Estudien les poblacions canoeres de l'holocè tardà a la regió xilena de Magallanes
Arqueòlegs de la UAB, de la Universitat de Magallanes i de la Universitat d’Évora duen a terme un projecte al mar interior d’Última Esperanza (Magallanes, Xile) per construir la història antiga dels grups de caçadors recol·lectors que van habitar aquesta regió durant l’holocè tardà, molt poc estudiats fins ara. Els treballs, encara en fase d’anàlisi, han permès evidenciar ja diferències en els patrons d’ús del territori i dels recursos naturals entre les zones estudiades, així com documentar un possible "pas d'indi".
El mar interior d’Última Esperanza es troba a l’arxipèlag de Foc-Patagònia, un extens i accidentat paisatge marítim que van habitar les poblacions humanes més australs fa almenys 6.500 anys. Els grups de poblacions d’aquest mar, que han estat investigats fins ara en ocasions molt puntuals, tenien un mode de vida caçador pescador recol·lector, centrat en els recursos del mar i caracteritzat per una alta mobilitat en canoa, fet pel qual se’ls anomena canoers.
El projecte «Arqueologia al mar interior d’Última Esperanza (Magallanes, Xile): navegació, intercanvi i ús del bosc nadiu durant l’holocè tardà» pretén construir la història antiga de les comunitats canoeres i comprendre les diferents estratègies socials, econòmiques i de mobilitat que hi van desenvolupar durant milers d’anys. El lidera un equip de recerca del Departament de Prehistòria format per Albert García Piquer (investigador Maria Sklodowska-Curie), Robert Carracedo (investigador Margarita Salas) i Raquel Piqué (Icrea Acadèmia), juntament amb Alfredo Prieto, de la Universitat de Magallanes (Xile), i Vanessa Navarrete, investigadora del Laboratori Hèrcules de la Universitat d’Évora (Portugal). El projecte ha estat finançat pel programa d’Excavacions a l’Exterior del Ministeri de Cultura, la Fundación Palarq i la Wenner-Gren Foundation, i ha rebut també suport de la Fundación Prisma Austral.
Des de fa tres anys, els investigadors hi han dut a terme sengles campanyes arqueològiques, l’última de les quals va finalitzar el passat mes d’abril. En conjunt, han estudiat diversos sectors del golf de l’Almirante Montt i l’illa de Diego Portales, la més gran del mar interior d’Última Esperanza, també la costa continental de Puerto Pratt, les costes de la península d’Antonio Varas, l’illa de Guanaco i les illes i les costes del Seno Worsley.
Els treballs, encara en fase d’estudi, han evidenciat diferències en els patrons d’ús del territori i dels recursos naturals entre l’illa de Diego Portales, amb una ocupació recurrent al costat de la platja i grans dipòsits de conquilles i altres rebuigs alimentaris, i la península d’Antonio Varas, on s’ha detectat una menor presència de conquillers, així com tallers lítics, tancats per a la pesca i la caça del cérvol andí meridional i marques d’escorçament a arbres a una distància considerable de la costa, possiblement per a la producció de canoes. Els investigadors han documentat també un possible «pas d’indi», una ruta terrestre per travessar a peu aquesta península i accedir ràpidament a la costa continental.
Tant les campanyes fetes fins ara com treballs futurs han de permetre als arqueòlegs definir i precisar l’antiguitat del poblament de la zona, l’estacionalitat, les estratègies de subsistència i mobilitat, l’ús del bosc i la construcció de canoes, així com l’estudi dels «passos d’indi» i la cerca d’indrets per a rituals.
El projecte és fruit de la cooperació internacional entre la Universitat de Magallanes (Punta Arenas, Xile) i la UAB, i ha comptat amb la participació d’investigadors del Laboratori Hèrcules de la Universitat d’Évora (Portugal), la Universitat Estatal de Washington (EUA), el Centre Austral d’Investigacions Científiques (CADIC-CONICET, Argentina) i la Universitat Austral (Xile), així com amb estudiants de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile i de la UAB.