Curs d'estiu ECIU sobre violacions de drets humans a les fronteres europees

Els micromòduls ECIU són cursos breus, d’entre 1 i 5 crèdits ECTS, que tenen la finalitat de desenvolupar competències transversals i explorar temàtiques específiques amb rellevància social. En aquest cas, l’objectiu del curs ha estat analitzar les polítiques migratòries de la Unió Europea, les seves conseqüències humanes i els interessos geopolítics relacionats. També, s’ha posat èmfasi en els moviments socials i iniciatives liderades per persones migrades que resisteixen aquestes vulneracions de drets.

El curs, organitzat per la Fundació Autònoma Solidària amb l’oficina de reptes de la UAB, s’ha desenvolupat mitjançant una combinació de sessions dirigides per persones expertes i treball en grups, interactuant amb actors clau, estudis de casos, moviments de resistència i autoorganització, amb la finalitat de desenvolupar eines de defensa i perspectives crítiques.

Hi ha participat 22 estudiants de la UAB i de tres universitats europees, concretament: les universitats Trento, Tampere i Linköping. El curs ha constat de vuit sessions, tres en línia i cinc presencials, dinamitzades per expertes, professionals i activistes vinculades a entitats i col·lectius de l’àmbit del refugi i les migracions. D’altra banda, també s’han ofert diverses activitats, espais i iniciatives fora de l’aula relacionades amb projectes liderats per persones migrades, com el Migrantour i el sopar a la Cooperativa Abarka.

La formació s’emmarca en el Programa Refugi de la UAB, una proposta d’inclusió i acollida socioacadèmica de persones forçosament desplaçades a la UAB, que inclou activitats de formació, sensibilització i incidència entorn de l’asil, el refugi i les migracions, des d’una perspectiva basada en els Drets Humans i un enfocament de revisió des del feminisme decolonial. Així, la primera sessió va presentar aquest context, posant l’accent en la responsabilitat de les universitats en el compliment efectiu dels drets humans i l’acció enfront de les vulneracions que pateixen les persones desplaçades. Seguidament, Paula Martí, Responsable d’incidència de la Comissió Catalana d'Acció pels Refugiats (CCAR) va oferir un marc normatiu amb un taller en línia dedicat al Pacte Europeu de Migració i Asil, els seus antecedents i les seves conseqüències i impactes des d’una perspectiva de Drets Humans. José Bautista, director d'investigacions periodístiques a la Fundació PorCausa; va liderar una tercera sessió en línia enfocada a l’externalització del control migratori des de la mirada del periodisme d’investigació. Les sessions presencials van oferir un recorregut per diversos escenaris al voltant de les fronteres europees, espais dins i fora de la Unió Europea on tenen lloc greus vulneracions de drets emparades i promogudes per les seves pròpies polítiques. Així, amb Lorenzo Gabrielli, investigador al GRITIM i al GEA, van abordar els partenariats neocolonials entre la UE i tercers països africans per a l’externalització de fronteres. Amb Úrsula Ruiz Cabello i Clara Calderó Delgado d’Irídia: Centre per la Defensa dels DDHH i Novact, van parlar de la situació de les fronteres sud españoles, examinant amb detall la massacre de la frontera entre Nador i Melilla del 24 de juny de 2022. La sisena sessió va ser dedicada als territoris fronterers dels Balcans, on van comptar amb Myriam Corra, especialista humanitària membre de Collective Aid. Finalment, es va dedicar una sessió a presentar iniciatives d’autoorganització i resistència liderades per persones migrades, i van poder comptar amb representants de Top Manta, MigrEss i Cooperativa La Tregua.

Al llarg de tota la formació, les estudiants del curs van formar grups de treball i van dissenyar propostes de sensibilització i incidència per a la promoció i protecció dels Drets de les persones migrants, refugiades i desplaçades, que van presentar en una última sessió de tancament.

Aquesta formació ha comptat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament.