Els senglars urbans i periurbans, portadors de bacteris intestinals resistents als antibiòtics

Els bacteris Campylobacter i Salmonella són uns dels principals patògens de transmissió alimentària que circulen per Europa responsables de gastroenteritis en humans. Per controlar aquests microorganismes és important entendre la seva epidemiologia global. Alguns estudis han demostrat que la fauna salvatge pot adquirir-los, així com les seves soques resistents als antimicrobians, a través de la contaminació ambiental, especialment a les zones urbanitzades. Els animals que viuen en aquests entorns tenen més probabilitats de ser-ne portadors perquè sovint busquen aliments a les escombraries, una font fàcil i abundant de restes de menjar. De fet, alguns estudis demostren que molts ocells i mamífers salvatges són portadors de Salmonella i Campylobacter a l'intestí sense mostrar símptomes. Actualment, però, el focus s’ha centrat a investigar si els senglars que viuen a zones urbanes i periurbanes també juguen aquest paper.

Un equip del Servei d’Ecopatologia i Fauna Salvatge (SEFaS-UAB) i de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i ha analitzat mostres fecals de 130 senglars del Parc Natural de la Serra de Collserola, de la ciutat de Barcelona i del Campus de la UAB. Els resultats, publicats en un estudi de la revista Science of The Total Environment, manifesten que més del 60% dels individus mostrejats tenien bacteris del gènere Campylobacter, essent C. lanienae el més prevalent (46%), seguit de C. coli (16%) i C. hyointestinalis (1%). Totes les soques bacterianes identificades de Campylobacter eren resistents, com a mínim, a un tipus d’antibiòtic i en el cas de C. coli el 67% eren multiresistents, és a dir, presentaven resistència a tres o més famílies d’antibiòtics. Pel que fa a Salmonella, la prevalença va ser molt baixa, amb només 4 individus positius, tot i que també se’n van detectar soques multiresistents i se’n van aïllar els dos subtipus més freqüentment causants de salmonel·losi en humans.

"Cal tenir en compte que C. coli és la segona espècie de Campylobacter que s’aïlla amb més freqüència en casos de campilobacteriosi humana i la majoria de soques que se’n van aïllar dels senglars eren dels mateixos subtipus que les dels animals domèstics i de campilobacteriosi humana. Això suggereix que la transmissió pot ser d’humans als senglars i que, per tant, hi ha una circulació de soques entre els ambients silvestres, domèstics i humans"constata Marta Cerdà, investigadora del programa Sanitat animal de l’IRTA al CReSA. L’estudi també mostra que s’ha trobat per primer cop C. hyointestinalis en fauna silvestre a Espanya, i que la prevalença de C. lanienae és la major trobada fins ara en senglars.

Potencials transmissors per a les persones

En els últims vint anys la població de senglars (Sus scrofa) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha augmentat significativament i també el nombre d’incidències ciutadanes. "Se’n poden trobar als parcs i jardins públics, propietats privades i carrers, llocs on la interacció entre persones i senglars és fàcil perquè han perdut la por i s’han acostumat a explorar aquests espais perquè hi troben menjar de manera fàcil", apunta Raquel Castillo, Doctora en Biodiversitat que, en el moment de l’estudi, era investigadora predoctoral del SEFaS-UAB. Aquests hàbits alimentaris dels animals silvestres que viuen en zones urbanes fan que puguin ser portadors o reservoris de microorganismes. "L’aviram sempre s’ha considerat com la principal font de Campylobacter i Salmonella però cada vegada amb més freqüència la fauna salvatge s’identifica com a reservori i potencial transmissora d’aquests patògens, ja que de manera accidental s’infecten amb bacteris a través d’aigües i terrenys contaminats propers a les granges i a les ciutats, així com de restes de menjar dels animals i dels seus excrements", afegeix Marta Cerdà.

La transmissió de patògens entre humans i fauna salvatge és més difícil de demostrar que en animals domèstics, cosa que dificulta la gestió de la salut pública amb aquests animals. "El que sabem, per ara, és que en zones freqüentades per senglars, on hi ha molta afluència de gent que practica activitats a l’aire lliure, la transmissió de patògens entre persones i senglars es pot produir de diferents maneres: per contacte directe o bé indirectament per contacte amb l’hàbitat que ocupen els senglars, com podria ser aigua contaminada. De la mateixa manera, el bestiar i els animals de companyia també es poden infectar amb aquests patògens i transmetre’ls després a les persones", puntualitzen les investigadores.

En l’estudi, l’equip de recerca assenyala que com més gran es faci la població de senglars, si aquesta suposa un reservori important de patògens hi haurà més risc per a la salut pública. Per això, les investigadores remarquen que "cal posar un èmfasi especial en l’enfocament d’Una Sola Salut (One Health) i estudiar més a fons el paper dels animals salvatges en l’epidemiologia de patògens zoonòtics, és a dir, els que es poden transmetre d’animals a persones, per aplicar-ho a les mesures de gestió".

Referència Castillo-Contreras, R., Marín, M., López-Olvera, J. R., Ayats, T., Aguilar, X. F., Lavín, S., ... & Cerdà-Cuéllar, M. (2022). Zoonotic Campylobacter spp. and Salmonella spp. carried by wild boars in a metropolitan area: occurrence, antimicrobial susceptibility and public health relevance. Science of The Total Environment, 822, 153444. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2022.153444