'Dones a Ravensbrück', l'exposició impactant que acull la Biblioteca de Ciències Socials
En commemoració del 80è aniversari del final de la II Guerra Mundial (8 de maig de 1945) i de l’alliberament dels camps de concentració nazis, la Biblioteca de Ciències Socials presenta l’exposició Dones a Ravensbrück, que es podrà visitar al vestíbul de la planta 0 fins al 27 de juny. Coincidint amb l'efemèride, s'ha organitzat la xerrada "De Ravensbrück a París. Del final de la II Guerra Mundial a la Declaració Schuman", a la Facultat de Dret el 15 de maig.
La mostra parla de la terrible història del camp de Ravensbrück, però és sobretot un homenatge a les deportades catalanes i espanyoles que van patir-hi les infernals condicions.
El camp de Ravensbrück, ubicat a 90 km de Berlín, va ser el gran camp del sistema de concentració nazi creat exclusivament per a empresonar-hi dones.
Les dones de Ravensbrück pertanyen a més de 30 nacionalitats i són empressonades pel simple motiu de ser jueves, gitanes, testimonis de jehovà o per causes polítiques. Precisament, Ravensbrück és el camp on van anar a parar la majoria de dones espanyoles i catalanes exiliades republicanes que van lluitar a la resistència francesa contra els nazis. Es calcula que van passar per aquest camp més de 250 dones catalanes i espanyoles de les quals poques van sobreviure.
L’exposició parla de la terrible història del camp, però és sobretot un homenatge a les deportades catalanes i espanyoles que van patir-hi les infernals condicions. A l’exposició es presenta la trajectòria vital de 15 d’aquestes dones catalanes i espanyoles: Sabina Bartolí, Alfonsina Bueno, Ángela Cabeza, Braulia Cánovas, Maria Castelló, Dolors Casadellà, Neus Català, Laura Gallart, Carme Gardell, Conxita Grangé, Dolors Guillaumes, Elvira Ibarz, Josefa Maranges, Constanza Martínez i Mercedes Núñez. S'hi pot veure la seva trajectòria vital. La majoria van ser detingudes majoritàriament per haver participat a la resistència francesa i van ser un exemple de lluita i coratge en la defensa dels valors de la llibertat, la pau i la justícia.
El disseny i el contingut dels plafons de l’exposició presencial han estat elaborats per l’Amical de Ravensbrück.
A més, el personal de la Biblioteca de Ciències Socials ha elaborat una exposició bibliogràfica que es pot veure als expositors-vitrina de l’entrada de la biblioteca per la planta 0 i també una exposició virtual que recull els continguts elaborats per l’Amical de Ravensbrück, afegint-hi una introducció històrica i una selecció bibliogràfica sobre la temàtica.
Una jornada de debat a la Facultat de Dret
En relació amb l’exposició, la Biblioteca de Ciències Socials i el Centre de Documentació Europea, amb el suport de l’Institut d’Estudis Europeus, el Centre d’Excel·lència Jean Monnet EUGLOB i el Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies, ha organitzat la jornada gratuïta: "De Ravensbrück a París. Del final de la II Guerra Mundial a la Declaració Schuman", a l'Aula Magna de la Facultat de Dret, que tindrà lloc el 15 de maig. La sessió serà presentada per Assumpció Malgosa, vicerectora de Recerca, i moderada per Josep M. De Dios Marcer, director de l'Institut d'Estudis Europeus.
Durnat aquesta xerrada es parlarà de 1945. El camí mortal dels camps d'extermini a la llibertat, a càrrec de Francesc Vilanova, professor d’Història Contemporània i membre del Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies; Del conflicte a la cooperació. 1950, any de la Declaració Schuman i origen de la UE, a càrrec de Jordi Xuclà, president del Consell Català del Moviment Europeu; i Dones pioneres a la UE, a càrrec de Lídia Ballesta, professora de Dret Internacional Públic.
A continuació es presentarà la mostra “Dones a Ravensbrück”, a càrrec de Carme Rei-Granger, vicepresidenta d’Amical Ravensbrück.
Per a més informació: https://uab-cat.libcal.com/event/4361054