El canvi climàtic, poc present a TikTok
Un estudi de dues investigadores de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB ha analitzat més de mil vídeos de TikTok durant els dos darrers anys, coincidint amb les dues darreres cimeres climàtiques d’Escòcia i Egipte (2021 i 2022), i ha constatat el poc protagonisme del canvi climàtic en aquesta xarxa social. Destaquen la manca de funció educativa i divulgadora sobre la problemàtica climàtica en una de les plataformes de més creixement i amb més audiència entre els joves.
Les investigadores Alejandra Nieto-Sandoval i Carme Ferré-Pavia, del grup de recerca Comress-IncomUAB de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han investigat 1.013 vídeos de TikTok generats al voltant de les dues darreres cimeres climàtiques, que van tenir lloc a Glasgow (2021) —COP26— i al Caire (2022) —COP27.
L’estudi ofereix una visió general sobre qui ha publicat contingut i quins temes s’han abordat a TikTok durant les cimeres climàtiques. Els resultats d’aquesta anàlisi de contingut són destacats, ja que amb prou feines hi ha estudis previs focalitzats en aquesta xarxa social i fins ara poques investigacions s’han centrat en el contingut publicat durant el període de cimeres climàtiques.
Una de les principals conclusions és que el canvi climàtic no és prioritari per als tiktokers, per a la majoria dels vídeos analitzats a la mostra. En comparació amb les dues cimeres climàtiques, les investigadores han detectat que el discurs dels vídeos s’ha polititzat i ha deixat de banda el missatge mediambiental per donar pas a un contingut més polític.
«La divulgació de contingut científic té poca rellevància a les mostres analitzades. Tot sembla indicar que els usuaris a TikTok busquen bàsicament contingut relacionat amb l’entreteniment i l’autoexpressió», expliquen Alejandra Nieto-Sandoval i Carme Ferré-Pavia.
L’estudi assenyala que els principals actors en la comunicació del canvi climàtic a TikTok durant la COP26 i la COP27 són els influenciadors (influencers) i els mitjans de comunicació.
El principal canvi es distingeix en els influenciadors i els usuaris de TikTok, que ja no comuniquen temàtiques mediambientals ni socioculturals a la COP27, sinó que creen un discurs que gira únicament al voltant de la informació d’assumptes polítics. Per la seva banda, els representants polítics també en modifiquen el contingut i no intenten implicar socialment la ciutadania sobre el canvi climàtic com feien durant la COP26, sinó que informen sobre temes polítics; essencialment publiquen extractes dels discursos que pronuncien a la Cimera d’Egipte.
La citació de fonts
Si bé és cert que a les dues cimeres la majoria dels vídeos no cita cap font d’informació, a l’última cimera aquest percentatge de vídeos disminueix lleugerament. S’aprecia un increment del 20 % en el nombre de vídeos que citen 1 font durant la COP27, especialment els influenciadors, els activistes mediambientals i els mitjans de comunicació. No obstant això, és pertinent remarcar que el percentatge més alt de vídeos que citen alguna font fan referència a mitjans de comunicació que, al seu torn, no expliquen l’origen de la informació que publiquen.
Així mateix, l’escàs nombre de vídeos relacionats amb les protestes i l’activisme mediambiental a les cimeres sembla indicar que TikTok no és la plataforma preferida per aquest tipus d’actors, a diferència d’altres xarxes socials com ara Twitter.
L’estudi observa que els homes són més propensos a comunicar el canvi climàtic a aquesta plataforma que les dones. Aquesta dada —assenyalen les investigadores de la UAB— és un fidel reflex de la bretxa de gènere existent a les mateixes cimeres del clima, en què no hi ha una representació igualitària d’homes i dones.
Amb tot, l’estudi proporciona una panoràmica inicial sobre la comunicació del canvi climàtic a la plataforma de més creixement en els darrers anys, cosa que és especialment rellevant si tenim en compte que la major part de la seva audiència són joves.
El paper que té aquest sector demogràfic és essencial: els joves influeixen en l’opinió dels seus progenitors, mostrant noves formes de vida, i poden impulsar-los a canviar d’hàbits cap a altres més respectuosos amb el planeta. Les investigadores de la UAB assenyalen la necessitat d’«investigar aquesta xarxa social, ja que pot contribuir a explorar noves formes de conscienciació ciutadana al voltant de la problemàtica climàtica».
El grup de recerca Comress, creat a la UAB el 2009, aborda l’ètica i la responsabilitat de la comunicació en totes les vessants i es dedica de manera destacada a investigar sobre la comunicació del canvi climàtic.
Grup de Recerca Comunicació i Responsabilitat Social de la UAB: https://comress.org/