Els infants menors de tres anys aprenen paraules noves encara que se'ls parli amb mascareta

Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Grenoble Alpes - Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) ha demostrat que els infants a partir dels dos anys poden aprendre paraules noves fins i tot quan la persona que els parla té la boca o els ulls tapats. Segons aquest estudi, l’aprenentatge de vocabulari en aquestes edats està associat al fet que segueixin la mirada de l’interlocutor i es fixin en l’objecte que se’ls mostra quan es pronuncia el mot nou, però no depèn de l’atenció selectiva a la boca o als ulls del parlant.

Aquests resultats aporten dades tranquil·litzadores sobre l’impacte de portar mascareta en el desenvolupament del llenguatge dels més petits, una preocupació suscitada entre les famílies i els professionals de la infància durant la pandèmia de la covid.

L’estudi, publicat a la revista Developmental Psychology, és el primer que evidencia que, a partir dels dos anys, els infants són capaços d’aprendre vocabulari nou, és a dir, crear associacions entre paraules i objectes desconeguts, a partir d’una interacció audiovisual breu. Alhora, subratlla la importància de la referència social  —mirar qui els parla buscant el reforç a la seva resposta— i del control de l’atenció en l’aprenentatge de vocabulari nou.

Explorar com l’atenció dels infants afecta l’aprenentatge de vocabulari

Les habilitats de seguiment de la mirada i d’atenció selectiva a la boca que desenvolupen els nadons durant el primer any de vida s’han associat a la millora dràstica en l’adquisició de paraules que es produeix durant el segon any —un fenomen conegut pel terme anglès vocabulary boost—. Això ha fet que alguns experts proposin que les dues estratègies d’atenció podrien tenir un paper clau en el desenvolupament lèxic dels nadons. Tot i això, fins ara no s’havia trobat una relació de causa-efecte que validés aquesta hipòtesi.

«Estudis anteriors han suggerit que mirar la boca del parlant pot ajudar els infants a processar millor la parla i, específicament, a entendre i memoritzar més fàcilment paraules noves, gràcies a les pistes visuals que ofereixen els moviments de la boca. Si això és així, portar mascareta hauria de dificultar l’aprenentatge de mots nous», explica Joan Birulés, investigador del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la UAB i primer autor de l’estudi.

Per esbrinar-ho, l’equip de recerca va enregistrar la mirada d’infants francesos d’entre 17 i 42 mesos mentre participaven en una tasca d’aprenentatge de paraules en tres situacions: amb la cara del parlant completament visible, amb els ulls tapats amb ulleres de sol i amb la boca coberta per una mascareta quirúrgica. En la tasca, se’ls mostrava una pantalla amb un interlocutor i un objecte a banda i banda. El parlant pronunciava sis vegades un mot monosil·làbic i, simultàniament, en dues ocasions desplaçava la mirada cap a l’objecte associat al mot.

Els resultats van mostrar que els infants aprenien paraules noves a partir dels 24 mesos i, sorprenentment, que aquest aprenentatge no es veia afectat per les ulleres ni la mascareta. Un millor aprenentatge de paraules es va correlacionar amb el comportament de seguiment de la mirada, és a dir, moure la mirada cap a l’objecte i alternar-la entre la cara del parlant i l’objecte, en totes les edats i condicions. Si bé emmascarar els ulls o la boca va modificar els patrons d’atenció i va fer que els infants se centressin més en les regions facials descobertes, aquesta manipulació no va afectar la seva capacitat per formar noves associacions entre la paraula i l’objecte.

«Els resultats indiquen que l’estratègia d’atenció òptima dels infants es basa en la comprensió social i en l’exploració visual de l’objecte, i que la informació audiovisual provinent de la boca del parlant no és un mecanisme essencial per establir ràpidament noves associacions entre paraules i el seu significat, almenys en infants amb un desenvolupament típic i en contextos d’aprenentatge o mapatge ràpid», afegeix l’investigador.

En la situació de cara descoberta, a més, els infants van preferir mirar als ulls del parlant abans que a la boca, al contrari d’altres estudis previs en nens i nenes d’exploració de la cara de l’interlocutor. Això fa considerar a l’equip de recerca que els infants d’entre 1,5 i 3 anys ja són capaços de controlar l’atenció visual de manera flexible, ajustant l’atenció selectiva entre els ulls i la boca de l’interlocutor segons els requisits de la tasca.

Estratègia per potenciar l’aprenentatge de paraules

Arran dels resultats de l’estudi, els investigadors consideren que una estratègia eficaç per potenciar l’aprenentatge de paraules en la infància seria dur a terme una exploració més profunda de l’objecte en qüestió, combinada amb desplaçaments visuals ràpids entre l’objecte i la cara del parlant.

Tot i això, no descarten que l’atenció a la boca del parlant pugui ser útil en situacions de més complexitat en el processament de la parla, com en el cas d’infants amb dificultats auditives, trastorns del llenguatge o de l’espectre autista. «En aquests casos, les pistes visuals de la boca podrien esdevenir essencials, una qüestió que estem actualment explorant en col·laboració amb centres de salut de Grenoble», precisa Joan Birulés.

Referència: Birulés, J., Pascalis, O., Méary, D., Fort, M. «Covering the eyes or mouth of a speaker does not prevent word learning in typically developing infants». Developmental Psychology, 2025. https://doi.org/10.1037/dev0002016.