“Ens cal acollir el temps com ell ens vol”

Diferents intervencions van explicar la seva trajectòria en els Departaments de Geografia, Filologia Espanyola, Història Moderna i Contemporània i Ciències de l’Antiguitat.  Després que el professor J. Serrallonga definís Francesc Bonamusa com un investigador amb la virtut d’acostar-se a l’anàlisi del món obrer “amb un sentit ciutadà”, l’homenatjat va fer un repàs de les seves fites en recerca i docència, tot recordant amb emoció els companys i companyes de Departament dels quals ha estat, en molts casos, el director de tesi.

La doctora D. Poch va destacar la “solidesa, extensió i amplitud” dels estudis realitzats per Santiago Alcoba en el camp de la morfologia, la fonètica, el lèxic o l’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera. En la seva resposta Alcoba va tenir un record especial per als més de tres mil estudiants presencials que ha tingut i els més de cent mil que en època recent han cursat o cursen el MOOC en “Corrección y estilo en español”.

El professor A. F. Tulla va subratllar la transcendència dels estudis de Françoise Breton quant a la gestió del litoral, subratllant-ne la seva actitud  “inquieta, innovadora i exploradora”. En la resposta Breton, després de fer un emocionat recorregut pels seus anys d’infantesa i joventut a París, va reivindicar la internacionalitat i la interdisciplinarietat dels estudis que relacionen les societats amb el medi ambient.

La professora C. Ferrero va fer la glossa de Josep M.ª Escolà, assenyalant-ne l’actitud “atenta, rigorosa i entregada”, amb interessos pel llatí vulgar medieval i l’epigrafia. Tot seguit, Escolà va oferir una amena exposició sobre l’origen i el sentit de la lletra del Gaudeamus igitur, lligant-la especialment amb una reivindicació del paper del professorat universitari.

Finalment, el doctor J. Pera va referir-se a Josep Guitart com un “docent, investigador, arqueòleg i gestor”, amb gran capacitat per atraure el talent d’investigadors/res i per fer transferència de coneixement a la societat. En una visió complementària, Guitart es va referir especialment a la seva participació en la transformació del sistema universitari en tant que Director General d’Universitats entre finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta.

A continuació va intervenir el degà, que va evocar el símil de les bresques de mel per fer un elogi de la convivència del professorat universitari, que és capaç de conformar estructures fermes gràcies a la transformació que el pas del temps obra en les persones, igualment com els inicials cilindres tous de cera d’un rusc acaben esdevenint ferms hexàgons que n’asseguren la solidesa.

Per cloure l’acte, la rectora va agrair la feina feta al professorat jubilat que ha contribuït a empènyer la UAB fins a l’excel·lència en docència i en recerca, i va agrair a la Facultat que mantingui viva la flama de les Humanitats. Va recordar que les disciplines que s’imparteixen a la Facultat de Filosofia i Lletres són cabdals per a la universitat, en la mesura que contribueixen a augmentar la cultura i el sentit ètic i social de les persones, elements imprescindibles per a transformar la societat.

L’acte, en el qual Serrallonga i Pera van recordar la degana Helena Estalella com a iniciadora d’aquests reconeixements, va comptar amb dos intermedis musicals a càrrec d’un quartet de saxòfons del Conservatori de Terrassa format per Jan Julià, Pol Cabrera, Oriol de Dios i Queralt Vivó.