El rector reivindica l'exemple la lluita antifranquista davant les amenaces actuals contra la democràcia

Lafuente ha evocat fites com l'impuls de Comissions Obreres, la "vaga de tramvies" de 1951 a Barcelona o les vagues mineres d'Astúries als anys seixanta, el protagonisme especial de la militància comunista en la lluita clandestina o el moviment estudiantil a les universitats per afirmar que, "sense aquestes organitzacions i el sacrifici dels que hi militaven, res no hauria obligat els que tenien el poder el 1975 a transigir amb un procés que acabaria desmantellant la dictadura".

El rector ha afirmat que "la democràcia no es rep com un do" i ha denunciat, referint-se als moviments d'extrema dreta actuals i governs com el de Donald Trump o Javier Milei, que "hi ha un pla de demolició de la democràcia des de dins que avança de manera sistemàtica". Segons Lafuente, "la democràcia es combat amb més democràcia", i s'ha referit de nou a la lluita antifranquista per fer una crida a seguir el seu exemple: "Intentem que el seu esforç i sacrifici no acabi sent en va".

Un "esforç col·lectiu de milers de persones"

En el mateix sentit, Margarita Freixas, degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, ha reivindicat el paper històric de les universitat com a altaveu de a les "veus silenciades" i de "les dissidències contra les injustícies exercides des del poder". Segons ha declarat, "la UAB ha sabut ser una veu crítica" no només durant els anys de la lluita antifranquista sinó també en l'actualitat, com en l'oposició a la darrera agressió israeliana contra el poble palestí a la franja de Gaza. A més, Freixas ha mostra la seva "solidaritat amb la comunitat universitària de Madrid" ara que les universitats públiques de la comunitat autònoma estan sent "ofegades" per unes polítiques que "no comprenen que són un bé comú".

La degana, a més, ha elogiat com a "dos mestres magnífics" els catedràtics d'història contemporània Carme Molinero i Pere Ysàs, organitzadors de la jornada. En les seves intervencions, Molinero i Ysàs han recordat que, el 1975, la democràcia "no estava en l'ordre natural de les coses" i "tot estava dissenyat per a la continuïtat del franquisme sense Franco"; però, alhora, la dictadura passava un moment de crisi gràcies a que, entre altres factors, "l'oposició va fer-li la vida impossible". Segons Molinero, "la historiografia demostra que la democràcia no va arribar per generació espontània" i dona testimoni del "protagonisme de l'esforç col·lectiu de milers de persones per assolir la democràcia".

L'acte d'inauguració ha comptat, a més, amb la participació del secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, atès que s'emmarca dins del cicle «De la dictadura a la democràcia», que coordina la professora Molinero i que forma part del programa «Espanya en llibertat. 50 anys», organitzat pel Govern espanyol per fomentar "una reflexió seriosa, amb rigor i des del món universitari" sobre el procés històric que va dur de la fi de la dictadura a la transició democràtica. Martínez ha repassat el paper del "revisionisme històric" en la distorsió del relat sobre la Guerra Civil i la dictadura i ha citat les dades que mostren un alt nivell de tolerància cap al totalitarisme entre la joventut actual per assegurar que el col·loqui d'avui a la UAB és "molt oportú" i per oferir el suport del Govern a les universitats que vulguin impulsar càtedres que treballin en el camp de la memòria històrica i els valors democràtics.