«No baixarem la guàrdia.»

El passat 6 de març de 2018, el club de rugby Centaures de l’Autònoma va fer història: l’equip es va classificar per primer cop a la fase final del Campionat de Catalunya Universitari (CCU) de Rugby i, finalment, es va proclamar campió de Catalunya en la fase masculina. 
 

Durant els dies 6 i 8 de febrer van tenir lloc les segones jornades del campionat dels CCU al camp de la Foixarda, Barcelona. El primer dia va començar el torneig de la categoria femenina i, malauradament, les Centaures, amb dues baixes importants, van ser derrotades a l’últim partit contra la Universitat de Barcelona (UB). Al dia següent, l’equip masculí va aconseguir classificar-se per a la tercera jornada de les semifinals per primer cop des que es va fundar Centaures el 2003. 
 

Un mes després, el dimarts 6 de març de 2018, l’equip masculí es va imposar contra la Universitat de Vic per 7 a 26 al camp municipal de Cornellà. Això ja va tornar a marcar una altra fita en la història dels Centaures. Però el plat fort va arribar amb l’últim partit: els Centaures van aconseguir proclamar-se campions de Catalunya amb un resultat de 12 a 19 contra un rival molt dur, la UB. 
 

1) Què significa ser Centaure?
 

Per a mi és un orgull ser dels Centaures. Et canvia completament la manera d’entendre la universitat. És gaudir molt del rugby, dels teus companys d’equip, de la vida universitària... Ens agraden molt les festes i ens ho passem bé. Per a mi és això: exprimir al màxim el període que estàs a la universitat, practicar un esport, passar-t’ho molt bé i conèixer a gent de totes les carreres de la universitat. 
 

2) Quant fa que ets Centaure? 
 

Vaig entrar ara fa tres anys, a segon de carrera. El primer any estava concentrat només en la vida acadèmica de la universitat, en els estudis, i m’estava perdent més aquesta vida “social” que té la universitat. Tots els grups que té -nosaltres en som un, però n’hi ha molts-. Jo només coneixia a gent de la meva carrera i, com a molt, d’Història o d’alguna carrera similar a la meva. Va ser entrar als Centaures i començar a conèixer a gent d’altres graus totalment diferents com veterinària o de ciències i, fins i tot, gent que està cursant doctorats i màsters. Se t’obre un món nou que ni coneixies de la universitat. Et sents més integrat a la universitat i també sents que estàs aprofitant més aquest període. Sí que els estudis són molt importants, però no és l’única cosa a la universitat, va molt més enllà de la carrera.
 

3) És la primera vegada des que es va fundar l’equip en 2003 que els Centaures us classifiqueu per a les semifinals i la final del Campionat de Catalunya Universitari. Quines diríeu que han estat les claus per enfrontar-vos a la semifinal? I a la final?
 

Primer de tot hem tingut molta sort perquè aquest any s’ha incorporat gent nova a l’equip amb molt talent individual, amb una gran qualitat. I, a més a més, aquesta gent que si bé venia a provar altres anys però després no es quedava, aquest any hem sabut fer que es quedin, que s’integrin a l’equip i, per tant, que puguin arribar a jugar als oficials. Un cop ja ens vam classificar per a semifinals, sí que vam treballar moltíssim perquè si bé teníem la matèria prima, ens faltava potser consolidar-nos més com a equip i això ho vam aconseguir treballant dur. El mes previ a la semifinal i a la final vam augmentar les hores d’entrenament, vam fer visionats de partits, ens van venir a ajudar especialistes, fins i tot, de clubs federats de rugby. Ha sigut una combinació d’un talent innat i el treball dur que comporta qualsevol pràctica esportiva. 
 

4) Quins van ser els partits més durs als que us vau enfrontar durant el CCU?
 

Jo recordo especialment els quarts de final, que van ser contra els Garrins de la Universitat de Vic. Va ser un partit molt ajustat fins al final. Fins l’última jugada, l’últim segon, vam estar enganxats a cinc punts, i vam patir molt. Òbviament, la final i la semifinal són partits molt difícils perquè qualsevol dels equips tenen molta qualitat, tant individualment com col·lectivament, però sí que potser la semifinal va ser més dura pel marge de punts. El tram final va ser més tranquil que aquests quarts de final, i la final també va ser molt patida contra la UB perquè estàvem també a cinc punts.
 

5) Vau perdre alguns companys durant el camí. L’equip femení va tenir dues baixes importants a l’últim partit contra la UB. Com afronteu aquestes situacions?
 

Ens passa cada any. Per tant és quelcom innat, ho arrosseguem sempre: no ens sorprèn i sabem que ens passarà. Però sí que, sobretot al principi de curs o quan s’ajunten tantes pèrdues en un mateix curs, sí que és difícil per tornar a fer l’equació de l’equip i que l’equip estigui fort. Ja no de cara als resultats, que al final són importants però tampoc és el que ens defineix, sinó per la vida que tens dins del propi equip amb els teus companys i la força que fem. Al principi sí que és difícil però, any rere any, tornem a acabar en la mateixa situació de bon rotllo en la que es fonamenta l’equip i, de moment, molt bé. Sembla que sempre ens en sortim i seguim portant-ho endavant.
 

6) Com heu celebrat la vostra victòria? 
 

Ho vam celebrar el mateix dimarts un cop acabats els partits. Vam anar a celebrar-ho al bar d’un amic d’un jugador de l’equip i, com que el dimecres teníem classe, no ens vam excedir massa. I ja ho vam celebrar com és tradició als Centaures, els dijous. Primer vam fer el sopar d’equip, que ens ho passem sempre molt bé, i després vam acabar la festa a Dresden.
 

7) I, ara, quin és el vostre pròxim objectiu? Baixareu la guàrdia?
 

No, no baixarem la guàrdia, ni molt menys. L’objectiu és quedar el més alt possible a Espanya. Sabem que és difícil, no només per l’altíssima qualitat dels equips que hi participen, sinó perquè també és el nostre primer any en uns campionats així, per tant, no sabem què ens trobarem. Tot i així, anem amb moltes ganes, ens ho estem preparant bé, i a veure què passa. 

 

8) Què li diries a aquelles persones que estiguin pensant en apuntar-se als Centaures?
 

Que no s’ho pensin més i que vinguin a provar. És una decisió que els hi canviarà la vida. Jo sempre dic que la millor decisió de la carrera va ser entrar als Centaures i ara me’n penedeixo de no haver entrat a primer de carrera, és un any perdut. Que vingui a provar sense compromís, si no els hi agrada no passa res i si els hi agrada, benvinguts. Tothom té lloc al nostre equip.
 

Nosaltres entrenem dos dies a la setmana, dilluns i dimecres de 18h a 20h, un  parell d’hores. Són uns entrenaments que tothom pot seguir amb facilitat. Nosaltres sabem que molta gent que ve a l’equip de rugby és gent que no ha jugat mai i, de fet, està orientat per a que siguin així els entrenaments, que estiguin orientats a qualsevol persona. Inclús, si no has fet mai esport, al principi costa una mica seguir-ho però, ràpidament, agafaràs el ritme. Intentem ensenyar els conceptes bàsics i passar-ho bé, que al final és del que es tracta: desconnectar dues hores, passar-ho bé amb els companys i fer una mica d’esport.