Experiència dels delegats de la UAB a l’assemblea XLVI del CEP-PIE a Mallorca

A principis de novembre, dos estudiants de la Facultat de Psicologia de la UAB, la Clàudia Sala i el Marc Jarque, van anar a Mallorca a la 46a assemblea del CEIP-PIE, el Col·lectiu d'Estudiants de Psicologia. Amb aquest petit escrit ens expliquen la seva experiència, què n'han après i la vivència de compartir  amb estudiants d'arreu de l'estat les inquietuts pròpies de la seva titulació durant tres dies ben intensos.

Com l’ha viscuda en Marc.
Des del meu punt de vista, l’assemblea de Mallorca m’ha ajudat a conèixer no tant l’estat de la psicologia educativa i la sanitària avui dia, que també, sinó conèixer l’estat i la gestió d’altres institucions universitàries on s’imparteix la psicologia. Aquest apropament amb companys d’altres universitats m’ha permès prendre un punt de vista més crític amb la gestió de la UAB en psicologia i, alhora, recollir un munt d’idees que crec que poden ser molt positives dintre de la UAB i de totes les seves facultats.

També he gaudit molt l’experiència de Mallorca perquè m’ha permès representar els meus companys i a la meva universitat, dir com funcionen les coses a la UAB i el seu posicionament en segons quins temes com la importància que es dóna a la psicologia social, clínica, o educativa.

Finalment, si hi ha algun element que vulgui destacar de la trobada de Mallorca, a banda de les noves amistats que he pogut fer amb els membres del col•lectiu i els bons records que m’emporto, és la gran dinàmica que seguien els debats durant la assemblea. En cap moment hi havia més de dues persones parlant alhora, tothom prestava atenció a allò que deia un company i es respectaven perfectament els torns de paraula. Durant la meva estada a la universitat he estat en diversos grups on es debatien qüestions a totes hores, i en cap dels grups en què havia estat abans havia vist, fins ara, un respecte i un ordre com el que vaig veure a Mallorca.

Com l’ha viscuda la Clàudia.
En aquesta assemblea primerament es va donar tota la informació possible per a ubicar-nos i es va fer una explicació i uns jocs de rol per tal d’entendre de què tracta el col•lectiu i què intenta fer, seguidament ens van explicar les anomenades “finger rules”, uns signes amb les mans per tal de demanar, interrompre o intervenir en un debat de manera respectuosa.  Es va explicar que el col•lectiu està subdividit en comissions on cadascuna s’ocupa del seu àmbit corresponent com, per exemple, la comissió sanitària, encarregada de regular temes lligats amb la psicologia sanitària o la comissió de la EFPSA, que s’encarrega de la representació del col•lectiu a Europa. Ens va informar de tots els òrgans estudiantils involucrats al CEP-PIE i també en quins estem involucrats nosaltres directament. Durant els dies a Mallorca, també es va parlar de quin és l’estat de la Psicologia avui en dia, tant en l’àmbit clínic com en l’educatiu, ja que des del propi col•lectiu, en nom de tots els estudiants de psicologia, creiem que hi ha coses que no estan prou regulades i que hauríem d’intentar regular-les.

Aquesta assemblea, des de la meva pròpia experiència, ha estat molt enriquidora i gratificant. Entre tots els membres del col•lectiu s’ha mostrat en tot moment un gran respecte tant dins com fora de les reunions y una gran puntualitat a l’hora de començar i a l’hora d’acabar per a tenir el suficient temps per a tot.  S’ha vist que les persones que formen el col•lectiu hi són per passió per la Psicologia i per intentar millorar-la. Per últim, també cal mencionar la junta coordinadora que va demostrar una gran organització i professionalitat, perquè ho tenia tot molt ben estructurat i ens va ajudar en tot moment davant qualsevol dubte. Col•lectius com aquest són els que realment fan tirar endavant la Psicologia a través de les persones a les quals ens interessa, els estudiants.