La ciència sota el control de les grans editorials: el lucre per davant del coneixement
El sistema editorial actual és perjudicial per a la ciència. Una nova nova anàlisi en què ha participat l’ICTA-UAB mostra que, en el sector de la publicació científica, els interessos comercials prioritzen el benefici econòmic al progrés del coneixement i a la integritat acadèmica.
Les quatre principals editorials, Elsevier, Springer Nature, Wiley i Taylor & Francis, van generar més de 7.100 milions de dòlars en ingressos només l’any 2024, amb marges de guany superiors al 30 % (molt més alts que en altres sectors), i van acumular més de 14.000 milions de dòlars en beneficis entre 2019 i 2024. Gran part d’aquests diners prové de fons públics destinats a la recerca, que els propis investigadors han de gastar per publicar els seus treballs o accedir als d’altres científics.
L’estudi alerta d’un drenatge de fons del sistema científic en quatre àmbits: diners que es desvien de la recerca, temps que els investigadors dediquen a publicar i revisar articles de manera no remunerada (estimat en 130 milions d’hores només el 2020), pèrdua de confiança a causa de fraus, retractacions i pràctiques qüestionables, i concentració del control acadèmic per part de companyies privades.
Aquestes empreses també controlen les mètriques com el factor d’impacte de les revistes (journal impact factor) i les bases de dades com Scopus , defineixen quina recerca es considera excel·lent i marginen els models comunitaris o regionals. «Les editorials comercials estan íntimament lligades a l’acadèmia, tant en la manera com recopilen dades sobre nosaltres com en la forma com s’integren en l’avaluació acadèmica», indica Brockington, investigador de l’ICTA-UAB i coautor de l’estudi
Aquest sistema perjudica la ciència: fomenta la proliferació d’articles centrada en el prestigi, cosa que sobrecarrega el sistema de publicació. A més, desincentiva la reflexió interdisciplinària lenta i acurada, clau per assolir una ciència de més qualitat. En última instància, contribueix a un debilitament de la qualitat i, per tant, a un deteriorament de la confiança pública.
Tot i que el moviment Open Access buscava democratitzar l’accés a la ciència, moltes editorials han convertit les taxes de publicació (article processing charges, APC) en una font addicional d’ingressos. Entre 2019 i 2023 van recaptar prop de 9.000 milions de dòlars només en APC, sense retornar el control de la publicació a la comunitat acadèmica.
Aquesta xacra de les males pràctiques en la publicació científica és més pronunciada al Nord Global. Al Sud, entitats com SciELO, Redalyc, Latindex o African Journals Online ofereixen sòlides alternatives de propietat comunitària. Els autors reclamen recomunalitzar la publicació científica promovent sistemes comunitaris i no comercials, amb lideratge actiu de les universitats, governs i agències de finançament. En aquest model els costos es financen a través de societats científiques i els seus finançadors, i els beneficis retornen a la recerca, així com les dades que genera. Els investigadors ho reclamen una vegada i una altra.
Brockington insisteix en què «per reformar el sistema, cal que els investigadors deixin de treballar amb editorials comercials. Quan t’enfrontes a organitzacions grans i poderoses, et calen aliats igual de grans i poderosos. Els tenim: finançadors, agències governamentals, fundacions i universitats que, de manera conjunta, podrien decidir on van els fons per a la publicació, així com quins incentius motiven els investigadors.».
Els investigadors que han dut a terme l’estudi adverteixen que, sense reformes profundes, el sistema continuarà prioritzant els guanys per sobre del progrés del coneixement, desaprofitant recursos públics, el temps dels investigadors i la confiança de la societat en la ciència.
Article de referència: Beigel, F., Brockington, D., Crosetto, P., et al. (2025). The Drain of Scientific Publishing. arXiv:2511.04820