El canvi climàtic afavoreix l'expansió de Virus del Nil Occidental per Europa

El virus de Nil Occidental és una malaltia zoonòtica transmesa per vectors que generalment es transmet entre aus i mosquits. Els éssers humans, els cavalls i altres mamífers poden infectar-se, però no poden transmetre el virus ni als mosquits ni altres organismes. Les infeccions en els éssers humans poden ser greus i provocar malalties neurològiques i la mort. Fins fa poc, el VNO només es notificava a Europa de forma ocasional. Es creia que el virus va entrar a Europa a través d’aus migratòries infectades a l’Àfrica subsahariana. No obstant això, la proliferació suposa en l’actualitat una preocupació de salut pública.

En aquest estudi, publicat recentment a la revista científica One Health, els investigadors volien esbrinar per què la malaltia s’ha tornat tan freqüent a Europa últimament. Per a això, van processar i analitzar grans quantitats de dades de 166 regions del sud i el sud-est d’Europa durant un període de 13 anys, que van posar de manifest els canvis en el clima, els patrons d’ús de la terra, els canvis econòmics i la despesa del govern central en àrees com el sanejament i el medi ambient.

Segons Matthew Watts, investigador principal de l’estudi, no hi ha una explicació simple per descriure el recent augment del VNO, sinó una combinació de causes. En general, el clima més càlid en els mesos de primavera i estiu degut al canvi climàtic està fent que les condicions siguin més favorables per al virus i els seus mosquits vectors, accelerant el desenvolupament dels mosquits i estenent la seva temporada de reproducció, el que a seu torn pot incrementar el seu nombre.

Més important encara, és probable que els hiverns més càlids hagin permès que els mosquits domèstics comuns femella infectats (Culex pipiens) sobrevisquin a l’hivern en regions que abans eren massa fredes (com al nord d’Itàlia); per tant, el virus pot ara sobreviure si els mosquits resisteixen l’hivern i es propaguen a principis d’any. Els resultats van confirmar que les regions amb una major proporció d’aiguamolls i terres cultivables, inclosa l’agricultura de regadiu que tendeix a atreure aus susceptibles i espècies de mosquits, són les que corren un major risc de contraure la malaltia. “Sens dubte, canviar altres tipus d’ús de les terres a regadiu hauria augmentat el risc de malaltia” explica Watts, que afirma que la sequera també pot estar augmentant la intensitat dels brots de malalties, ja que la reducció dels recursos hídrics fa que els mosquits i les aus entrin en contacte més estret i, per tant, augmentin els possibles casos de transmissió i la prevalença de virus, que després pot propagar-se a les poblacions humanes.

Tots aquests canvis ambientals van tenir lloc durant un període d’austeritat en molts països. Els països que van registrar un major nombre de casos de VNO durant el període analitzat també van ser els que van aplicar retallades més importants en la infraestructura del govern i la despesa en prevenció de riscos, per exemple, en protecció ambiental i despesa en aigües residuals, el que podria haver beneficiat les espècies de vectors i al virus durant aquest període crucial.

Article de referència:
WattsM.J., Sarto i Monteys^, V.,Mortyn P.G.,Kotsila, P. The rise of West Nile Virus in Southern and Southeastern Europe: A spatial-temporal analysis investigating the combined effects of climate, land use and economic changes. One Health. https://doi.org/10.1016/j.onehlt.2021.100315