C. Patnoe: "Cal un canvi cultural en la societat per fer accessible la tecnologia"

Christopher Patnoe, cap d’Accessibilitat i d’Inclusió de la Discapacitat per a Europa, Orient Mitjà i Àfrica de Google, va impartir la lliçó inaugural del curs a la Facultat de Traducció i d’Interpretació fa uns dies. Simpàtic i amb moltes ganes de fer-se entendre, el vam poder entrevistar moments abans d’oferir la xerrada, en la qual va transmetre, amb passió, que les persones amb alguna discapacitat han de poder accedir a tot el que hi ha a Internet. Té més de 20 anys d’experiència en companyies tecnològiques com ara Apple, Sony Ericsson i Disney. Pertany a la Board of Trustees for the American Foundation for the Blind. Està graduat en Música per la Universitat de Berkeley.

–Quins són els principis bàsics per a que Internet, i la tecnologia, en general, sigui accessible?

Des del meu punt de vista, tothom, en aquest món, hauria de poder accedir a tots els continguts que hi ha a Internet. No només les persones que tenen discapacitats, sinó qualsevol persona, ja sigui algú que viu a l’Àfrica o una persona gran. Les persones han de tenir igual dret d’accés a tot el coneixement i serveis que hi ha a Internet com ara els recursos educatius o les feines, per exemple. Quan crees continguts ho has de tenir en compte. Per exemple, has de pensar en colors, que tinguin suficient contrast, o si vols que es vegi en un telèfon, has de fer que tot sigui tocable, etc. Una bona accessibilitat, en definitiva, és un bon disseny.

-És un gran esforç però és important fer-ho, imagino.

-I tant. Agafaré com a exemple la pandèmia: milions de persones treballant o estudiant des de casa, l’entreteniment també el vam anar a buscar a Internet i la nostra relació amb els bancs i el comerç, igual. Tot passa per Internet. I no hi ha cap raó per la qual les persones amb discapacitats no pugin accedir-hi. Hi tenen dret, i és un dret moral. Quan creem alguna cosa nova a Internet cal incorporar la mentalitat de pensar en les persones que tenen problemes de ceguesa o d’oïda. I això ha d’ésser des del principi, per això la importància de la formació dels futurs professionals que crearan continguts, com ara aquí en les universitats, perquè ho vegin així. Un enginyer, un intèrpret o un traductor, amb la seva feina en aquest àmbit, contribueixen a igualar les persones en aquest sentit. Cal posar-se en la pell d’una persona cega per entendre la necessitat que es descrigui una fotografia que pugem a Internet, o en la d’una persona sorda que requereix subtítols per entendre una entrevista en vídeo, per exemple.

-Quines són les principals barreres a l’accessibilitat web? Fins a quin punt, el principal escull és econòmic? És a dir, és més car ser accessible que no ser-ho? O bé hi ha altres tipus de barreres?

N’hi ha moltes de barreres. La principal és no veure la necessitat de crear accessibilitat en els nous productes que es pugen a Internet. Em refereixo quan es crea una nova versió d’Snapchat o d’Instagram i no es pensa en fer-la accessible, per exemple. Consideren que fer-la accessible és car i complicat, i aleshores no es fa. Però si això ho haguessin fet des del principi, quan van néixer aquestes aplicacions, hagués estat més fàcil i més econòmic. A més a més, també hi ha barreres tecnològiques que també ho fan difícil, perquè et trobes no accessibilitat a tot arreu: en el dispositiu (una “tablet” per exemple), després en el navegador, i després en la pàgina o contingut. Tres barreres alhora! És a dir, moltes companyies i persones implicades al darrere que no ho han tingut en compte això. Així que és necessari un canvi globlal, en definitiva, un canvi cultural en la societat ,per fer accessible Internet.

-Com a directiu de Google, i en un entorn universitari ple de gent jove que consumeix moltes hores davant Internet, quins consells els hi donaria sobre com aprofitar millor l’ús d’Internet per a treure-hi sempre la millor part?

El meu fill petit, de 13 anys, és estudiant a Califòrnia i tot el dia està amb Snapchat i un munt d’aplicacions d’aquest estil. De vegades m’horroritza el que veu! Al final a casa hem decidit no jutjar el que veu o deixa de veure sinó informar-lo del significat d’allò que està veient. No podem estar tot el dia espiant-lo però si informar-lo d’allò que veurà. Des del punt de vista d’aquestes companyies entenc que el que han de fer és a donar opcions i informació suficient dels continguts a priori del que ofereixen, tal com es fa en pel·lícules o sèries per exemple, perquè es pugui decidir.

-De què parlarà en la seva conferència? Quin és el missatge que vol transmet re en la xerrada que ha titulat Augmented Realities: the intersection of technology and communication.

Per a mi la tecnologia és l’eina, no la resposta. Per exemple, Google Translate pot fer molt bona feina, però no ho fa tot. La feina d’algú que tradueix i interpreta és molt important en aquest sentit perquè aporta aspectes culturals al llenguatge que són essencials. Hi ha paraules que tenen diferents significats i depenent del context significaran una cosa o una altra. El professional traductor és imprescindible, tot i que existeixi Google Transalte!

La tecnologia no l’hem de veure com un enemic sinó al contrari, com una oportunitat. Parlaré, per exemple, de com una eina de Google permet a les persones cegues escoltar, amb uns auriculars, les instruccions específiques per fer un volt i anar d’un lloc a un altre. També parlaré de subtítols al telèfon mòbil per a persones sordes, o de les Google Glass i com et poden ajudar. En concret, està havent una evolució molt important dels subtítols en els diferents aparells mòbils, per exemple mentre una persona sorda parla en directe amb la seva família. En definitiva, totes aquestes eines permeten a les persones amb alguna discapacitat connectar amb el món real.

-Quin creu que són els reptes de la recerca en accessibilitat?

Un dels principals reptes és trobar finançament per a la recerca en aquest camp. Un altre és arribar a suficients persones amb discapacitats. Per exemple, Google voldria fer un experiment amb persones cegues que parlin català però no estem trobant suficient persones que hi vulguin participar. Creiem molt necessari que quan es crea i dissenya un producte nou, les persones que tenen alguna discapacitat la provin i la testegin de mil i una formes.

-Creu que es fan millores en accessibilitat pensant en l’usuari o més aviat només pensant en complir les lleis que ho demanen?

Penso que s’han de fer pensant en com millorar l’accés a les persones amb discapacitats, i ja està. I una bona idea és incorporar a la plantilla persones amb alguna discapacitat que puguin testejar si allò que s’està fent és accessible o no. No es tracta de fer-ho perquè ho diu una norma o una altra.