Irene Psifidou: «Cal canviar el valor social que se li dona a l'FP a Espanya»

«Hi ha una tendència europea, que és tornar a l’FP després de graduar-se a la universitat»

«L’abandonament de l’FP a Espanya s’ha reduït, però segueix per sobre de la mitjana europea»

Irene Psifidou és experta en polítiques educatives al CEDEFOP (Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional), una de les primeres agències descentralitzades de la Unió Europea amb seu a Tessalònica (Grècia), ciutat d’on és originària i on resideix aquesta experta, que a més és doctorada a la UAB.

Quina és la tasca de l’entitat europea on treballeu?

És el centre de referència en FP a tot Europa. Enguany justament compleix 50 anys de la seva existència. Mitjançant investigacions i estudis elaborem polítiques a nivell europeu per poder donar suport a tota l’estratègia d’educació en aquest àmbit. Ens fixem objectius (polítiques noves) i després treballem juntament amb els ministeris d’educació i el mercat laboral i juntament amb els actors socials.

Respecte a Europa, en quina situació es troba Espanya quant a les taxes d’abandonament en FP?

Espanya segueix la tendència europea de reducció de l’abandonament primerenc tant de l’FP com de l’educació general, tot i que a un ritme més lent que alguns dels seus homòlegs europeus. El 2024, 3,1 milions de joves entre 18 i 24 anys de la Unió Europea (el 9,4 %) no es van titular ni en batxillerat ni en FP de grau mitjà. Aquest fenomen d’abandonament escolar prematur va ser més alt a Espanya.

A Espanya l’any 2015 la taxa d’abandonament era del 20 %. Es va fer una feina molt bona els últims 10 anys i s’ha reduït fins a arribar al 13 % el 2024. Aquest és un mínim històric per al país, tot i que igualment és més alt que la mitjana europea. Espanya és un país model perquè va començar amb taxes molt altes i van baixant d’una manera increïble, tot i que encara està per sobre de la mitjana d’Europa, això sí.

I a Catalunya?

Doncs resulta que a Catalunya és un punt més que la mitjana d’Espanya: el 14 %! L’any passat més de 97.000 joves d’entre 18 i 24 anys havien deixat els estudis prematurament sense tenir cap titulació més enllà de l’ESO, una xifra que equival a la capacitat del Camp Nou o a 3.200 aules plenes.

I en comparació amb la resta de comunitats?

Catalunya és a la mitjana de les comunitats. Ara mateix les taxes d’abandonament més altes les tenen les illes Canàries, Madrid i Astúries, i, les més baixes, el País Basc, Galícia, Navarra i Extremadura. S’han fet esforços grans amb l’última llei de l’FP a Espanya i la demanda d’FP està creixent. Si no m’equivoco, aquest mateix any es parlava en un article d’El País d’un rècord de participació en l’FP a Catalunya, amb cada vegada més alumnes i menys taxes d’abandonament.

I no podria ser que, tot i que augmenti l’oferta d’FP, l’abandonament, també?

Sí, pot ser. Però el que vull dir és que ara a Espanya l’FP és molt més atractiva que anys enrere. El 39 % de la població espanyola va accedir a l’educació superior a través de cicles de formació professional de grau superior, enfront del 16 % de països de l’OCDE i el 10 % de la UE. I tenim dades a nivell europeu que mostren que la inserció en el mercat laboral és més ràpida que els que tenen el mateix nivell d’educació. Em refereixo a FP de grau mitjà i a batxillerat.

En els últims anys s’han dut a terme moltes mesures polítiques que han motivat un sistema d’FP més flexible, més atractiu i de més qualitat. També ha passat en altres països mediterranis, com el meu, Grècia, per exemple, on l’FP tenia un valor social més baix i no era atractiva per als estudiants.

A nivell europeu, hauríem de fixar-nos en alguns països en concret? Sempre es parla de països com Alemanya com a model a seguir.

Doncs la veritat és que no cal mirar als països nòrdics o a Alemanya per veure qui ho està fent bé. Aquí mateix, a Espanya, hi ha un exemple clar d’abandonament molt baix. Em refereixo al País Basc. Ens hi podem inspirar, que estan fent les coses molt bé i des de fa temps. Destaca la seva baixa taxa d’abandonament sobre la de la resta de comunitats, que està molt més amunt.

Què cal fer perquè el jovent no abandoni l’FP?

L’abandonament és un fenomen molt complex i depèn de moltíssims factors. És un fenomen social i cal afrontar-lo de manera molt interdisciplinària. Però les evidències demostren que quan hi ha una FP molt atractiva, d’alt nivell, es reté més els estudiants, sobretot a tots aquells que no estan interessats a anar a la universitat.

Abans es deia «si no ets bon alumne, ves-te’n a FP», però tot això ha canviat. Ara, a Europa, parlem d’una FP d’excel·lència, que promou el desenvolupament socioeconòmic d’Europa. És un nou moviment. A nivell europeu s’estan promovent amb fons europeus els centres d’excel·lència d’FP (CoVE, de centres of vocational excellence, en anglès), que creen ecosistemes d’habilitats en sectors estratègics i fomenten l’excel·lència en FP amb una oferta formativa flexible i adaptada al mercat laboral. A més, promouen la col·laboració entre centres de formació, universitats, empreses i altres actors clau a nivell local i internacional.

Quines mesures s’haurien de prendre per fer front a l’abandonament?

Cal dur a terme canvis estructurals, construir sistemes molt flexibles amb models que permetin que, si després un alumne vol seguir en l’ educació universitària, ho pugui fer. I cal canviar el valor social que es dona a l’FP. La societat ha d’entendre que té molt de valor.

En concret, a Espanya tenim evidències que l’FP ofereix una inserció laboral més ràpida. I més ara, amb l’FP dual, que està més actualitzada i més vinculada al mercat laboral. De fet, actualment hi ha una tendència a Europa que consisteix en el fet que molts estudiants que acaben la universitat després tornen a l’FP, perquè volen una especialització, una formació més practica i més vinculada al mercat laboral.

En la conferència, parleu de la importància de l’orientació educativa.

L’orientació és clau, però no és l’única mesura. No és la panacea, vaja. Quan analitzem els factors de l’abandonament de l’FP, moltíssimes vegades surt la falta d’orientació, perquè moltíssims alumnes trien l’FP sense adonar-se en què consisteix aquest itinerari i després s’adonen que trien itineraris que no estan relacionats amb els seus interessos o les seves capacitats.

A més, a Espanya està passant que molts joves no troben els itineraris que volen i s’apunten als que no han estat la seva primera elecció. Falta oferta d’FP pública a Espanya segons les nostres dades.

Una bona orientació hauria de començar des de la primària, perquè no és només orientació professional sinó també personal, i hauria d’estar integrada en el sistema educatiu i molt ben vinculada amb el mercat laboral, actualitzada i també en línia, perquè pogués donar accés als alumnes vulnerables.

Per reduir l’abandonament cal suport psicosocial per als alumnes. També cal formar el professorat perquè pugui identificar els signes que alguns alumnes que estan en risc d’abandonar. A més, calen dades per poder seguir els itineraris dels alumnes. Hi ha, per exemple, sistemes d’alerta primerenca, que monitoritzen l’absentisme i altres signes.

Cal tenir en compte tot això per poder intervenir a temps. I després caldria fer un seguiment als que han abandonat per poder donar-los suport i oferir-los alternatives. Per exemple, és molt diferent donar suport a una persona que va abandonar després de la primària que a una altra que va abandonar l’educació superior perquè va fracassar a l’examen final.