ESAGED, a l’especial de la Revista Núvol pel Dia Internacional dels Arxius
La revista ha publicat diverses peces on intervenen exalumnes i professorat de l’Escola. L’acció s’emmarca dins el Dia Internacional dels Arxius a Catalunya, en què també hi ha participat el centre, i també coincideix amb la publicació d’un article de la responsable de recerca, Remei Perpinyà, sobre el llegat documental des de la perspectiva de gènere.

La Revista Núvol ha llançat un número especial pel Dia Internacional dels Arxius, avui dia 9 de juny. Entre les diferents peces publicades es troben articles de professorat i titulats del Màster Oficial en Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola, a més d’informació sobre futures activitats formatives i de participació relacionades amb l’arxivística.
El director de l’Escola, Joan Pérez, ha contribuït a aquest número especial amb una peça on s’exposen els reptes i oportunitats de la formació en arxivística. A “Les certeses de la incertesa: com ensenyar arxivística a partir d’ara”, Joan Pérez manifesta la capacitat d’adaptació dels estudis universitaris a les necessitats del sector. El director ho exemplifica fent referència al canvi operacional de les institucions cap als entorns digitals durant el confinament, i com això ha fet veure la importància d’incorporar “el suport de professionals adequats i específicament formats”.
A l’article “Arxius, memòria i transparència”, firmat per Gerard E. Mur, s’aborda com la qüestió de la professió arxivística relacionada sempre amb “documents antics” ha de canviar i les raons per les quals les organitzacions necessiten arxivers/es. La coordinadora d’estudis, Anahí Casadesús, esmenta que “els alumnes que es formen a l’ESAGED poden ocupar-se de tot el cicle de vida dels documents” i defensa que, tot i l’automatització dels processos, és necessari el factor humà.
En aquesta peça també intervé Remei Perpinyà, responsable de recerca de l’Escola, que destaca la funció social dels arxius per exigir “transparència” i poder “retre comptes”. Però també parla sobre el paper dels arxivers en la construcció de la “memòria social”. “Se’ns valora molt quan parlem de l’administració electrònica o la gestió documental, però no hem sabut transmetre a la gent aquesta altra tasca”, afegeix.
La revista també inclou articles de membres de la comunitat arxivística de Catalunya com l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya, l’Arxiu Municipal de Barcelona o l’Associació d’Arxivers sense Fronteres, i docents del centre com ara Remei Perpinyà, Francesc Giménez o Vicenç Ruiz.
També s’hi inclou informació sobre els estudis oficials i la formació continuada de l’Escola, així com les sessions informatives online que s’estan portant a terme per donar a conèixer els programes formatius.
Article “El llegat documental des de la perspectiva de gènere: igualtat, diversitat i inclusió”, de Remei Perpinyà
La professora i responsable de recerca, Remei Perpinyà, ha publicat recentment un article a l’edició 44 de BID. Textos universitaris de biblioteconomia i documentació on parla sobre la necessitat de repensar els valors d’allò que és arxivable en termes d’igualtat, diversitat i inclusió.
L’article també fa un repàs sobre com l’activisme ha assumit al llarg de la història la tasca de documentar i preservar tot el patrimoni documental generat pel moviment feminista, així com projectes contemporanis sobre aquest tipus d’”arxius de la comunitat”.
L’autora reclama que “a Catalunya queda molt per fer” i s’han de replantejar les polítiques culturals i els criteris de valoració del patrimoni per acollir fons creats pel feminisme però també d’altres col·lectius invisibilitzats.
Dia Internacional dels Arxius: #arxiusaccessibles
A més de participar en la generació de coneixement al voltant de l’arxivística, l’Escola també ha participat com a membre del Comitè d'Organització del Dia Internacional dels Arxius 2020, promogut pel Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA). Enguany, aquest esdeveniment internacional ha volgut destacar el paper social dels arxius i de quines maneres es poden fer més accessibles als ciutadans.
Per aquest motiu, els arxius catalans han organitzat diverses activitats virtuals i s’ha convidat a la població, a la comunitat investigadora i al personal d’aquestes institucions a compartir la seva experiència com a usuaris dels arxius.