Cinefòrum "la veu dels altres": reptes de la interpretació en l'àmbit de l'asil

El documental projectat, dirigit per Fatima Kaci, narra l’experiència de Rim, una traductora tunisiana que exerceix com a intèrpret amb persones sol·licitants d’asil a França.  A través de la seva mirada, es posa el focus en el paper fonamental, però sovint invisibilitzat, que tenen les intèrprets en situacions altament delicades.

Un cop finalitzada la projecció, es va obrir un espai de debat amb la participació de tres expertes en la matèria: Shurouq Alimam, refugiada palestina i estudiant del Màster en Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals de la UAB; Bouchra El Harran El Azrak, traductora i intèrpret del SAIDAVI (Irídia) i del SAIER; i Laia Sanmartí Vidal, traductora i intèrpret de la cooperativa KOINOS, col·labora amb el programa de protecció de defensores de drets humans (CCAR).

Les tres ponents van coincidir a destacar la gran càrrega emocional i ètica que comporta la interpretació en contextos de refugi.

Bouchra El Harran va posar èmfasi en el fet que, sovint, l’única eina que tenen les persones sol·licitants per defensar la seva petició d’asil és la seva veu i el seu relat. Per aquest motiu, el paper d’intèrpret esdevé vital. Va remarcar la necessitat d’assumir aquesta responsabilitat amb professionalitat, però sense oblidar el context cultural i la defensa dels drets humans: “Cada paraula que tu dius com a intèrpret, és molta responsabilitat en el missatge que està arribant [...]”. També hem de saber quan ets intèrpret, què és el que pots fer i què és el que no pots fer, perquè som humanes i, al final, aquesta part et pot afectar”.

D’altra banda, Shurouq Alimam, va compartir la seva pròpia experiència, com a refugiada palestina i estudiant de màster de traducció i interpretació, evidenciant les barreres en l’idioma i emocionals que va haver d’afrontar en el seu procés. Va defensar que, tot i que la formació teòrica és important, cal també preparar emocionalment les persones que treballen en aquest àmbit, donant a entendre que interpretar no és només traslladar paraules, sinó que : el llenguatge no verbal, les expressions i els silencis també entren en joc en la interpretació. Sovint, intèrprets i usuàries comparteixen experiències traumàtiques, i això pot distorsionar la frontera entre la implicació professional i personal. Segons Shurouq, s’ha de donar importància a la protecció de les persones usuàries, tant física com emocionalment: “Hem après sobre les ètiques i els codis que hem de seguir com a intèrprets, però si la vida d’algú esta en risc, hem d’actuar, hem de dir alguna cosa, no podem callar en aquest cas. [...] La veu de tots ens ensenya que el llenguatge és poder i que sempre podem cuidar la dignitat de les persones”.

Laia Sanmartí Vidal, va destacar el valor cinematogràfic del documental, especialment pel fet de situar la figura de la intèrpret en primer pla, trencant amb la visió tradicional que l’ubica en segon terme. Va reflexionar sobre com, en entorns com el de l’asil, la interpretació és molt més que la transmissió d’informació: “És una acció afegida a l’acció de la traducció i pot ser una cosa tan subtil com, el que veiem al documental de Rim, com un silenci o una mirada”, donant a entendre que aquests petits gestos poden tenir un impacte molt profund.

Finalment, van animar a les estudiants assistents a considerar la interpretació social com una manera d’implicar-se en la defensa dels drets humans, per contribuir a la creació d’una societat millor.

Durant el debat amb el públic, es va denunciar la manca d’empatia i comprensió per part de moltes institucions i administracions, així com la presència de prejudicis que dificulten una interpretació adequada, fent que aquestes situacions puguin interferir negativament en els processos de sol·licitud d’asil i en la qualitat de la interpretació.

En conclusió, el cinefòrum va posar en relleu el paper essencial de les intèrprets en contextos d’asil, subratllant en tot moment la seva responsabilitat professional i humana. Els i les intèrprets no poden transformar aquestes injustícies, però sí que poden garantir que la veu i la dignitat de les persones en situació de refugi siguin escoltades i respectades.

L’activitat va comptar amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.