Ha mort Albert López Mullor
El 6 d'abril ens ha deixat Albert López Mullor, professor associat de la Unitat d'Història Medieval del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. La Universitat fa arribar el condol més sincer a totes les persones que el coneixíeu i l'apreciàveu i comparteix el sentiment per la seva pèrdua.

El seu extens currículum inclou prop de 400 publicacions, va participar en més d’un centenar de congressos i va dirigir projectes d’excavació a més de 30 jaciments arqueològics d’època prehistòrica, romana i medieval, a més de nombrosíssimes intervencions vinculades a les actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Va ser membre de la Comissió Assessora d’Arqueologia i de la posterior Comissió de Subvencions d’Arqueologia (Direcció General del Patrimoni Cultural, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Va ser membre del consell de redacció de diverses revistes entre les quals cal destacar Arqueología de la Arquitectura (CSIC). Era membre de diverses societats científiques i participava activament en l’organització de congressos internacionals vinculats a elles.
Els seus interessos intel·lectuals van ser de gran amplitud: va estudiar jaciments d’època ibèrica i romana, edificis principalment públics o religiosos d’època medieval i moderna. Era un expert en ceràmica romana, medieval i moderna. La seva vinculació professional amb el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona el va portar a ser un dels més primerencs introductors a Espanya de la metodologia de l’Arqueologia de l’Arquitectura. Justament, impartia classes sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura al grau d’Arqueologia i al màster en Prehistòria, Antiguitat i Edat Mitjana.
Des del Departament, expliquen que "l’arqueologia i la vida en general eren indestriables en Alberto López Mullor. I també la seva permanent vocació de mestre. A la universitat i al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local multitud d’arqueòlegs van aprendre arqueologia amb ell. Més enllà d’aquestes dues institucions, tots els que el coneixien sabien que així que li demanarien opinió o consell, rebrien una classe magistral en la qual, amb inesgotable generositat, compartia tots els seus coneixements".