Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera
Un estudi internacional liderat per l'ICTA-UAB i el Departament de Prehistòria ha reconstruït la dieta de grups precolombins a la costa amazònica. El treball demostra que hi havia una agroforesteria regionalment variable i que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència d'aquestes poblacions al Brasil.
06/10/2020
En les últimes dècades, diversos estudis han analitzat l'origen i els canvis en les economies precolombines de l'Amazònia brasilera. No obstant això, l'escassetat de restes humanes durant aquest període no havia permès establir la contribució de les plantes, els animals terrestres i els peixos en les dietes dels seus individus i, per tant, el seu paper en el sosteniment, creixement i evolució de les seves poblacions abans del contacte amb els europeus.
Aquest nou estudi, liderat per l'investigador de l'ICTA-UAB i el Departament de Prehistòria de la UAB André Colonese i publicat a Scientific Reports, realitza una sòlida reconstrucció dietètica d'aquestes societats a partir de l'anàlisi de la composició d'isòtops estables de carboni i nitrogen del col·lagen ossi i models Bayesians d'individus d'entre 1.000 i 1.800 anys d'antiguitat, a la costa amazònica brasilera.
Mitjançant aquesta metodologia s'ha establert que, tot i la proximitat als recursos marins i les evidències de pesca en aquest període, la dieta estava basada principalment en aliments terrestres, incloent plantes i animals. Els mamífers terrestres i les plantes eren les principals fonts d'ingesta calòrica dels individus. Els animals terrestres eren també la principal font de proteïna dietètica, per davant del peix. Entre els animals identificats taxonòmicament van trobar rosegadors com la bala, el conill porquí o l’agutí, un tipus de cérvol (la mazama), i el peix silur. Durant l'Holocè tardà es consumia una enorme varietat de plantes silvestres i conreades com la mandioca, el blat de moro o la carabassa, entre d’altres.
"Aquests resultats qüestionen la suposició generalitzada que el peix era el principal component econòmic i la major font de proteïnes de les poblacions precolombines que vivien en les proximitats d'entorns aquàtics a les terres baixes de l'Amazònia", indica André Colonese, qui afegeix que els resultats evidencien que aquestes poblacions van dedicar esforços considerables a la caça, el maneig forestal i el cultiu de plantes.
"El nostre estudi ofereix informació quantitativa sense precedents sobre el grau en què les diferents categories d'aliments dels sistemes agroforestals van complir amb els requisits calòrics i proteics de les poblacions de l'Amazònia precolombina i corrobora el creixent consens que aquestes economies de subsistència diversificades van impulsar les transformacions culturals, demogràfiques i ambientals a la conca oriental de l'Amazones durant l'Holocè tardà".
La investigació, realitzada en el marc de el projecte TRADITION, subvencionat pel Consell Europeu de Recerca (ERC), ha comptat amb la col·laboració d'un equip internacional de científics de la Universitat de Groningen, Països Baixos; l'Institut Max Planck per a la Ciència de la Història Humana, Alemanya; la Universitat d'Oxford i la Universitat de York, Regne Unit; la Universitat Masaryk, República Txeca, i l'Institut Ambient Humà i la Universidade Federal do Maranhão, al Brasil.
Referència: Colonese, A.C., Winter, R., Brandi, R., Fossile, T. et al. (2020). "Stable isotope evidence for dietary diversification in the pre-Columbian Amazon". Scientific Reports. www.nature.com/articles/s41598-020-73540-z