Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic
Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

L'estudi, liderat per l’ICTA-UAB i la Universitat d’Stanford (EUA), adverteix que els arbres només poden absorbir una fracció del diòxid de carboni a l'atmosfera i la seva capacitat de fer-ho més enllà de 2100 és incerta. Els experiments mostren que els nivells de CO2 esperats cap al final del segle haurien d'augmentar la biomassa de plantes del planeta en un 12%, permetent a plantes i arbres emmagatzemar més diòxid de carboni.

13/08/2019

Un equip internacional dirigit per científics de la Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat d’Stanford han trobat motius per esperar que els arbres puguin seguir aspirant diòxid de carboni de forma generosa fins, com a mínim, el final del segle. No obstant això, l'estudi, publicat el 12 d'agost a la prestigiosa revista Nature Climate Change, adverteix que els arbres només poden absorbir una fracció del diòxid de carboni en l'atmosfera, i la seva capacitat de fer-ho més enllà de 2100 és incerta. 

"Deixar els combustibles fòssils sota terra és la forma més segura de limitar cotes més elevades d'escalfament global, però frenar la desforestació i preservar intactes els nostres boscos perquè puguin créixer més és la nostra següent millor solució", explica César Terrer, autor principal de l'estudi i investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) i del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Stanford.

El pes del diòxid de carboni

El diòxid de carboni - el gas d'efecte hivernacle dominant que escalfa la Terra - és l'aliment d'arbres i plantes. Combinat amb nutrients com el nitrogen i el fòsfor, el diòxid de carboni ajuda els arbres a créixer i prosperar. Però amb la pujada de concentracions de diòxid de carboni, els arbres necessiten més suplements de nitrogen i fòsfor per equilibrar la seva dieta. La pregunta de quina quantitat de diòxid de carboni extra els arbres poden aspirar de l'atmosfera donades les limitacions de nutrient és una incertesa crítica en la predicció del canvi climàtic.

"Plantar arbres o restaurar-los és com ingressar diners al banc. El creixement extra dels arbres amb el del diòxid de carboni és l'interès que guanyem en el nostre compte. Hem d’esbrinar com d'elevada serà la taxa d'interès sobre la nostra inversió de carboni ", explica Rob Jackson, coautor de l'estudi i professor al Departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Stanford.

Diversos experiments que s'han dut a terme, com aquells en què es fumiguen boscos amb nivells elevats de diòxid de carboni, o aquells en què es fan créixer plantes en cambres plenes de diòxid de carboni, han proporcionat dades crítiques, però cap resposta definitiva a escala mundial. Per predir la capacitat dels arbres i plantes per segrestar diòxid de carboni en el futur, els investigadors han sintetitzat dades de tots els experiments de diòxid de carboni conduïts fins ara - en prats, matolls, cultius i sistemes forestals - incloent alguns que els investigadors van dirigir.

Emprant mètodes estadístics, intel·ligència artificial, models matemàtics i dades de satèl·lit, els investigadors van quantificar la capacitat dels nutrients i el clima per limitar el potencial de les plantes i arbres per absorbir diòxid de carboni extra. A més, utilitzant bases de dades de la disponibilitat de nutrients actualment al sòl, també van elaborar un mapa del potencial del diòxid de carboni per augmentar la quantitat i la mida de les plantes en el futur, quan les concentracions atmosfèriques del gas podrien doblar-se.

Els resultats mostren que els nivells de diòxid de carboni esperats cap al final del segle haurien d'augmentar la biomassa de plantes del planeta en un 12%, permetent a plantes i arbres emmagatzemar més diòxid de carboni - l'equivalent de sis anys d'emissions de combustible fòssil. L'estudi destaca l'associació simbiòtica d'arbres amb microorganismes del sòl i fongs que els ajuden a extreure nitrogen i fòsfor de manera més efectiva i així equilibrar en la seva dieta la captura extra de diòxid de carboni. La investigació també emfatitza el paper crític dels boscos tropicals (aquells a l’Amazònia, el Congo i Indonèsia) com les regions amb el major potencial per emmagatzemar el diòxid de carboni addicional. 

"Ja hem presenciat la tala indiscriminada de boscos pristins a selves tropicals, que constitueixen els dipòsits més grans de biomassa al planeta. Estem avançant de manera inexorable cap a la pèrdua d'un instrument molt important per limitar l'escalfament global", conclou l'investigador César Terrer. 

Article de referència:
César Terrer Moreno; Rob Jackson. Nitrogen and phosphorus constrain the CO2 fertilization of global plant biomass. Nature Climate Change. https://www.nature.com/articles/s41558-019-0545-2
 

 

Notícies relacionades

Totes les notícies