Debat sobre la resposta de la societat civil a la guerra a Ucraïna

La Fundació Autònoma Solidària, amb la col·laboració de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, va organitzar el dimecres, 16 de març, el debat "Guerra a Ucraïna: resistències i acció no violenta". Tot i el vent i el fred, un grup de persones s'hi van reunir a la plaça Cívica per seguir el debat. L'acte el va obrir el rector Javier Lafuente, el qual va afimar que "la UAB no es planteja anar a favor d'un o d'un altre en aquest conflicte, sinó donar suport a les persones que estan patint i ajudar-les en tot el que ens sigui possible".

A continuació, amb la moderació de Marina Caireta, investigadora de l'Escola Cultura de Pau, es va iniciar la taula de debat amb "reflexions, dilemes i propostes de la societat civil" per donar resposta a la crisi des de la cultura de l'antibel·licisme i la no violència. Hi van intervenir Ana Villellas, investigadora de l'Escola Cultura de Pau, i Felip Daza, representant de Novact vinculat fa uns anys a Ucraïna, que ha estat professor a la Universitat de Kiev.

"Aquests dies ens preguntem com hem pogut arribar fins aquí, per què ha passat i si no es podia haver previst. Jo, com molts, m'he sentit amb impotència i preocupació per no saber què fer i com ajudar", ha iniciat la seva intervenció l'Ana Vilellas.

Tant ella com en Felip han coincidit en remarcar la necessitat de donar resposta a la violència amb la no violència, incidint en la via diplomàtica alhora que atacant els pilars del poder (econòmic, mediàtic, armamentístic). 

El Felip Daza ha parlat de la no violència estratègica, que hauria de ser un moviment genuï liderat per la societat civil. També s'ha referit als mitjans de comunicació: "Cal ser conscient que a nivell mediàtic també hi ha una guerra; és molt important guanyar la narrativa en aquest conflicte". I ha posat en dubte que la solució passi per armar la població. Ha explicat que li han arribat informacions que s'estan produint moltes desercions dins l'exèrcit rus, tot i que això no apareix als mitjans. "La resposta ha de ser la seguretat humana, i sincerament, no passa per l'OTAN, sinó que cal desescalar el conflicte i deixar d'aportar armes, la solució no va per aquí", ha assenyalat. "La narrativa que diu que calen armes li interessa als Estats Units, perquè en són productors i venedors", ha conclòs.

Després s'ha iniciat aquest diàleg en el qual hi han participat vàries de les persones assistents i que ha girat entorn algunes de les preguntes que ha llançat la moderadora “Quins dilemes tenim amb relació a la intervenció militar defensiva?"; "Quines alternatives hi ha a la militarització? " i "Com donem suport a les iniciatives locals de resistència i defensa civil?". 

El vicerector de Relacions Internacionals, Màrius Martínez ha tancat l'acte explicant les accions que ha dut a terme la universitat des de l'inici de la guerra i com està sent la coordinació d'aquestes. Ha mencionat com la UAB va convocar a la comunitat ucraniana de la UAB un dia, i un altre, a la comunitat russa, per oferir-los l'ajut que calgui (administratiu, logístic, etc), i que la setmana vinent s'oferirà també a la comunitat bielorussa, implicada també de ple en la guerra. Ha subratllat la importància que la resposta universitària sigui coordinada. A més, ha demanat a la comunitat universitària propostes i idees per donar suport a les persones afectades per la guerra.

Accions a la Universitat

La UAB ha posat en marxa una sèrie d'accions coordinades per la comissió d'emergències internacionals. Com a part de la comissió d'emergències internacionals, la Fundació Autònoma Solidària coordina la resposta universitària al campus de la UAB. Si formeu part de la comunitat universitària podeu fer arribar propostes o demandes vinculades al conflicte d'Ucraïna a: fas.cooperacio@uab.cat.

D'altra banda, des de l'inici de l'agressió militar, la UAB va obrir una línia de comunicació permanent amb les persones de la comunitat universitària afectades, tant les que eren als països en conflicte, per proporcionar la informació i els consells de seguretat a tenir presents en aquests casos, com les presents a UAB, a les quals se'ls va convocar a reunions informatives per expressar-los la solidaritat de la Universitat i posar-se a disposició seva per a les necessitats que la situació hagi pogut ocasionar. Es va habilitar, a més, una adreça electrònica de suport a les persones directament afectades pel conflicte per tal de centralitzar les seves demandes.

El 24 de febrer, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va activar el protocol d'emergències internacionals i, el dia 25, les universitats es van reunir amb el Departament de Recerca i Universitats per facilitar la informació sobre el nombre de persones afectades de les comunitats universitàries, tant les que estan desplaçades als països en conflicte com els ciutadans i ciutadanes d'aquests països que es troben actualment a Catalunya.

La comissió d'emergències internacionals de la UAB està preparant la disponibilitat d'allotjament per a eventuals persones refugiades de l'àmbit universitari, ha contactat amb la població ucraïnesa i russa a la UAB i manté la coordinació amb el CIC per a possibles accions de suport. La UAB difondrà i canalitzarà els mecanismes de suport a totes les persones afectades pel conflicte a través de la Fundació Autònoma Solidària, que vehicularà les diferents ajudes.

La UAB vetlla també perquè les persones dels països en conflicte que siguin presents, sigui quina sigui la seva nacionalitat, tinguin resoltes les necessitats que els hagi pogut generar aquest conflicte i no pateixin cap mena de discriminació. També treballa coordinadament amb el sistema universitari català en totes les accions d'informació i de coordinació d'acció que estiguin a les seves mans per mitigar els efectes d'un conflicte bèl·lic.

Més informació:

La UAB, a favor de la pau: comunicats col·lectius de rebuig a la intervenció militar