Els ajuts econòmics a sectors clau suposen una amenaça per a la biodiversitat del planeta

La natura és fonamental per a la vida i el benestar humà: fa possible la producció d’aliments, regula el clima, manté els cicles de l’aigua i del carboni, i contribueix directament a la salut. Més de la meitat de l’economia mundial depèn, en major o menor mesura, dels serveis que proporciona la natura. No obstant això, les accions humanes estan causant un deteriorament accelerat i generalitzat del planeta i de totes les formes de vida que l’habiten.

Un estudi liderat per la investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes García, publicat recentment a la revista Ambio, va analitzar els ajuts públics concedits a sis sectors econòmics clau (agricultura, combustibles fòssils, silvicultura, infraestructures, pesca i aqüicultura, i mineria) i els impactes indirectes de la seva activitat. Dades recents indiquen que aquests sectors reben entre 1,7 i 3,2 bilions de dòlars anuals en subsidis públics, mentre que els danys ambientals que generen com a impactes indirectes al planeta s’estimen entre els 10,5 i els 22,6 bilions de dòlars l’any.

L’estudi indica que el deteriorament ambiental que generen ja està tenint conseqüències econòmiques significatives. El Banc Mundial adverteix que la pèrdua de serveis essencials de la natura, com la pol·linització, la pesca marina o el subministrament de fusta, podria reduir el PIB mundial en 2,7 bilions de dòlars l’any 2030. Només al Regne Unit, s’estima que l’impacte de la pèrdua de biodiversitat podria provocar una caiguda del PIB d’entre el 6 i el 12 % en aquest mateix període.

La investigació analitza els sectors més crítics mitjançant una àmplia revisió documental:

• Combustibles fòssils: l’any 2022 els ajuts a aquest sector van arribar als 7 bilions de dòlars. L’eliminació d’aquests subsidis podria reduir les emissions globals de CO₂ en un 43 % i evitar fins a 1,6 milions de morts prematures a l’any, gràcies a la millora en la qualitat de l’aire.
• Agricultura: els seus impactes inclouen emissions de gasos d’efecte hivernacle, degradació del sòl i contaminació d’aigües superficials i subterrànies.
• Silvicultura: l’any 2024 les activitats forestals van rebre 175 mil milions de dòlars en subsidis. Tanmateix, la desforestació bruta l’any 2023 va ser de 6,37 milions d’hectàrees. Això contribueix a l’incompliment dels objectius climàtics establerts a escala global.
• Infraestructures: la construcció d’infraestructures, com carreteres o sistemes de reg, contribueix a la pèrdua d’hàbitats naturals i a un ús insostenible de l’aigua. L’any 2015 aquest sector va rebre 2,3 bilions de dòlars en subsidis a escala global.
• Pesca i aqüicultura: les subvencions en aquest sector van arribar als 55 mil milions de dòlars el 2023. Moltes d’elles promouen pràctiques insostenibles, com la sobrepesca i la pesca il·legal, que amenacen la biodiversitat marina.
• Mineria: aquest sector va rebre almenys 40 mil milions de dòlars en subsidis, tot i que gran part d’aquests no es reporten de manera transparent. A més, el 80 % de la mineria metal·lúrgica es fa en regions del planeta amb gran riquesa de biodiversitat, fet que provoca impactes ecològics profunds.

«Un dels missatges principals de l’estudi és que no hi ha un sistema que permeti monitorar quants subsidis es donen, a quina indústria ni en suport de quines activitats. Aquesta informació és difícil d’aconseguir, i aquest estudi defensa una transparència més elevada dels governs a l’hora d’oferir aquesta informació», explica Victoria Reyes García.

Aquesta manca d’informació esdevé encara més preocupant si es considera la magnitud dels subsidis als diversos sectors econòmics i els seus impactes indirectes que impulsen el deteriorament ambiental. Per això, la recerca de l’ICTA-UAB posa de manifest que el model econòmic actual necessita una transformació urgent. Afortunadament, ja hi ha exemples positius. Nova Zelanda ha eliminat subsidis pesquers i els ha substituït per incentius amb criteris de sostenibilitat, Zàmbia està redirigint subsidis agrícoles cap a pràctiques respectuoses amb el clima i la biodiversitat, i Anglaterra ha implementat un sistema de pagaments per a serveis ecosistèmics al sector agrícola.

Aquestes experiències demostren que és possible redirigir els recursos públics cap a models de desenvolupament que protegeixin la biodiversitat i garanteixin el benestar de les generacions presents i futures.
 

Article de referència
Reyes-García, V., Villasante, S., Benessaiah, K., Pandit, R., Agrawal, A., Claudet, J., Garibaldi, L. A., Kabisa, M., Pereira, L., i Zinngrebe, Y. (2025). «The costs of subsidies and externalities of economic activities driving nature decline». Ambio. https://doi.org/10.1007/s13280-025-02147-3