El món va patir 37 contextos de conflicte l'any 2024, la xifra més alta de l'última dècada

La majoria d’aquests conflictes es van concentrar a l’Àfrica (17), a l’Àsia i el Pacífic (10) i a l’Orient Mitjà (6), tot i que Europa i Amèrica també van registrar dos conflictes armats cadascuna. Destaquen dos nous escenaris que han estat classificats com a conflictes armats: Haití i Papua Occidental (Indonèsia). En canvi, Sinaí (Egipte) va deixar de ser considerat com a tal a finals d’any. Més de la meitat d’aquests conflictes (un 57 %) van ser de gran intensitat, amb greus conseqüències humanitàries.

Un dels aspectes més alarmants del 2024 ha estat l’increment del nivell de violència: el 60 % dels conflictes van escalar en intensitat, una tendència que s’allunya del 42 % registrat el 2023 i del 30 % del 2022. A més, el 73 % dels conflictes van tenir com a causa principal el qüestionament del sistema polític, econòmic, social o ideològic dels estats, fet que evidencia una profunda crisi institucional i de governança arreu del món.

Les conseqüències humanitàries també van empitjorar. Segons dades de l’ONU, els darrers anys va haver-hi un augment del nombre de civils morts en conflictes armats. A més, el nombre de persones desplaçades forçosament va superar els 122 milions durant els primers sis mesos del 2024, mentre que l’Internal Displacement Monitoring Centre estima que a final d’any aquesta xifra ascendia a 83,4 milions en situacions actives de desplaçament.

A banda dels conflictes armats, l’informe també assenyala un augment en els escenaris de tensió: 116 casos, dos més que el 2023. Les zones més afectades van ser novament Àfrica (38) i Àsia i el Pacífic (31), tot i que Europa (15), Amèrica (20) i Orient Mitjà (12) també van experimentar múltiples episodis de tensió. El 38 % d’aquestes tensions es van agreujar respecte de l’any anterior, consolidant una tendència a l’escalada.

L’informe posa èmfasi en la relació entre els conflictes i la desigualtat de gènere. El 79 % dels conflictes d’alta intensitat es van produir en països amb nivells baixos o mitjans-baixos d’igualtat de gènere. A més, el 76 % dels conflictes d’alta intensitat van tenir lloc en països amb polítiques o lleis discriminatòries contra la població LGTBIQ+.

També es denuncia un augment rècord de la violència sexual en conflictes: segons dades de Nacions Unides respecte al 2022 el 2023 va haver-hi un increment del 50 %. En aquest context, la participació de les dones en processos de pau continua sent molt limitada: són només un 9,6 % dels negociadors i un 13,7 % dels mediadors en els més de 50 processos analitzats.

Tot i aquest panorama desafiant, Alerta 2025! identifica cinc oportunitats de pau: la República Democràtica del Congo i Ruanda, Bangladesh, Bougainville (Papua Nova Guinea), Turquia i Síria. Paral·lelament, alerta de quatre escenaris de risc creixent on efectivament s’han produït complicacions al llarg del 2025: el conflicte de Sudan, les tensions entre l’Índia i el Pakistan, la situació a l’estret de Taiwan i l’escalada militar a Europa.