Ciutats enfront de la disjuntiva climàtica: pot ser sostenible el creixement?

Tot i que no hi ha una resposta general a la pregunta de si el creixement urbà sostenible és possible, ja que depèn de les condicions físiques locals i els nivells de desenvolupament, el que és clar és que el creixement urbà continuat no és desitjable a tot arreu. Aconseguir una sostenibilitat més gran requerirà una planificació rigorosa, una governança efectiva i una reavaluació crítica dels discursos dominants sobre el desenvolupament.

Malgrat que les ciutats són actors clau en la lluita contra el canvi climàtic, el seu creixement econòmic, demogràfic i espacial continua generant greus impactes ambientals difícils de controlar. Enmig de l’auge d’enfocaments econòmics com el creixement verd, el decreixement i el postcreixement, aquest nou estudi adverteix sobre la manca d’evidència empírica clara sobre la seva efectivitat real en contextos urbans.

Publicada recentment a Nature Cities, la investigació ofereix la primera visió general del debat sobre el creixement econòmic i el medi ambient a les ciutats. Per a fer-ho es basa en evidència empírica de disciplines com l’economia urbana, la governança ambiental, la planificació urbana i la ciència del clima i la sostenibilitat.

L’article revisa de manera comparativa tres enfocaments contemporanis del creixement urbà: el creixement verd, que es basa en la tecnologia i l’eficiència per reduir-ne els impactes; el decreixement, que advoca per reduir la producció i el consum per preservar els ecosistemes, i el postcreixement, que proposa deixar de prioritzar el PIB a favor del benestar i la sostenibilitat.

Aquests enfocaments s’analitzen a través de quatre dimensions del creixement urbà (econòmica, demogràfica, espacial i ambiental), considerant-ne tant els impactes com la viabilitat política.

«La contribució principal de l’estudi és un marc conceptual comparatiu que ajuda a comprendre com interactuen les diferents formes de creixement urbà i quines implicacions tenen per al futur de les ciutats», afirma Charlotte Liotta, investigadora de l’ICTA-UAB i autora principal de l’estudi. A través d’aquest marc, s’examinen exemples reals de ciutats que estan experimentant amb enfocaments alternatius, com ara les superilles de Barcelona i l’estratègia del dònut d’Amsterdam.

No hi ha solucions universals

L’estudi no defensa una única visió del creixement, sinó que analitza de manera neutral i equitativa les fortaleses i les debilitats de cada enfocament. «Una de les conclusions principals és que l’evidència empírica sobre la desvinculació del creixement econòmic i el dany ambiental a les ciutats continua sent limitada, cosa que exigeix ​​cautela respecte a les promeses del creixement urbà verd», assenyala Jeroen van den Bergh, investigador de l’ICTA-UAB i coautor de l’estudi.

Alhora, la investigació qüestiona certes propostes del decreixement que advoquen per reduir la mida dels centres urbans, argumentant que les grans ciutats no són intrínsecament insostenibles: la seva densitat i escala poden oferir beneficis ambientals reals (com ara un transport públic millorat i habitatges més eficients) si es planifiquen adequadament.

Pel que fa al creixement de la població i l’expansió urbana, l’article adverteix sobre les seves conseqüències ambientals si no es gestionen estrictament, incloent-hi més consum i emissions, pèrdua de biodiversitat i segellat del sòl.

Davant de visions simplificades del desenvolupament urbà, els autors advoquen per una perspectiva més crítica, integrada i basada en evidència. L’estudi no pretén tancar el debat, sinó proporcionar eines per comprendre’l millor, tot reconeixent que les solucions sostenibles sempre dependran del context polític, social i ambiental de cada ciutat.

 

Referència a l’article

Liotta, C., van den Bergh, J. The debate on growth versus environment at the urban scale. Nat Cities (2025). https://doi.org/10.1038/s44284-025-00269-z