Encara no has vist la conferència de la Yayo Herrero?
Yayo Herrero ha impartit una classe magistral a la UAB sobre com hem arribat a on estem. L’activista ecofeminsita ha parlat sobre com l’actual sistema posa contra les cordes la vida tal com la coneixem. Sota l’atenta mirada dels estudiants, professors i altres treballadors de la universitat que omplien la Sala Teatre, ha parlat dels pecats de la humanitat, del capitalisme, i de com la dona és la que s’encarrega de fer les tasques menys valorades de la societat. Mira tota la conferència a la pàgina de Youtube de Dinamització Comunitària.
Aprofitant la trobada, la Vicerectora d'Alumnat i Ocupabilitat, Sara Moreno, ha detallat les accions que està fent la UAB un cop declarat l’estat d’emergència climàtica. La universitat, per exemple, eliminarà les ampolles d'aigua de plàstic d'alguns bars i restaurants, i reduiran les impressions en els treballs de fi de grau i de màster, entre moltes altres mesures que centren la línia d’acció.
Després de veure totes aquestes accions pràctiques per millorar el medi ambient, sota l’atenta mirada dels estudiants i treballadors de la universitat, que abarrotaven el teatre, Yayo Herrero ha desglossat, punt per punt, com i per què hem arribat fins el moment actual.
L’origen del problema climàtic, assegura ella, prové del pecat original de l’espècie humana. Les persones tenim “una mirada antropocèntrica que situa la nostra especie en el centre”. Ens hem volgut separar de la resta del món viu. Tot el que ens envolta s’ha convertit en recursos per a l’ésser humà sense importar les conseqüències que se’n puguin derivar. Ha arribat un punt en què només importa allò que té un valor econòmic i l’excusa sempre és que l’economia creix. És a dir, que actualment “tot val la pena si l’economia creix”.
Yayo Herrero destaca per la seva mirada feminista de l’emergència climàtica. Professora de la UNED, i col·laboradora de molts mitjans de comunicació, l’activista desperta l’interès de gernacions molt diverses. Aquesta mirada, diferent de les altres, però, no és pas nova. Ella mateixa ha explicat que l’ecofeminisme neix a finals dels anys 70. I ho fa de la necessitat de col·locar la vida en el centre. O en altres paraules, de la necessitat d’articular polítiques, economies i cultures que tinguin com a prioritat el manteniment de totes les vides, humanes i no humanes, en bones condicions.
En qualsevol altre moment, o en qualsevol altre espai, tot el que s’ha dit en aquesta trobada seria titllat de catastrofista. És per això, segurament, que Yayo Herrero ha destacat l’esforç de la joventut per afrontar la realitat tal com és: “només podem sortir del pou si sabem que hi som dins”.
La guerra contra la vida
Després de les introduccions i de les primeres conclusions, Yayo Herrero ha expressat, de nou, que la societat actual, tal com està dissenyada, ha declarat “la guerra contra la vida”. I ha volgut detallar-ne quatre aspectes pels quals ella n’està convençuda.
Hem arribat al pic d'extracció de les reserves de petroli, i els barrils ja no suposen un rendiment tan alt. Tot i l’aposta per les energies renovables, mai arribarem a poder substituir el petroli, tal com ella comenta, ja que “la taxa de retorn del petroli de millor qualitat és altíssima, i la de les actuals energies renovables és molt inferior”. Així doncs, un primer aspecte remarcable és aquesta “guerra contra la natura”. Una guerra que pot escalfar encara més el planeta fins al punt de “fer la supervivència inviable”.
Parlant sobre la desigualtat entre les diferents parts del món, Yayo Herrero ha estat molt crítica i ha esmentat que “la veritat material que amaga el capitalisme globalitzat i industrialitzat actualment és pur feixisme”. Els països rics són deficitaris en matèries primeres i excedeixen en residus. La pobresa, però, no només la veiem entre països. Dins dels països desenvolupats “es creen fronteres entre les persones”.
Per últim, Yayo Herrero ha volgut parlar de “la guerra contra els vincles i les relacions”. La humanitat som éssers dependents i necessitem cures quan som vulnerables. Però quan deixem de cobrir les condicions vitals col·lectivament, aquesta tasca “recau en les llars, i sobretot en les dones”. Les àvies, cada cop més explotades, i un nou mecanisme de mercat, en què les dones venen la seva mà d’obra, són les noves maneres de pal·liar aquesta falta de condicions vitals.
La il·lusionant tasca política
Yayo Herrero, ja al final, ha acabat amb un punt èpic, sempre necessari per aixecar l’ànim després d’una radiografia tan dura. “Hem de trobar la força per confrontar aquella minoria que ha decidit que seguirà endavant, encara que es pagui el preu de desnonar a la major part d’éssers vius d’aquest planeta” ha acabat, abans d’encoratjar al públic: “us animo a unir-vos de la forma més esforçada, apassionada i radical que pugueu”.
Si us vau perdre la xerrada, podeu veure-la a la pàgina de Youtube de Dinamització Comunitària. O, si preferiu, podeu sentir l'entrevista que va concedir a UAB Campus Media.