Informe Bretxa salarial a les universitats
L’informe Brecha salarial de género en las universidades públicas españolas, en la que ha participat la UAB, mostra que la bretxa salarial de gènere a les universitats ve marcada principalment pels complements salarials, la forma a través de la qual es retribueixen els mèrits investigadors i la participació en projectes o activitats de recerca.
El passat 3 de desembre l’ANECA, el Ministeri d’Universitats i la CRUE Igualtat van presentar a la sala d’actes del Ministeri d’Universitats de Madrid l’informe Brecha salarial de género en las universidades públicas españolas. La coordinadora de l’informe, que va ser-hi present a la taula tècnica de la presentació pública de l’informe, ha estat la sociòloga Pilar Carrasquer, professora titular del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinadora de la Unitat d’Igualtat d’ANECA. Ja es troba disponible el vídeo de la presentació aquí.
L’objectiu d’aquest informe és conèixer la bretxa salarial existent al sistema universitari, les seves característiques i les seves causes, amb el fi de saber quines mesures poden prendre les universitats per a reduir-la. En aquest primer estudi han participat 20 universitats públiques, entre elles la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha fet possible una mostra constituïda per les dades de 50.000 professores i professors. La mateixa Pilar Carrasquer, com a coordinadora de l’informe, assenyalava la importància d’aquesta col·laboració dient que sense aquest esforç compartit, sobretot en el laboriós procés de recollida de la informació, el present resultat no hauria estat possible.
En l’informe, s’ha pogut copsar com la Bretxa Salarial Global del Sistema Universitari Públic Espanyol té un valor mitjà d'un 10,9 %. Aquesta bretxa prové, fonamentalment, dels complements salarials, on la bretxa arriba al 16,9 %. És important destacar que els complements constitueixen la forma a través de la qual es retribueixen els mèrits investigadors i de participació en projectes o activitats de recerca, formació o gestió. Són aquests complements els que suposen el mecanisme a través del qual es configura a les universitats la discriminació salarial entre homes i dones.
Dins dels complements salarials, en trobem de diferents tipus. Destaca la bretxa del complement per participació i lideratge de projectes de recerca, que és d'un 41,4 %. Es dedueix que els homes tenen un accés major a l'ingrés d'aquesta mena de complements probablement per una menor càrrega de treball reproductiu en la llar, i així més disponibilitat per a involucrar-se en grups de recerca; però també perquè l'accés a aquests projectes de recerca es facilita des de posicions més estables i amb millors condicions laborals. A més, també s’ha identificat una bretxa d’un 25,9 % generada pels sexennis de recerca, que són el complement salarial de productivitat científica, i en el complement específic associat cada categoria laboral, on la bretxa és d'un 19,4 %. En aquesta última es reflecteix la presència majoritària d'homes en les categories de catedràtic o equivalent.
L'estudi també aborda el tema des d’una perspectiva d’edat, destacant com a l'inici de la carrera del personal docent i investigador no hi ha pràcticament diferències salarials, mentre que a mesura que avança aquesta carrera professional, en concret entre els 30-39 anys, la bretxa tendeix al seu màxim coincidint amb l'edat de major accés a la carrera docent. És important assenyalar que coincideix amb la franja d'edat en la qual les dones i els homes solen iniciar projectes familiars, però són les primeres les que veuen la seva carrera i sou afectats per això. La bretxa en els complements és la més significativa en qualsevol franja d'edat.
Des del Ministeri d'Universitats s'han anat prenent mesures per a combatre la bretxa salarial amb l'objectiu d'eliminar-la de les nostres universitats en els pròxims anys. Algunes d’aquestes mesures són la configuració d’un registre retributiu del conjunt del personal contractat i funcionari, amb la finalitat d'identificar i combatre la bretxa salarial, o la promoció de projectes científics amb perspectiva de gènere, la paritat en els equips de recerca i l'augment de dones com a investigadores principals.
Es pot consultar l’informe complet a la web del Ministeri d’Universitats aquí.
Font de la notícia: