Alerten sobre un trastorn per acumulació d'animals en persones

“Reconèixer la presència d'aquest trastorn en la nostra societat és el primer pas per poder identificar i detectar precoçment els casos i enfrontar-nos el més eficientment possible. Actualment, quan es detecta un cas, es retiren els animals però no es dóna cap tipus d'atenció a la persona que el pateix. Aquesta persona no reconeix que els seus animals estan mal i en poc temps torna a reincidir. De vegades aquests animals es troben en nivells crítics i evidents de desnutrició, deshidratació, d’infestació parasitaria, amb malalties o cria incontrolada i tot això en un espai amb molt poques mesures higièniques”, explica Paula Calvo, investigadora de la UAB i autora de l'estudi.

El treball, publicat en la revista Animal Welfare, ha analitzat 24 casos -27 persones i 1.218 animals -principalment gossos i gats - detectats per l'Associació Nacional d'Amics dels Animals (ANAA) en diferents localitats d'Espanya entre 2002 i 2011.

Les dades indiquen que el trastorn afecta per igual a homes i dones, un 63% és major de 65 anys, un 83% viu sol i la seva situació econòmica és precària. En un 44% dels casos es dóna també la síndrome de Diògenes o trastorn per acumulació d'objectes, la qual cosa coincideix amb estudis previs que suggereixen un efecte subjacent de demència o altres desordres mèdics i psiquiàtrics en les persones afectades.

La majoria dels casos presenta un curs d'entre un i cinc anys des de la primera denúncia fins que es recuperen els animals i són detectats per associacions o veïns, que denuncien el mal estat de les mascotes.

“En el nostre estudi no registrem ni una intervenció centrada en les persones afectades, la qual cosa ens indica que el reconeixement d'aquest trastorn per part de les autoritats sanitàries és molt baix. Tanmateix, si les dades del nostre estudi s'extrapolen a les nombroses associacions d'animals que hi ha a Espanya, podem inferir que realment existeix un problema públic important amb un alt cost social”, comenta Jaume Fatjó, coordinador del treball.

Quant als animals recuperats, la majoria presentava manca d'higiene i seriosos problemes de salut per malalties infeccioses o parasitàries, habitant en un entorn totalment inadequat i insalubre, amb poca disponibilitat d'aigua i menjar. Molts d'ells mostraven problemes de comportament, principalment temor i agressivitat, la qual cosa reflecteix la manca de sociabilitat i l'efecte d'un estrès permanent. “El nostre estudi també reafirma la idea que l'acumulació d'animals hauria de ser reconeguda com una forma d'abús animal”, indica Paula Calvo.

El grup d'investigadors que ha realitzat l'estudi treballa en l'actualitat amb l'Administració, creant protocols d'actuació multidisciplinàries per mobilitzar sectors com a protecció animal, salut pública i benestar social en el moment en què es detecti un cas.

Fins ara la recerca que existia sobre aquest trastorn s'havia realitzat a EUA, Canadà i Austràlia. Amb aquest estudi s'ha mostrat que aquest trastorn mental també apareix a Europa i amb característiques similars. Ara com ara no es tenen encara dades suficients per saber el percentatge de població que el pateix, aquest serà el proper pas, així com aprofundir en el perfil de les persones acumuladores, conclouen els investigadors.

Article de referència: Characteristics of 24 cases of animal hoarding in Spain. P Calvo, C Duarte, J Bowen, A Bulbena and J Fatjó. Animal Welfare.