsabilitat en les famílies, especialment les dones.

«Cuidar la salut maternoinfantil en un context de crisi ambiental no pot ser una tasca individual ni domèstica», assenyala la investigadora Carolina Remorini, antropòloga coordinadora del projecte de recerca. «Cal un compromís col·lectiu per garantir entorns urbans saludables, sostenibles i equitatius per a totes les maternitats i infàncies», conclou.

Programa de la jornada (PDF)