Dues investigadores de la UAB comparteixen la seva història de refugi

L’Eddy Yazmin i la Israa Abushaker, investigadores doctorals amb beca #UABRefugi, expliquen en una conversa íntima com és continuar la seva recerca a la universitat després d’haver hagut de fugir del seu país. Aquest testimoni audiovisual, publicat el passat 20 de juny coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades, és una producció de la Fundació Autònoma Solidària i l'Escola de Cultura de Pau, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació, i fa d’altaveu d’aquelles persones que defensen el dret a l’educació com a eina de justícia social i transformació. La producció és de la cooperativa audiovisual Bruna.

L’Eddy i l’Israa relaten el seu pas per la UAB, com a estudiants i refugiades, a través de la FAS: “va ser la primera vegada que vaig sentir que hi havia algú al meu costat”, afirma l’Eddy.

L’Eddy Yazmin va arribar a Catalunya fugint de Colòmbia després que l’Estat assassinés el seu germà: “He hagut de sortir molt ràpid del meu país, fugint”, explica al vídeo. Actriu i gestora cultural, actualment fa un doctorat en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals a la UAB, i relata com el teatre i la recerca l’estan ajudant a construir una nova vida des de la reivindicació política i cultural: “Em dedicaré a fer construccions des del teatre i des de l’art amb persones migrades, amb persones refugiades.” Al vídeo també denuncia com, pel fet de venir d’un país que es considera “subdesenvolupat”, moltes vegades no es valora el seu coneixement ni les seves aportacions: “El coneixement que tenim es minimitza i es qüestiona només pel fet de ser d’on som.”

Per la seva banda, la Israa Abushaker, graduada en Administració d’Empreses i Emprenedoria per la IUGAZA Universitat, va arribar a la UAB des de Palestina amb una beca Erasmus i no ha pogut tornar per l’escalada de la guerra: “No puc tornar al meu país. L’única opció que he tingut aquí és sol·licitar asil.” Durant aquest temps, ha fet un màster i un doctorat a la UAB, amb una recerca centrada en els reptes de les dones refugiades en projectes d’emprenedoria. Ha trobat múltiples dificultats administratives per poder convalidar els seus estudis i obtenir el seu títol de doctorat, una lluita més de les moltes que ha hagut d'afrontar en aquests anys de guerra al seu país: “Ara estic buscant una oportunitat per començar a treballar en una ONG per donar suport a les dones refugiades arreu del món.”

10 anys de compromís universitari amb el refugi

Aquest mes d'octubre es compliran 10 anys des del comunicat "Les universitats catalanes, amb els refugiats", que va publicar l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i que, d’alguna manera, va marcar un tret de sortida en el desenvolupament de programes universitaris orientats a defensar i fer efectius els drets de les persones desplaçades forçosament.

Des de llavors, en una estratègia coordinada amb entitats especialitzades, administracions públiques, i les universitats mateixes, s’ha anat avançant en el desplegament de programes d’acollida acadèmica, vies complementàries a l’asil, acompanyament, sensibilització i incidència orientats a enfortir el rol de les universitats en l’àmbit del refugi.

Un camí ple de reptes i lliçons apreses, en un context cada cop més incert i complex on el desplaçament forçat no deixa d’augmentar, els conflictes armats són més violents i l’auge dels discursos d’odi posa de manifest que encara hi ha molt espai d’acció per a donar resposta a les múltiples violències i vulneracions de drets que pateixen les persones refugiades.

Aquest curs, el Programa Refugi UAB ha atès 274 consultes i ha gestionat 49 beques per facilitar l’accés a l’educació superior a persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades.

Mira el vídeo al canal de YouTube de la FAS i el tràiler d’Instagram i coneix el seu testimoni.