Fabrizio Rompineve rep el Buchalter Cosmology Prize
Fabrizio Rompineve, investigador del Departament de Física de la UAB i de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), ha estat guardonat amb el Premi Buchalter de Cosmologia per la seva recerca sobre les ones gravitacionals de l'univers primerenc.
L'article «Footprints of the QCD Crossover on Cosmological Gravitational Waves at Pulsar Timing Arrays» ha estat guardonat amb el Buchalter Cosmology Prize (tercer premi) de 2.500 dòlars per «proporcionar una prova interessant i oportuna per a una possible contribució de l'univers primerenc al fons estocàstic d’ones gravitacionals, sorgides de característiques impreses per la transició de fase QCD que podrien ser detectades amb conjunts de sincronització de púlsars (pulsar timing arrays)», segons el jurat del concurs. El premi s'atorgarà als tres autors del treball, Fabrizio Rompineve, Gabriele Franciolini (CERN) i Davide Racco (ETH i Universitat de Zúric).
El Buchalter Cosmology Prize és un premi anual que estimula el treball teòric, observacional o experimental innovador en cosmologia amb potencial per produir un avanç revolucionari en la nostra comprensió. Va ser creat per donar suport al desenvolupament de noves teories, observacions o mètodes que poden ajudar a il·luminar el trencaclosques de l'expansió còsmica a partir de principis bàsics.
Fabrizio Rompineve és becari Ramón y Cajal del Departament de Física de la UAB i investigador de l'IFAE. Va obtenir el doctorat en Física a la Universitat de Heidelberg (Alemanya) el 2017 i va ser investigador postdoctoral a l'IFAE fins al 2019. Després va ocupar una plaça postdoctoral a l'Institut de Cosmologia de la Universitat Tufts (EUA, 2019-2021), abans d'incorporar-se al Departament de Teoria del CERN com a becari l'any 2021. Es va incorporar a la plantilla de la UAB l'any 2023.
Des del setembre de 2023, Fabrizio és membre de l'European Pulsar Timing Array (EPTA), una de les principals col·laboracions en la recerca del fons estocàstic de les ones gravitacionals. Juntament amb altres grans col·laboracions en aquest tipus de recerca, l'EPTA va informar de l'evidència del fons estocàstic el juny de 2023. Aquests fons poden haver-se generat a l'univers primerenc, en presència d’una nova física més enllà del model estàndard de la física de partícules. Per tant, el fons estocàstic de les ones gravitatòries ofereix l'oportunitat de posar a prova i constrènyer els límits de la següent capa de la física fonamental.
Més informació:
Gravitational waves: a golden era, article d'Azadeh Maleknejad i Fabrizio Rompineve a CERN Courier