Mapegen els impactes de la contaminació en els pobles indígenes d’arreu del món

27/04/2020

L'extracció de minerals tant a nivell industrial com a nivell artesanal és la principal font de contaminació de les terres habitades pels pobles indígenes. Aquesta contaminació impacta en la seva salut a través del consum d'aigua i d'aliments contaminats, inclosos els aliments silvestres obtinguts a través de la caça, la pesca i la recol·lecció.

Aquesta és la principal conclusió d'un estudi científic internacional en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i que recull el coneixement actual existent sobre l'exposició i la vulnerabilitat dels pobles indígenes a la contaminació ambiental. L'estudi també detalla els innombrables impactes que la contaminació genera en les comunitats indígenes de tot el món.

L'estudi, publicat recentment a la revista Integrated Environmental Assessment and Management, ha estat liderat per la Universitat de Hèlsinki i ha comptat amb la col·laboració de Joan Martínez Alier i Victòria Reyes García, tots dos de l'ICTA-UAB. "Si bé el nombre d'estudis que examinen els impactes de la contaminació ambiental en els pobles indígenes està creixent, la major part d'aquesta investigació es fa de forma aïllada i està fragmentada en disciplines i regions geogràfiques", explica el Dr. Álvaro Fernández Llamazares, de la Universitat d'Hèlsinki i autor principal de l'estudi, qui afegeix que "de fet, s'han dedicat pocs esforços a analitzar de forma transversal els resultats de diferents disciplines i en diferents regions, i fins ara no havia realitzat una revisió global que mapejarà els impactes mundials de la contaminació ambiental en els pobles indígenes".

L'estudi, que va suposar la revisió de més de 680 publicacions així com de la base de dades de l'Atles de Justícia Ambiental coordinat per l'ICTA-UAB, analitza tots els impactes documentats de la contaminació ambiental en els grups indígenes de tots els continents habitats. L'estudi troba que els contaminants que s'acumulen en les cadenes alimentàries a través de la biomagnificació estan ben documentats en animals marins, molts dels quals són fonamentals per a les dietes de les comunitats indígenes. Els autors van descobrir que, tenint en compte que la recollida d'aliments silvestres té un important paper en les cultures indígenes, les preocupacions relacionades amb la contaminació d'aliments silvestres també poden afectar aquestes pràctiques. Així, la contaminació pot generar por a consumir aliments silvestres tradicionals i fomentar una major dependència dels aliments de mercat, sovint cars i pobres en nutrients, el que al seu torn agreuja el risc de desnutrició i malalties cròniques.

"La literatura revisada proporciona evidència clara que els pobles indígenes es veuen afectats en gran mesura per les activitats contaminants tant per la seva exposició com per la seva vulnerabilitat, i que gran part d'aquesta contaminació està vinculada a situacions derivades de la colonització", diu Fernández -Llamazares. "No obstant això, també observem que, arreu del món, els pobles indígenes estan desenvolupant estratègies innovadores per limitar, reduir o aturar la contaminació en curs i lluiten per prevenir-la oposant-se a activitats possiblement contaminants."

L'estudi mostra diferents formes en les que els pobles indígenes estan contribuint a fer la contaminació a nivells no perjudicials per a la salut humana i el funcionament de l'ecosistema. Aquestes estratègies inclouen la mobilització social, els bloquejos, els campaments de resistència cultural, els processos de litigi en defensa de polítiques globals que exigeixin responsabilitats als contaminadors, o el monitoratge participatiu, entre d'altres.

"Em van inspirar especialment els nombrosos exemples en què les comunitats indígenes i els científics han forjat aliances reeixides per recolzar-se en la defensa de la justícia ambiental" comenta Fernandez-Llamazares, qui també espera que "aquesta revisió contribueixi a donar visibilitat als ardus esforços de les nombroses comunitats indígenes que lluiten per combatre la contaminació a tot el món".

Article científic

Fernández-Llamazares Á, Garteizgoeascoa M, Basu N, Brondizio ES, Cabeza M, Martínez-Alier JM, McElwee P, Reyes-García V (2020) A State-of-the-Art Review of Indigenous Peoples and Environmental Pollution. Integrated Environmental Assessment and Management 16(3): 324-341. doi: https://doi.org/10.1002/ieam.4239

Fotografia: Mina de sulfur a Ijen, Java, Indonèsia. Autor: Joan de la Malla.