El tractament immunocontraceptiu en senglars urbans i periurbans: eficaç, especialment en exemplars joves

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han donat a conèixer els resultats del projecte pilot per controlar la fertilitat de senglars de vida lliure en zones urbanes i periurbanes mitjançant un tractament d’immunocontracepció. El projecte l’han dut a terme des del finals del 2017 en les àrees de quatre municipis, Terrassa, Matadepera i Vacarisses -amb límits amb el Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac- i Sant Cugat del Vallès, -amb el Parc de Collserola-.

El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, principal institució promotora, i ha estat coordinat pel Grup d’Investigació sobre Infertilitat (GRI-BCN) de la UAB, liderat per Manel López Béjar, del Departament de Sanitat i Anatomia Animals. Hi han participat també membres del National Wildlife Research Centre (NWRC) dels EUA, de l’Animal and Plant Health Agency (APHA) de Gran Bretanya i de The Botstiber Institute for Wildlife Fertility Control.

El projecte ha avaluat els efectes de la vacuna Gonacon en senglars i la transitorietat d’aquests efectes. El mecanisme d’acció de la vacuna és la creació d’anticossos enfront l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), hormones que afavoreixen la funció reproductora en els mamífers.

La durada exacta del projecte, que s’ha vist afectat per la pandèmia de Covid-19 i aspectes vinculats a la importació de la vacuna, ha estat de 3 anys. Un total de 219 animals capturats han format part de l’estudi. Dels 192 animals vacunats s’han pogut realitzar 154 recaptures al llarg del projecte, que han permès fer el seguiment de 56 animals vacunats (34 femelles i 22 mascles), més 18 animals control i 30 individus exclusivament per a estudis sanitaris. El percentatge d’animals recapturats ha estat del 29,2%.

Mitjançant l’aparença dels genitals externs i la glàndula mamària, la determinació de les hormones relacionades amb la reproducció, l’observació dels teixits de les gònades quan ha estat possible i els títols d’anticossos s’ha pogut determinar l’efectivitat de l’aplicació de la vacuna.

Els efectes del tractament

Manel López Béjar ha explicat que el projecte pilot ha permès confirmar l’eficàcia de la vacuna Gonacon per inhibir la reproducció dels senglars.

“Pel que fa a les femelles, el tractament ha pogut ser avaluat des dels 4 mesos fins als 3 anys de l’aplicació de la vacuna, depenent del moment de la recaptura. La immunocontracepció va ser efectiva en totes les femelles tractades que van poder ser recapturades. Els animals que ja són adults semblen requerir una revacunació anual o bianual per continuar essent efectiva. I una troballa molt important, des del punt de vista d’eficiència en el control del creixement poblacional, és que hem constatat que l’efecte inhibidor de la reproducció sembla ser permanent quan l’animal tractat és un animal jove, entorn a la pubertat, entre els 4 i 6 mesos d’edat”, ha manifestat. “Això comportaria menys agressivitat i menys ocupació d’espais i mobilitat per part dels animals contracepcionats. De fet, en un sondeig realitzat en un dels municipis col·laboradors del projecte vam constatar que la intensificació del tractament en nucli urbà i periurbà permet reduir el nombre de conflictes i la sinistralitat”, ha assenyalat.

“En mascles, hem pogut constatar l’eficàcia del tractament des de 2 mesos a 2 anys en almenys una desena d’exemplars, amb una eficàcia més gran també quan l’animal vacunat és jove. Ara resta confirmar i avaluar si l’ús de Gonacon en animals prepúbers, d’entre 3 i 6 mesos d’edat, comporta una inhibició definitiva de la reproducció per manca de desenvolupament dels òrgans reproductius, així com si aquest efecte comporta canvis de comportament i de creixement en els individus tractats”, ha assenyalat l’investigador. Fins a aquest projecte, la immunocontracepció s’ha utilitzat exclusivament per generar una infertilitat transitòria en animals adults.

