A les sentències per violència sexual s'absol l'acusat en gairebé 4 casos de cada 10

Les investigadores han analitzat més de 200 sentències sobre violència sexual de l'any 2019 dictades per les audiències provincials de l'Aragó, Astúries, Catalunya, La Rioja i el País Basc.

El grup d'investigadores del grup Antígona, encapçalades per la professora de la Filosofia del Dret de la UAB, Encarna Bodelón, han analitzat més de 200 sentències sobre violència sexual de l'any 2019 dictades per les audiències provincials de l'Aragó (19 casos), Astúries (16 casos), Catalunya (144 casos), La Rioja (6 casos) i el País Basc (48 casos). És un projecte d’R+D+i finançat pel Ministeri de Ciencia, Innovació i Universitats, l'Agència Estatal d'Investigacions (AEI) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) titulat “Claves IUS-filosóficas para el análisis de la jurisprudencia sobre agresiones y abusos sexuales”.

L’estudi ha arribat a la conclusió que, encara que hi hagi hagut canvis legislatius per eliminar el masclisme al codi penal, la majoria de jutges "no han canviat de mentalitat". "No sempre una reforma legislativa —assenyala la professora Bodelón— implica una reforma en la mentalitat dels jutges. Justament ara que s'apropa l'aprovació de la llei del 'només sí és sí', és imprescindible conèixer quina és la manera d'argumentar dels nostres jutges i jutgesses".

Del total de les sentències per violència sexual analitzades, un 37,7 % van ser d'absolució malgrat que hi havia proves o testimonis en la majoria de casos. Pel que fa a la resta, en el 40,3 % es va fallar amb condemna, el 2,58 % amb condemna per temptativa, el 18,03 % amb conformitat, i l'1,29 % amb conformitat i temptativa. En el cas de les persones menors, les absolucions pugen al 41%, i de les condemnes un 30% és de menys de dos anys. Cal tenir en compte que en agressors primaris la condemna de menys de dos anys no implica l’entrada a presó.

Pel que fa a les proves presentades, en el 33,91 % de les sentències s'han aportat informes mèdics, tot i que només en el 16,31%% d'aquestes s'ha condemnat l'agressor. Es van donar un 12 % d'absolucions malgrat haver-hi un comunicat mèdic, un 30 % amb testimonis de l'agressió i un 20 % amb informes forenses.

Es constata que en gairebé un 50 % de les sentències es condemna per sota dels 4 anys, i en un 36 % per sota dels dos anys. La professora Bodelón destaca que moltes vegades l'agressor ni tan sols entra a la presó.

D'altra banda, pel que fa a les indemnitzacions, en gairebé la meitat de casos no hi ha cap mena d'indemnització. A la meitat va ser de menys de 6.000 euros, una quantia que "segons el dany, és ridícul", diu la directora del grup Antígona de la UAB.

Altres elements analitzats en la investigació són els prejudicis i estereotips en la valoració de la prova, així com els comentaris sexistes en la decisió. En aproximadament 87 casos han trobat aquest tipus de comentaris. La presència d'estereotips sexistes explícits "mostra relació amb paràmetres de l'absolució", destaca la recerca.

Entre d'altres, s'apunta que es tendeix a absoldre si les lesions presentades per la víctima no són a l'àrea genital, "com si només en aquests casos hi pogués haver agressió sexual", assenyala Bodelón, alhora que subratlla que "els estereotips actuen com a forma de discriminació, cosa que en l'àmbit judicial és sinònim d'arbitrarietat". Alhora, alerta que es culpabilitza les víctimes, i "això és una cosa que es veu constantment i a diferents nivells", conclou la investigadora de la UAB.

A més de la professora Encarna Bodelón, l'equip d'investigació del projecte ha estat format per Teresa Picontó Novales (UNIZAR), Arantza Campos Rubio (EHU), Raúl Susín Betrán (UR), Yolanda Fontanil Gómez (UniOvi), Estíbaliz de Miguel Calvo (EHU), Víctor Merino Sancho (URV), Olga Paz Torres (UAB), Rocío Medina Martín (UAB), Maria Barcons Campmajó (UAB) i Ariana Pisonero Francisco (UAB).