Els resultats del projecte seran presentats en els propers congressos de la International Conference on Wildlife Fertility Control, del 23 al 25 de maig de 2022, a Colorado Springs, EUA, i de la Asociación Española de Reproducción Animal (AERA), a León del 20 al 22 d’octubre, així com al 13th International Symposium on Wild Boar and Other Suids, del 6 al 9 de setembre de 2022, a Seva, Barcelona. Els investigadors estan preparant també una publicació per a una revista científica.

El diputat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals, Josep Tarin, ha recordat que la Diputació de Barcelona va aprovar l’abril de 2017 un conveni de col·laboració amb la UAB per desenvolupar aquest estudi d’immunocontracepció en el porc senglar.  El diputat ha assenyalat que “ara s’hauran d’avaluar i analitzar els resultats per veure, amb la informació que disposem a dia d’avui, les possibles conseqüències i aplicacions que en el futur podria tenir aquest mètode en la gestió d’aquesta espècie en el nostre entorn”.  Josep Tarín també ha dit que «l’estudi no acaba avui aquí, sinó que preveiem encara que duri tres anys més per complementar aspectes que al llarg d’aquests anys d’investigació han anat sorgint».

Segona fase del projecte

El projecte iniciarà el 2022 una segona fase de tres anys de durada, en què es buscarà comprovar l’efectivitat del tractament per inhibir la reproducció de senglars prepúbers quan aquesta s’administra en animals joves d’entre 4 i 6 mesos d’edat, i arribar a determinar si aquesta esterilitat es reversible o persistent. També si aquest efecte comporta canvis de comportament i de creixement en els individus tractats.

La continuació de l’estudi compta amb els mateixos col·laboradors, NWRC i APHA, a més del Botstiber Institute for Wildlife Fertility Control, grup internacional que té com a objectiu mitigar els conflictes amb senglars a nivell mundial mitjançant el control de fertilitat.

Els col·laboradors citats estan en fase de publicació de resultats sobre l’efecte contraceptiu de la vacuna via oral en una altra espècie de mamífer. “Si es demostra la seva eficàcia se simplificarien els esforços per estendre l’ús del control de fertilitat com a eina de gestió del senglar urbà i periurbà”, ha explicat Manel López Béjar. “Podríem avaluar la seva aplicació durant la realització d’aquesta segona fase, l’any 2023, la qual cosa seria una novetat a nivell mundial”, ha afegit.

Una alternativa complementària per al maneig dels senglars urbans i periurbans

Les administracions que promouen el projecte van decidir impulsar-lo davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. L'objectiu del mateix respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció del senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d'incidències i millorar la convivència amb l'espècie.

“A la vista dels resultats obtinguts, creiem que l’aplicació d’un tractament immunocontraceptiu podria permetre una actuació a nivell reproductiu, limitant el creixement poblacional, i també de comportament, reduint l’ocupació d’espais i el moviment dels animals, i esdevenint una alternativa complementària per controlar les poblacions de senglar urbà i periurbà, especialment en femelles”, ha manifestat López Béjar. “Sense oblidar que qualsevol actuació de maneig ha d’anar acompanyada de diverses accions que limitin l’accés dels animals a aliment en zones urbanes, com ara evitar el seu accés a deixalles i aliments, facilitar l’accés a recursos en medi natural i, sobretot, d’accions de conscienciació, perquè els ciutadans no aportin aliment a aquests animals silvestres”, ha assenyalat.

La vacuna anti-GnRH ha demostrat la seva eficàcia en diferents espècies salvatges, com a l’ant a les Muntanyes Rocoses, en eugues semi-salvatges, en cérvols de cua blanca als Estats Units, bovins silvestres i petits remugants a Gales.

L’administració d’aquesta vacuna no representa cap risc en relació al consum de carn de senglar. La metodologia proposada és similar a la que s’està utilitzant a Austràlia i Nova Zelanda des de fa més d’una dècada en porc destinat al consum humà.